Finestra oberta |
|||
Ressenyes editorials
'Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica' Stefano Maria Cingolani
El llibre presenta un tipus d'investigació prou novedosa, ja que de cap cronista medieval no es disposa d'una anàlisi tan completa i en profunditat que n'aclareixi tots els mecanismes de composició, les idees historiogràfiques, el nivell i els criteris de manipulació dels fets. En aquest cas la feina és especialment interessant, perquè s'ha pogut confrontar el text conegut de Bernat Desclot amb el de la primera redacció de la crònica, recentment descoberta i de la qual es publiquen amplis extractes en apèndix. Des d'un punt de vista més general i amb una perspectiva europea, el llibre tracta dels sistemes de comunicació política i de la propaganda de l'època (segle XIII), juntament amb les formes de circulació de les notícies i llur manipulació segons l'època i el context ideològic en què són recordades en cròniques i annals. En últim lloc, pretén reconstruir un moment de la història de la Corona d'Aragó, el regnat de Pere II el Gran, extremadament important i que, a causa de la mort prematura de Ferran Soldevila, havia estat molt poc tractat pels historiadors. L'aplicació de modernes metodologies d'investigació, l'amplitud de les perspectives d'anàlisi i la utilització de molts materials inèdits, o poc coneguts, permeten d'arribar a uns resultats que presenten avenços notables respecte a l'estat dels estudis sobre el segle XIII a la Corona d'Aragó i, en general, a la Mediterrània de l'època. Els
invents de Desclot, per Ada Castells
'Mojave' August Bover, president de la Societat
Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'IEC
Amb el nom del desert del sud de Califòrnia com a títol, aquesta plaquette constitueix un haiku d'haiku, és a dir, consta de disset haikus repartits entre tres parts de cinc, set i cinc poemes respectivament, talment com es reparteixen les síl·labes en els tres versos d'aquest epigrama japonès. Mojave prossegueix l'interès per l'ús de formes japoneses que l'autor havia iniciat amb els tanka del seu llibre anterior: L'hivern sota el Cadí (Tarragona: Arola, 2001). Però si en aquest llibre s'havia mantingut dins de l'ortodòxia formal i temàtica (l'estació i el paisatge), de manera que una crítica i excel·lent coneixedora de les cultures catalana i japonesa com Denise Boyer veia aquests tanka «amarats de l'esperit japonès original», ara opta per la llicència formal –habitual, d'altra banda, en la mateixa pràctica japonesa– i, fins i tot, temàtica. En efecte, Mojave tracta dels indis nord-americans i, si bé s'inicia encara en un paisatge concret (el desert californià), la segona part se centra en la tradició cultural ameríndia per deixar pas a la reivindicació d'un futur per a aquestes cultures en la part final. No és casualitat, doncs, que l'autor hagi dedicat l'obra a un escriptor nord-americà nadiu que –en els seus assaigs i en la seva pràctica poètica– ha remarcat interessants coincidències entre la lírica epigramàtica japonesa i la poesia tradicional dels indis chippewa. El text va acompanyat amb les traduccions –impecables, autèntiques recreacions– al francès de Denise Boyer i a l'anglès de Mary Ann Newman, i amb unes belles aiguades totalment compenetrades amb el poema, obra de Salvador Alibau, que ja havia col·laborat amb l'autor en el seu anterior poemari. .
'Escrits científics i d'assaig' James Clerk Maxwell
Més clàssics de la ciència en català, per Ignasi Aragay Article publicat a l'Avui, el 31 d'agost de 2006
|
