Articles

Les sessions científiques de la Institució Catalana d'Història Natural (2005-2006)

Consell Directiu de la ICHN

Enguany, el fil conductor de les sessions científiques organitzades per la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) ha estat l'evolució dels éssers vius, en homenatge a la desapareguda figura d'Ernst Mayr, científic evolucionista, el passat mes de febrer de 2005.

Amb aquest cicle de sessions, s'ha intentat donar una perspectiva general de l'estat de coneixement de l'evolució de diferents organismes, alhora que s'han posat a l'abast del públic diversos conceptes bàsics per a entendre els factors involucrats en els processos evolutius. Per aquest motiu, el cicle s'inaugurà amb una conferència a càrrec del doctor. Salvador Moyà-Solà, conegut paleontòleg del nostre país, que ens posà al corrent sobre les darreres descobertes paleontològiques als Hostalets de Pierola i ens parlà també de l'origen dels grans simis. Antonio Fontdevila, catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens introduí als diversos conceptes d'espècie i posà sobre la taula una controvèrsia llargament debatuda: «Què és l'espècie?» La disciplina que s'encarrega de l'estudi de la distribució dels éssers vius (biogeografia) fou introduïda de manera amena i clara pel doctor. Salvador Carranza, de la Universitat de Barcelona (UB), mitjançant la conferència «Biogeografia i evolució dels rèptils i amfibis a la Mediterrània occidental». L'evolució en plantes va ser tractat des de dues perspectives diferents: el doctor. Josep Rosselló, del Jardí Botànic de la Universitat de València, ens parlà de la microespeciació i evolució vegetal a la Mediterrània occidental; i l'equip d'Alfonso Susana, de l'Institut Botànic de Barcelona, i Joan Vallès, de la UB, donaren una visió més metodològica i sistemàtica amb la sessió «Nous mètodes en l'estudi de l'evolució: exemples en les asteràcies». La doctora Maria Paz Martín ens il·lustrà en els mètodes per a estudiar els fenòmens que regeixen la coevolució de les plantes i els seus respectius fongs paràsits. En Miquel Àngel Arnedo, de la UB, exposà les investigacions que està duent a terme sobre els patrons de diversificació d'espècies d'aranyes, un organisme model per a l'estudi de la gènesi de la biodiversitat. Finalment, el doctor. Gonzalo Giribet, de la Universitat de Harvard, ens explicà perquè els opilions, organismes pertanyents al mateix grup de les aranyes, guarden els secrets sobre les connexions entre els continents tal com els coneixem avui dia, amb la conferència «Biogeografia a escala planetària; restes de la colonització terrestre pels artròpodes al devonià».

Com cada any, en un intent de descentralitzar les activitats organitzades per la ICHN, dues d'aquestes sessions es realitzaren fora de Barcelona (a la Universitat de Girona i a la Universitat de Vic).

Des del Consell Directiu de la ICHN considerem que el cicle d'enguany ha estat molt profitós i formatiu, i esperem que els assistents a les sessions hagin gaudit i après quelcom sobre l'evolució del món que ens envolta.