Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualitat

Més de mil investigadors, de seixanta països, han passat pel CRM des que va ser creat per l'IEC, el 1984

El premi Nobel Sheldon Glashow analitza les transgressions socials, científiques i religioses de Newton

L'organització territorial de Catalunya motiva un intens debat entre els representants polítics a l'IEC

Miquel Vilardell, cap de medicina interna de la Vall d'Hebron, ingressa a l'Institut d'Estudis Catalans

La Societat Catalana d'Estudis Històrics renova la Junta Directiva

Més de cinquanta alumnes cursen estudis de llengua i literatura catalanes al Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona, a París

La Societat Catalana de Comunicació promou un debat sobre l'audiovisual públic en la Conferència Anual de Girona

El poeta menorquí Gumersind Gomila rep un homenatge a l'IEC amb motiu del centenari del seu naixement

 

 

 

Més de mil investigadors, de seixanta països, han passat pel CRM des que va ser creat per l'IEC, el 1984

Manuel Castellet acomiada aquest curs una llarga etapa al capdavant de la direcció del CRM

En poc més de vint anys, el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) ha donat suport a més de mil investigadors, provinents de seixanta països d'arreu del món. Des de 1984, en què va ser creat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al CRM, ubicat en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra, s'hi han parlat una cinquantena de llengües, fet que posa de manifest el caràcter internacional d'aquest centre, destinat a proporcionar als matemàtics catalans un institut que pogués contribuir a la millora de la recerca en aquest àmbit, tant qualitativament com quantitativa.

 
Ramon Corbella, Salvador Alegret, Carles Casacuberta, Consol Roca, Jordi Quer i, a la dreta de la imatge, Salvador Giner i Manuel Castellet, amb el llibre d'honor del centre.
Durant aquests anys, al CRM s'hi han celebrat trenta congressos internacionals, trenta cursos avançats i trenta tallers. Des de fa dos anys, cada curs es desenvolupen almenys dos programes de recerca.

El CRM és actualment l'únic institut dedicat a l'alta investigació matemàtica existent a l'Estat espanyol i acull més investigadors estrangers que procedents d'altres territoris de l'Estat. D'altra banda, el CRM té en marxa l'únic projecte de recerca internacional del programa europeu NEST coordinat des d'una institució acadèmica espanyola.

Premi per a un investigador del centre

El prestigi del Centre de Recerca Matemàtica s'ha vist reconegut indirectament fa només una setmana. Javier Parcet, un dels investigadors del CRM ha obtingut el premi José Luis Rubio de Francia, destinat a joves investigadors en matemàtiques de menys de 32 anys d'edat que hagin destacat per l'excel·lència dels seus resultats. El guardó el convoca anualment la Real Sociedad Matemática Española, amb el patrocini de la Universidad Autónoma de Madrid i la Universidad de Zaragoza.

 
Javier Parcet, guanyador del premi José Luis Rubio de Francia
 

Javier Parcet Hernández, nascut fa 30 anys i format a la Universidad Autónoma de Madrid, a la Texas A&M University i a la University of Illinois, treballa actualment amb un contracte Ramón y Cajal al Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

La comissió que ha atorgat aquest premi ha valorat particularment la tasca feta per Javier Parcet en la Teoria d'àlgebres d'operadors i els seus treballs sobre Polinomis hipergeomètrics, dues àrees en les quals les seves contribucions destaquen a nivell internacional. Javier Parcet va néixer el 1975 i es va doctorar en matemàtiques el 2003 a la Universidad Autónoma de Madrid. És especialista en Anàlisi harmònica no commutativa i en les connexions d'aquesta branca de les matemàtiques amb la Probabilitat i amb la Geometria.

Amb la clausura de l'actual curs acadèmic, el CRM canviarà de director, ja que l'actual, Manuel Castellet, membre i expresident de l'IEC, ha completat recentment el seu darrer mandat al capdavant del centre, que ha dirigit des de la seva creació. El CRM es regeix des de 2002 per un consorci, format per l'IEC i la Generalitat, i els seus responsables hauran de decidir, en properes setmanes, la persona més idònia entre les quatre que han concorregut a la convocatòria pública del procés de selecció (DOGC, núm. 4613, de 12 d'abril de 2006).

Visita del president de l'IEC

Recentment, el president de l'IEC, Salvador Giner –acompanyat del vicepresident, Salvador Alegret, i el gerent, Ramon Corbella–, va efectuar una visita institucional al CRM, interessat a conèixer directament la marxa de les seves activitats i programes de recerca. Durant la visita dels responsables de l'IEC, van intercanviar informacions amb el director, Manuel Castellet; els directors adjunts, Carles Casacoberta i Jordi Quer, i el professor Joan Girbau, membre i un dels tres delegats de l'IEC al consell de direcció del centre.

El director del CRM va lliurar al president de l'IEC un exhaustiu recull documental sobre la relació entre el centre i l'Institut. Per la seva part, Salvador Giner, va deixar constància en el llibre d'honor del CRM la rellevant tasca del centre, "que posa Catalunya en el lloc que li correspon en la ciència matemàtica".

