Ressenyes
editorials
'Contacte i contrast de llengües
i dialectes'
Joan Veny
Col·lecció: Biblioteca Lingüística
Catalana
València, 2006.
ISBN: 84-370-6300-0
Número de pàgines: 276
|
Una llengua no viu isolada. Des de les àrees d'adstrat s'operen
transferències humanes, conseqüència d'una emigració o
bé d'una conquesta amb la seva ulterior colonització. És
un -entre altres- dels factors de renovació del seu sistema
lingüístic. La llengua arribada pot empeltar alguns dels
seus elements a la llengua receptora a causa del seu contacte .
Una part d'aquest llibre es dedica al contacte del català amb
altres llengües (castellà, aragonès, occità).
En la secció (I) s'ofereix una visió general de la
interferència amb el castellà (1), seguida d'estudis
monogràfics sobre l'adopció, i sobretot adaptació,
del fonema castellà /x/ en català i els seus dialectes
(2 i 3) així com un altre treball sobre les equivalències
amb el fonema /¥/ en català (4). La secció IV presenta
una introducció sobre la importància de la presència
aragonesa al Regne de València i les seves recialles lingüístiques,
confoses algun temps amb imaginàries traces mossaràbigues;
n'és una il·lustració el treball (7) sobre el
valencià gemecar que es revela tributari de l'aragonès
arribat amb els colonitzadors. La secció (V) conté dos
treballs relacionats amb l'occità: un (8) s'ocupa dels occitanismes
instal·lats en el rossellonès, absents generalment
de la resta del domini i que confereixen fesomia pròpia a
aquest dialecte; l'altre (9) analitza aspectes de la interferència
occitana en l'obra del metge occità A. Girauld, on es detecten
occitanismes integrats en el sistema al costat d'altres de caràcter
individual.
Però no s'ha de desconèixer una altra estratègia
d'estudi, el contrast , és a dir, la comparació de
llengües diferents, en el nostre cas les romàniques,
o de dialectes d'una mateixa llengua, sense contigüitat geogràfica,
comparació que posa en relleu les coincidències i discrepàncies
de dues entitats lingüístiques amb resultats importants
per a la lingüística general i la lingüística
històrica. En el llibre present, aquesta segona vessant afecta
el contrast del català amb altres llengües i dialectes
(II i VI). En el primer cas es comparen els processos d'adaptació del
fonema castellà /x/ i el tractament de la iodització en
català i asturià (5) així com els paral·lelismes
entre gallec i català, dels quals es desprenen ensenyaments
per a la història de la nostra llengua. En el cas dels dialectes
(10) el coteig d'un text gironí del segle xix adaptat al mallorquí coetàniament
ofereix -crec- un exemple interessant de dialectologia contrastiva.
Tractant-se d'estudis apareguts en publicacions i en èpoques
diverses i sobre temes connexos, ha estat inevitable la reiteració de
certs punts, que he procurat reduir al mínim, tot admetent
la utilitat pedagògica d'algunes insistències.
La bibliografia figura al final de cada secció (tret de V.8).
Els articles han estat objecte d'esmenes i addicions. He unificat
la transcripció fonètica segons l'Alfabet Fonètic
Internacional, he respectat el sistema de citacions segons cada article
i he afegit dos mapes (1 i 3).
|