|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica obté reconeixement internacional La VI Jornada de Biologia Evolutiva destaca la bona salut de la recerca biològica a Catalunya Francesc Nadal, nou president de la Societat Catalana de Geografia
Sis grups editorials concorren per a publicar la segona edició del 'Diccionari de la llengua catalana' de l'IEC El nou DIEC es posarà a la venda per Sant Jordi del 2007, l'any del Centenari Sis empreses o grups editorials han presentat propostes en el concurs públic convocat per a la publicació de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), que és el diccionari normatiu. El nou DIEC es posarà a la venda per Sant Jordi del 2007, en el marc de la commemoració del Centenari de l'Institut, fundat l'any 1907. Per data de presentació, aquestes són les empreses o grups que han concorregut:
El termini per a presentar propostes es va tancar el proppassat 23 de juny i, abans de formalitzar-les, es van interessar per la convocatòria dinou empreses. A final de juliol es podria fer pública l'oferta guanyadora i l'Institut ha de lliurar l'original com a màxim el 16 d'octubre vinent. La segona edició del DIEC constarà de 69.986 articles o entrades, que superen en 2.420 les 67.566 de l'actual. En la primera edició del DIEC, publicat l'any 1995, van ser cinc els grups presentats al concurs, que va guanyar el grup liderat per Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, amb tres editorials més: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Editorial Moll i Edicions 3 i 4. Aquesta primera edició va ser prologada per Emili Giralt i Raventós, president de l'IEC en aquella època, i conté una introducció a càrrec d' Antoni M. Badia i Margarit, aleshores president de la Secció Filològica de l'Institut. Fins ara, se n'han editat 144.738 exemplars, a més de 10.121 de la versió manual i 1.800 en CD-ROM. Els antecedents del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC es remunten als primers treballs lexicogràfics iniciats per l'IEC l'any 1911, que van prendre cos el 1932 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, dirigit i prologat per Pompeu Fabra. Una segona edició, prologada per Carles Riba, es va publicar l'any 1954, limitada per les exigències de la censura vigent durant la dictadura franquista. Posteriorment, aquest diccionari va ser repetidament reeditat i, sobretot a partir de 1980, amb la restitució de les institucions democràtiques i la normalització lingüística, es va convertir en una eina indispensable en l'ensenyament i per a l'ús de la llengua pròpia. Recull de premsa:
La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica obté reconeixement internacional La filial de l'IEC s'incorpora al Comitè Espanyol de la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència, juntament amb dues institucions més La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), presidida per Antoni Roca, ha estat una de les institucions fundadores del Comitè Espanyol de la Unió Internacional d'Història i Filosofia de la Ciència - Divisió d'Història de la Ciència i Tecnologia (IUHPS - DHST). D'aquesta manera, la filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) obté el reconeixement internacional, després que el 1994 comencés a participar en la representació espanyola a l'IUHPS de manera no oficial.
El Comitè Espanyol estarà format per dues altres institucions, l'Asociación para la Historia de la Cienca Española, presidida per Julio Samsó, alhora soci de la SCHCT, i la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de la Técnica, amb Joan Riera com a president. Cadascuna de les tres entitats aporta dos representants, que equivaldran a sis vots, de cara als pròxims congressos, que tenen lloc cada quatre anys. Està previst que el proper se celebri al juliol del 2009 a Budapest. L'objectiu del comitè, que compta amb el suport del Ministerio de Educación y Ciencia, serà impulsar i canalitzar la participació espanyola en la IUHPS - DHST, procurant que l'experiència internacional reverteixi en la cultura, l'educació i la investigació en l'àmbit de la història de les ciències i de les tècniques. La SCHCT participarà en la Segona Conferència Internacional de la Societat Europea d'Història de la Ciència, que tindrà lloc a Cracòvia del 6 al 9 de setembre d'enguany. La filial de l'IEC és una de les fundadores de l'ens europeu i ha participat en la redacció dels seus estatuts i en totes les seves reunions i activitats. L'IEC compta amb tres societats filials, a banda
de la SCHCT, que ja tenen representació internacionals: la Societat
Catalana de Matemàtiques, que és una de les quatre
societats majors representades a la Unió Matemàtica
Internacional; la Societat
Catalana d'Estudis Clàssics, membre en ple dret de la Federació Internacional
de les Associacions d'Estudis Clàssics, i la Societat
Catalana de Geografia, que compta amb la representació del
seu president en el Comitè Espanyol de la Unió Geogràfica
Internacional. La presència internacional de l'Institut
està també garantida en la Unió Acadèmica
Internacional (UAI), on l'IEC és membre en ple dret des
del 1923, tres anys després de que se celebrés la primera
assemblea a Brussel·les. Els representants de l'IEC a la UAI
són Anscari Mundó i Josep Guitart.
