Finestra oberta |
||||
Ressenyes editorials
'Epistolari Pere Coromines & Joan Coromines' A cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas
La Fundació Pere Coromines, que vetlla pel llegat del filòleg Joan Coromines, acaba de publicar un nou lliurament de la relació epistolar de l'autor, que coincideix amb la celebració de l'Any Coromines 2005-2006. L'Epistolari Pere Coromines & Joan Coromines recull la totalitat de la correspondència conservada entre l'advocat, escriptor i polític Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) i el seu fill gran, el lingüista Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997). En total es tracta d'un voluminós corpus de 318 cartes, que abracen des del 1925 fins al 1939, anys que coincideixen amb la formació lingüística –els "anys d'aprenentatge"– d'un jove Joan Coromines i amb la maduresa de Pere Coromines. De fet, la correspondència entre Pere i Joan Coromines és fruit de la separació física obligada per les escadusseres activitats polítiques juvenils de Joan Coromines, que l'abocaren a un exili preventiu a Montpeller, on va tenir de professors Georges Millardet i Maurice Grammont (1925-1926), així com pels seus estudis: el doctorat a Madrid amb el guiatge de Ramón Menéndez Pidal (1928) i l'ampliació d'estudis a Zuric (1928-1929), on el mestratge de Jakob Jud el va marcar profundament, i a París (1929-1930), becat per les institucions acadèmiques corresponents. Finalment, la distància tornà a separar els Coromines, aquest cop per motius terapèutics: per prescripció facultativa, Pere Coromines s'establí prop de París per recuperar-se de l'atac d'hemiplegia que va patir el 1938. Un cop establerts a l'exili argentí (1939), diversos motius laborals tornaren a separar pare i fill, i els obligaren a reprendre la relació epistolar, estroncada per la mort de Pere Coromines a l'exili un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939), protagonista indesitjat del tram final d'aquesta correspondència. Però l'Epistolari Pere Coromines & Joan Coromines no solament ens parla de la formació del jove i brillant lingüista català, que de manera indissimulada anava fent via amb un pas ferm i enlluernador. De fet, és l' Epistolari en què s'expressen, a través dels seus dos interlocutors, dues generacions de catalans que van creure que una altra realitat era possible per a Catalunya. Encara més: que Catalunya mereixia una altra realitat. Per aconseguir-la, no van escatimar esforços. L'Epistolari Pere Coromines & Joan Coromines és, doncs, també la crònica íntima de la Catalunya republicana i moderna amb els principis de la qual van combregar els Coromines i que, en part, van viure des de primera línia. Però també és, en el terreny més intern, la crònica d'una família barcelonina, catalanista, culta i nombrosa, el dietari de les seves quotidianitats, petites misèries, grans anhels i legítimes esperances. En definitiva, l'Epistolari Pere Coromines & Joan Coromines és, com a reflex fidel i íntim de la vida de dues persones que és, un volum d'interès polièdric i múltiple, una veritable joia epistolar dels anys vint i trenta del segle passat.
'Dossiers Agraris núm 9. La varietat picapoll' Institució Catalana d'Estudis Agraris
"Amb la jornada sobre la varietat autòctona picapoll, la Institució Catalana d'Estudis Agraris inicia una sèrie de publicacions sobre treballs de les varietats autòctones de vinya dels Països Catalans. Sabem que serà un treball ambiciós i que necessitarà constància perquè la feina no quedi a mig fer. La idea que hi ha al darrere no és tan sols donar a conèixer el nostre patrimoni vegetal (la qual cosa ja valdria la pena), sinó també difondre la història d'aquest patrimoni; tots els elements coneguts fins avui que influeixen en el cep i en la seva producció --un exemple molt important n'és el sòl--; la selecció clonal –quan hi sigui–, lligada amb la caracterització genètica que ens permeti assegurar els orígens i els parentius de les nostres varietats, [...] així com el maridatge i la gastronomia adequada en cada cas, per la qual cosa pensem també en els nostres cuiners, que arreu del nostre país fan una bona feina amb els productes de la terra. Tot això amb la intenció d'augmentar també el nostre patrimoni cultural amb tot el canvi que ve de la terra a la taula. [...] Quant al contingut de l'exemplar que teniu a les mans, esperem que aclareixi molts dels punts que ens plantejàvem des del moment inicial sobre la varietat picapoll i els seus possibles parentius amb el picpoul de Pinet. [...] La nostra vella Europa, per fer front a la producció de vi d'altres parts del món, té un patrimoni d'una gran riquesa de varietats autòctones, té una gran diversitat de terres i microclimes, té uns professionals pagesos i enòlegs que fan un bon raïm i un bon vi i té una cultura gastronòmica que ve de molt lluny; amb tot això no pot fracassar, i aquest és el patrimoni que hem de cuidar i defensar." Extret de la presentació (Dossiers Agraris, núm. 9, p. 6-7) de Josep M. Puiggrós i Jové, coordinador de Viticultura i Enologia de la ICEA .
'Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000: el Pont de Suert 213 (32-10) i Sort 214 (33-10)' Autors de la memòria: Josep M. Ninot i Josep Vigo
«La sèrie Mapa de Vegetació de Catalunya es va iniciar l'any 1983 amb la publicació del full 295 (Banyoles). Durant uns quants anys el projecte va estar aturat per manca de suport econòmic i, posteriorment, es va reprendre dins el marc del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona) gràcies a l'ajut del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (Generalitat de Catalunya), ajut que es va complementar i potenciar, de manera decisiva, mitjançant un conveni entre l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Cartogràfic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Eventualment, la Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica (Ministeri d'Educació i Ciència, Govern estatal) també hi ha contribuït econòmicament. La represa es va iniciar amb la publicació, l'any 1988, del full de la Pobla de Lillet (255), i de llavors ençà les tasques d'aixecament cartogràfic i d'edició de mapes han continuat amb força regularitat. A partir del full d'Isil (any 2001), l'edició és assumida conjuntament per l'Institut d'Estudis Catalans i pel Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Aquest darrer té al seu càrrec la producció digitalitzada del document sencer. La metodologia de treball ha avançat sensiblement a mesura que s'ha anat desenvolupant el projecte; s'ha passat dels aixecaments basats en la interpretació d'aerofotogrames (i en el treball de camp, naturalment) i de l'edició manual a treballar amb aerofotogrames en infraroig color (IRC) i amb ortofotomapes en color i en IRC, a la digitalització dels documents i a l'edició automatitzada. El procés d'edició dels fulls s'explica a la memòria de cadascun d'aquests. Pel que fa al territori considerat, la sèrie es limita a l'administrat per la Generalitat de Catalunya, tenint en compte les fronteres polítiques. Amb el projecte estabilitzat, es preveu de finalitzar, en una primera fase, els fulls corresponents als Pirineus catalans (26 fulls). En una segona fase, ja iniciada, es preveu aixecar els fulls del territori català corresponents a àrees declarades d'interès natural.» Extret dels antecedents (p. 5 del Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000: el Pont de Suert 213 (32-10) i Sort 214 (33-10), de l'equip d'autors)
'Història de Catalunya' Albert Balcells, Arturo Pérez, Antoni Simon i
Flocel Sabaté
Feia falta una síntesi prou extensa de la història de Catalunya des dels primers pobladors a les eleccions catalanes de novembre de 2003. L'eclosió bibliogràfica dels darrers vint-i-cinc anys reclamava un balanç com el que aquí es proposa i on s'evitin tant els inconvenients dels breviaris assagístics com la fragmentació que sol caracteritzar les obres.
|
