Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Societat Catalana de Biologia. Història

 

 

La Societat Catalana de Biologia (SCB) és la degana de les filials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Es va constituir l'any 1912 com a Societat Catalana de Biologia de Barcelona sota la presidència d'August Pi i Sunyer i ha servit d'aixopluc d'una concepció científica del món que s'arrela en la realitat del país. En l'actualitat, la SCB té 1.347 socis (1.126 numeraris, 106 estudiants, 22 corresponents, 18 honoraris i 75 emèrits) i 20 seccions. El seu president és Jaume Reventós.

Dos trets essencials defineixen la Societat: d'una banda, les publicacions; de l'altra, les activitats científiques, sempre sostingudes i de ritme creixent. Des dels inicis, la voluntat dels fundadors va ser recollir en publicacions periòdiques, de cadència anual, els continguts de les comunicacions presentades a les sessions científiques. D'aquesta manera es va iniciar la sèrie de Treballs de la Societat.

La SCB ha tingut una història plena de vicissituds, que de retruc han afectat al normal funcionament de les seves activitats i que en diverses ocasions en van interrompre la seva continuïtat. La primera aturada va tenir lloc entre l'any 1924 i el 1931 a causa de la dictadura de Primo de Rivera. L'adveniment de la República va capgirar la situació i va permetre la represa amb normalitat de les activitats. Novament, l'any 1938 –en el vint-i-sisè aniversari– es va interrompre la vida acadèmica, a causa de la Guerra Civil, durant setze anys. Tot i aquests problemes, la vida acadèmica de la Societat va revifar de forma esporàdica, com, per exemple, el 1954 en ocasió de la vinguda a Barcelona del doctor Josep Trueta, llavors professor de la Universitat d'Oxford, el qual va impartir una conferència sobre la poliomelitis en el domicili particular de Josep Puig i Cadafalch, aleshores president de l'IEC en la forçosa clandestinitat de la dictadura franquista.

No va ser fins el 1962 que es van recuperar les activitats d'una manera més o menys sostinguda de la mà de Josep Alsina i Bofill i Pere Babot i Boixeda, sota l'aixopluc dels Dispensaris Blancs del passeig de Sant Joan de Barcelona. Després vindria l'acolliment del Palau Dalmases al carrer Montcada, seu d'Òmnium Cultural i, finalment, el 1977, la Casa de la Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu, seu de l'IEC, un cop restablert el reconeixement oficial de l'Institut, amb el reial decret 3118/1976, com a entitat científica capdavantera dels territoris de parla catalana.

L'organigrama científic de la SCB s'estructura en les sessions científiques i en les publicacions. La sèrie Treballs, que s'havia iniciat al principi de la creació de la SCB, es va remodelar el 1983, dotant-los d'una nova imatge. A partir d'aquell any, els volums corresponents s'han publicat amb tota regularitat. Entre d'altres publicacions que s'han succeït al llarg dels anys, cal referir-se al full lexicogràfic Què cal saber? que, des de 1984, es publica amb la col·laboració del TERMCAT. L'objectiu d'aquests fulls és "donar a conèixer uns termes, regles o models que, si bé són molt ben establerts en la llengua catalana, sovint veiem o sentim ignorats en els àmbits professionals de la nostra vida quotidiana".

L'altre eix vertebrador de la SCB són les seves activitats científiques. Si bé a l'inici la SCB les orientava envers l'àmbit mèdic, l'emergència gradual en el decurs del temps de promocions cada cop més nombroses de llicenciats en biologia, farmacèutics, veterinaris i altres professionals dedicats al conreu de diferents aspectes de les ciències de la vida van expandir progressivament el nombre de socis i en van incrementar el caràcter pluridisciplinari. Per evitar la dispersió, totes les activitats ordinàries de la Societat han estat sempre canalitzades a través de les seccions especialitzades amb la comesa d'organitzar les activitats pròpies de cadascuna d'elles al llarg de cada curs. En l'actualitat, la SCB està formada per tres tipus de seccions diferenciades: les especialitzades, les transversals i les geogràfiques i cadascuna amb el seu coordinador. El ventall d'activitats que s'organitzen inclou reunions, seminaris, conferències i jornades anuals.

La Societat Catalana de Biologia de l'IEC ha complert, al llarg dels anys, la comesa de donar suport a tot el col·lectiu científic català que conrea les ciències de la vida, tot promovent la interacció entre els diferents grups de recerca i afavorint l'intercanvi d'idees i la col·laboració, sabent aplicar aquelles tres premisses marcades per Prat de la Riba, "exigència científica, catalanitat i obertura a l'exterior".

.