La Societat
Catalana de Biologia (SCB) és la degana de les
filials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Es va constituir
l'any 1912 com a Societat Catalana de Biologia de Barcelona sota
la presidència d'August
Pi i Sunyer i ha servit d'aixopluc d'una concepció científica
del món que s'arrela en la realitat del país.
En l'actualitat, la SCB té 1.347 socis (1.126 numeraris, 106
estudiants, 22 corresponents, 18 honoraris i 75 emèrits) i
20 seccions. El seu president és Jaume Reventós.
Dos trets essencials defineixen la Societat: d'una
banda, les publicacions; de l'altra, les activitats científiques,
sempre sostingudes i de ritme creixent. Des dels inicis, la voluntat
dels fundadors va ser recollir en publicacions periòdiques,
de cadència anual, els continguts de les comunicacions presentades
a les sessions científiques. D'aquesta manera es va iniciar
la sèrie de Treballs de
la Societat.
La SCB ha tingut una història plena de vicissituds,
que de retruc han afectat al normal funcionament de les seves activitats
i que en diverses ocasions en van interrompre la seva continuïtat.
La primera aturada va tenir lloc entre l'any 1924 i el 1931
a causa de la dictadura de Primo de Rivera. L'adveniment de la República
va capgirar la situació i va permetre la represa amb normalitat
de les activitats. Novament, l'any 1938 –en el vint-i-sisè aniversari–
es va interrompre la vida acadèmica, a causa de la Guerra
Civil, durant setze anys. Tot i aquests problemes, la vida acadèmica
de la Societat va revifar de forma esporàdica, com, per exemple,
el 1954 en ocasió de la vinguda a Barcelona del doctor Josep
Trueta, llavors professor de la Universitat d'Oxford, el qual va
impartir una conferència sobre la poliomelitis en el domicili
particular de Josep Puig i Cadafalch, aleshores president de l'IEC
en la forçosa clandestinitat de la dictadura franquista.
No va ser fins el 1962 que es van recuperar les
activitats d'una manera més
o menys sostinguda de la mà de Josep
Alsina i Bofill i Pere Babot i Boixeda, sota l'aixopluc dels Dispensaris
Blancs del passeig de Sant Joan de Barcelona. Després vindria
l'acolliment del Palau Dalmases al carrer Montcada, seu d'Òmnium
Cultural i, finalment, el 1977, la Casa de la Convalescència
de l'Hospital de la Santa Creu, seu de l'IEC, un cop restablert el
reconeixement oficial de l'Institut, amb el reial decret 3118/1976,
com a entitat científica capdavantera dels territoris de parla
catalana.
L'organigrama científic de la SCB s'estructura
en les sessions científiques i en les publicacions.
La sèrie Treballs, que s'havia iniciat al principi
de la creació de la SCB, es va remodelar el 1983, dotant-los
d'una nova imatge. A partir d'aquell any, els volums corresponents
s'han publicat amb tota regularitat. Entre d'altres publicacions
que s'han succeït al llarg dels anys, cal referir-se al full
lexicogràfic Què cal
saber? que, des de 1984,
es publica amb la col·laboració del TERMCAT. L'objectiu
d'aquests fulls és "donar a conèixer uns termes, regles
o models que, si bé són molt ben establerts en la llengua
catalana, sovint veiem o sentim ignorats en els àmbits professionals
de la nostra vida quotidiana".
L'altre eix vertebrador de la SCB són les
seves activitats científiques. Si bé a l'inici la SCB
les orientava envers l'àmbit mèdic, l'emergència
gradual en el decurs del temps de promocions cada cop més
nombroses de llicenciats en biologia, farmacèutics, veterinaris
i altres professionals dedicats al conreu de diferents aspectes
de les ciències
de la vida van expandir progressivament el nombre de socis i en van
incrementar el caràcter pluridisciplinari. Per evitar la dispersió,
totes les activitats ordinàries de la Societat han estat sempre
canalitzades a través de les seccions especialitzades amb
la comesa d'organitzar les activitats pròpies de cadascuna
d'elles al llarg de cada curs. En l'actualitat, la SCB està formada
per tres tipus de seccions diferenciades: les especialitzades, les
transversals i les geogràfiques i cadascuna amb el seu coordinador.
El ventall d'activitats que s'organitzen inclou reunions, seminaris,
conferències i jornades anuals.
La Societat Catalana de Biologia de l'IEC ha complert,
al llarg dels anys, la comesa de donar suport a tot el col·lectiu
científic
català que conrea les ciències de la vida, tot promovent
la interacció entre els diferents grups de recerca i afavorint
l'intercanvi d'idees i la col·laboració, sabent aplicar
aquelles tres premisses marcades per Prat de la Riba, "exigència
científica, catalanitat i obertura a l'exterior".
.
|