La SCHCT en el context internacional, per
Antoni Roca, president de la SCHCT:
El conseller d'Agricultura demana el suport de l'IEC "per a validar l'acció pública amb el rigor científic de l'Acadèmia" Jordi William Carnes i Salvador Giner signen l'acord de col·laboració que posa en xarxa la informació de mapes de sòls de Catalunya i les Illes Balears El conseller d'Agricultura, Jordi William Carnes, va expressar la voluntat de comptar amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), "per a validar l'acció pública amb el rigor científic de l'Acadèmia nacional". El titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i el president de l'IEC, Salvador Giner, van signar el passat 28 de juny el conveni pel qual ambdues institucions col·laboren en la difusió de la informació dels mapes de sòls de Catalunya, a través del web de l'IEC, de manera oberta i gratuïta.
Salvador Giner va subratllar "l'interès
punyent de l'Institut per difondre el coneixement públic de
la ciència" i "posar
a l'abast de la comunitat científica internacional projectes
com el que avui presentem".
Per la seva part, el conseller va voler destacar la satisfacció "no
protocol·lària, sinó pràctica i immediata" que suposa
la investigació liderada per l'IEC. En aquest sentit, Carnes va esmentar
que el seu departament té molt avançat l'avantprojecte de llei
del sòl d'ús agrícola, malgrat que preveu que el calendari
legislatiu no permetrà completar-lo. En el mateix acte, va intervenir Jaume Porta, catedràtic d'Edafologia de la Universitat de Lleida, membre de l'IEC i director del projecte de recerca. Porta va presentar i explicar el funcionament de la pàgina web (http://www.iec.cat/mapasols/), on els usuaris podran consultar una fitxa tècnica de cada mapa, una imatge escanejada i enllaços al DARP i a altres institucions. A cadascuna de les fitxes constarà la institució promotora de la informació i la manera de poder accedir a la informació original. Un projecte pioner Mercès al projecte "Protecció de sòls", per primer cop, una informació molt dispersa, però indispensable per a conèixer la distribució i característiques dels sòls, serà de fàcil accés per a tots els usuaris d'informació de sòls, amb l'objectiu de planificar el territori, l'agricultura o l'arquitectura del paisatge.
Els mapes de sòls tenen, entre d'altres, la finalitat de sintetitzar en un únic document les propietats claus dels sòls, accessible també a una persona no especialista. La informació que aporten permet una planificació territorial basada en criteris de protecció dels sòls de més qualitat. Per tant, té les utilitats següents: actuacions sobre el territori; aplicar la llei del Pla territorial general de Catalunya; promoure un desenvolupament urbanístic sostenible, d'acord amb la Llei d'Urbanisme; donar suport a l'inventari dels paisatges de Catalunya, segons el que preveu la Llei de Protecció, gestió i ordenació del paisatge; assignar usos al territori; projectar en arquitectura del paisatge partint d'un coneixement dels sòls; desenvolupar indicadors per a un desenvolupament sostenible; delimitar zones humides costeres, i estudiar assentaments en arqueologia. L'equip està dirigit per Porta i format per Miquel Aran, Jaume Boixadera, Marta López-Acevedo, Núria Llussà, Rosa M. Poch, M. Rosa Teira i Josep M. Villar. El grup ha recopilat mapes i dades procedents de diversos organismes, fonamentalment del DARP, i també del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida –a Catalunya– i de l'Instituto Nacional para la Reforma y el Desarrollo Agrario (IRYDA) –a les Illes Balears–. En la signatura i presentació del conveni hi van estar presents Joaquim Agulló, president de la SSCCT de l'IEC, i Joan Ràfols i Joan Palet, president i vicepresident, respectivament, de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut. Text del conveni: Fitxa del projecte: Reportatge fotogràfic: Javier Tejada, de la Societat Catalana de Física de l'IEC, guardonat amb el Príncep de Viana de la Cultura 2006 El físic navarrès està considerat un prestigiós expert internacional en el camp del magnetisme i la superconductivitat El físic Javier Tejada, membre de la Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ha estat guardonat amb el Premi Príncep de Viana de la Cultura 2006, concedit pel Govern de Navarra a persones i institucions que destaquin per la seva rellevància cultural, artística o literària.
Javier Tejada (Castejón, Navarra, 1948) està considerat un prestigiós expert de projecció internacional en el camp del magnetisme i la superconductivitat. Catedràtic del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona i director del Laboratori UBX (UB-Xerox), és membre de la Societat Catalana de Física, des del 1991, i també de la Real Sociedad Española de Física, la New Academy of Sciences i l'American Physical Society. El físic navarrès és autor de més de dos-cents cinquanta treballs científics en revistes de gran impacte en la comunitat científica (Science, Phsysical Review Letters, Physical Review B, Europhysics Letters, Applied Physics Letters o Nature Materials). Entre els seus èxits científics hi ha la primera evidència experimental de l'efecte túnel de la magnetització (1992), i els descobriments de l'efecte túnel ressonant d'espín, de la coherència quàntica d'espín (1999) i de la deflagració magnètica quàntica (2006). Javier Tejada compta amb quinze patents d'àmbit internacional
en col·laboració amb empreses i institucions, i ha estat
distingit amb el Premi d'Innovació Educativa del Ministeri d'Educació i
Ciència (1983), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat
de Catalunya (1994), el Premi Internacional del la Fundació Xerox
(1998) i la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la
Promoció de la Investigació Universitària (2001),
entre d'altres.
Discurs de Javier Tejada: Reportatge fotogràfic:
La Societat Catalana de Matemàtiques intervé en l’organització de l’Assemblea General de la Unió Matemàtica Internacional La reunió se celebrarà per primer cop a l’Estat espanyol, el mes vinent, a Santiago de Compostel·la Els dies 19 i 20 d’agost tindrà lloc a Santiago de Compostel·la l’Assemblea General de la Unió Matemàtica Internacional (IMU), amb la participació de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. La SCM organitza aquesta trobada científica internacional, que primer cop se celebra a l’Estat espanyol, conjuntament amb la Sociedad Española de Matemática Aplicada i la Sociedad de Estadística e Investigación Operativa. L’Estat espanyol representava anys enrere el 0,5 % de la producció mundial de ciències exactes. Actualment, aquest percentatge ha augmentat fins al 4 %, un creixement que situa l’Estat en la desena posició mundial. Una mostra més d’aquesta projecció internacional és el fet que la reunió de la IMU se celebri enguany en la capital gallega. La reunió anual de l’IMU marca les pautes internacionals en les matemàtiques dels propers quatre anys (els objectius en investigació i educació de les ciències exactes) i també decideix el jurat de les properes medalles Fields, considerades els premis Nobel de les matemàtiques. Actualment l’IMU està formada per gairebé setanta països agrupats en funció de la seva importància en el camp de les ciències exactes.
La VI Jornada de Biologia Evolutiva destaca la bona salut de la recerca biològica a Catalunya La trobada, organitzada per la Societat Catalana de Biologia, supera per primer cop el centenar d'inscrits La VI Jornada de Biologia Evolutiva, organitzada per la secció de Biologia Evolutiva de la Societat Catalana de Biologia de l'IEC, va aplegar el passat 3 de juliol més de cent participants en unes sessions que van tractar temes relacionats amb la recerca en el camp de la biologia evolutiva. La Jornada va evidenciar, gràcies a l'ampli ventall de comunicacions presentades, el bon estat de salut de la recerca en aquest terreny de la biologia.
El centenar d'inscrits a la Jornada –el primer cop que s'assoleix aquesta xifra– van assistir a comunicacions orals presentades per experts en les diferents matèries, que van tractar temes com la genètica de poblacions, la filogènia molecular i filogeografia, la detecció de selecció passant per l'evolució de proteïnes o d'orgànuls. La conferència inaugural de la Jornada va anar a càrrec de Jesús Gómez-Zurita, que va parlar sobre "Partenogènesi, hibridació i escarabats: un dilema evolutiu resolt amb filogènies moleculars". Segons ha apuntat Marta Riutort, membre del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i coordinadora de la Jornada, "a més dels temes clàssics que acostumem a tractar en la Jornada, enguany també s'ha parlat sobre temes més novedosos, com ara, les comparacions a escala genòmica o la creació de noves bases de dades moleculars". Riutort ha considerat que el desenvolupament de la Jornada exposa les possibilitats de projecció que presenta la recerca en biologia evolutiva a Catalunya. Resums de les comunicacions: Reportatge fotogràfic:
Francesc Nadal, nou president de la Societat Catalana de Geografia L'Assemblea General Ordinària de la Societat Catalana de Geografia va escollir, el passat 14 de juny, com a nou president a Francesc Nadal Piqué, que substitueix en el càrrec a Maria Dolors Garcia Ramon. Nadal, que va encapçalar l'única candidatura que es va presentar per proveir els càrrecs vacants (que havien de cessar reglamentàriament enguany) comptarà amb Antoni Luna i Garcia com a vocal primer, i Mireia Baylina Ferré com a vocal segona.
Francesc Nadal i Piqué (Sant Sadurní d'Anoia, 1958) es va doctorar en geografia per la Universitat de Barcelona l'any 1985 amb una tesi sobre les annexions dels municipis del Pla de Barcelona (1874-1904). Actualment, és professor titular de geografia humana de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de geografia cultural i d'història de la cartografia. En col·laboració amb els geògrafs Luis Urteaga i José Ignacio Muro ha publicat els llibres Geografía, estadística y catastro en España (1856-1870) (Barcelona, 1996) i El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària de la província de Barcelona (1845-1895) (Barcelona, 2006), mentre que en col·laboració amb Luis Urteaga ha publicat el llibre Las series del mapa topográfico de España a escala 1:50.000 (Madrid, 2001). Membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia entre 1984 i 1987 i de 1992 ençà, i vicepresident durant els anys 1999-2006.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