El CRM és membre d' ERCOM (European Reserach Centres on Mathematics), de l'EPDI (European Post-doctoral Institute for the Mathematical Sciences), i d'ACER (Associació Catalana d'Entitats de Recerca). Forma part també del CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), que agrupa els instituts que disposen d'un contracte programa amb la Generalitat.

El novembre de l'any 2000, el Centre de Recerca Matemàtica va ser guardonat amb la Placa Narcís Monturiol a l'excel·lència científica i tecnològica.

Entrevista amb Manuel Castellet, director del CRM

Reportatge fotogràfic:

El premi Nobel Sheldon Glashow analitza les transgressions socials, científiques i religioses de Newton

L'acte es va celebrar en el marc de les conferències magistrals que organitza la Secretaria Científica

L'Institut d'Estudis Catalans va rebre el passat 1 de juny la visita del premi Nobel de Física de 1979, Sheldon Glashow, en el marc del cicle Conferències magistrals del curs 2005-2006, que organitza la Secretaria Científica de l'Institut. El físic nord-americà, que va ser presentat als assitents per Ricard Guerrero, secretari científic del l'IEC, va pronunciar la conferència Errors i animadversions d'Isaac Newton.

 
Sheldon Glashow; Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC, i Josep Maria Pons, president de la Societat Catalana de Física

En el transcurs de la sessió, Glashow va analitzar les transgressions socials, científiques i religioses d'un dels seus herois de joventut, Isaac Newton. Segons Glashow, Newton va conviure amb acreditats filòsofs de la seva època, la majoria dels quals realitzaven aportacions a la comprensió de les lleis de la natura i del món observable. No obstant això, Newton va difamar els seus competidors i rarament va reconèixer la labor dels seus col·legues, segons va exposar el Premi Nobel.

Sheldon Lee Glashow (Nova York, 1932), expert en la física de partícules, va estudiar física a la Universitat Cornell i es va doctorar a la Universitat de Harvard. Va realitzar la formació postdoctoral a la Universitat de Copenhaguen, al Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Cal Tech). Ha estat professor a les universitats de Stanford, Berkeley i Boston. És membre de nombroses societats i acadèmies científiques, com la Societat Americana de Filosofia, l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, acadèmies de Ciències de Rússia, Corea i Costa Rica, etc. Ha guanyant nombroses distincions acadèmiques, entre les quals destaquen el Premi Erice Ciència per la Pau, Medalla Oppenheimer i el Premi Nobel de Física (1979) , per la seva teoria de les quatre forces fonamentals de l'Univers.

Les conferències magistrals de la Secretaria Científica de l'IEC finalitzaran el proper 22 de juny amb la presència d'un altre premi Nobel, el químic Roald Hoffmann.

Conferència de Sheldon Glashow:

Resum de la conferència:

L'organització territorial de Catalunya motiva un intens debat entre els representants polítics a l'IEC

En la clausura de les Jornades organitzades per la Universitat Catalana d'Estiu i l'IEC

L'organització territorial de Catalunya va ser el centre del debat que es va celebrar el passat 9 de juny en el marc de les Jornades sobre Organització Territorial, coordinades per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i l'IEC. Representants de quatre grups parlamentaris catalans (CiU, PSC, ERC i IC) van mantenir una intensa discussió sobre els diferents aspectes referents a la divisió del territori.

El primer en intervenir va ser Joan Boada, d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa (ICV-EA), qui va apuntar la necessitat d'un "canvi de la llei territorial del 1987, això sí, amb consens". Boada va reclamar que aquesta nova organització del territori català "es basi en l'eficàcia, la racionalitat i la simplicitat".

Teresa Aragonès, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va coincidir amb Boada en demanar que "qualsevol element de transformació de l'organització territorial es basi en el consens, sense entrar en una batalla de territoris". Aragonès va definir l'objectiu del seu partit en matèria de divisió territorial afirmant que "volem que qualsevol ciutadà, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i les mateixes possibilitats", apel·lant a la "simplificació" administrativa i a la "subsidiarietat". Des d'ERC, es veu el finançament com "l'eina bàsica" per tirar endavant la llei d'organització del territori i es demana que les vegueries assumeixin el rol "d'ens local amb un major control democràtic", per evitar "el que passa a les diputacions", on, segons Aragonès, "els diners són foscos, no per l'origen, sinó per la manera de repartir-los".

 
Roberto Labandera, Lluis M. Corominas, Joan Boada i Teresa Aragonés, en un moment de les jornades

Roberto Labandera, del grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CC), va recordar a Aragonès que ERC ostenta la vicepresidència de dues de les diputacions provincials, Barcelona i Girona. Segons Labandera, "tots els partits hem convingut no tocar els municipis", i, per tant, la proposta dels socialistes en aquest sentit és "aconseguir un major grau de competències i recursos per al municipi i la regionalització del país".

En aquesta línia es va pronunciar el representant de Convergència i Unió (CiU), Lluís M. Corominas, que va afirmar que "des del nostre partit defensem els municipis forts", però va matisar que, alhora, "volem tenir també una Generalitat forta". Corominas va declarar que, des de CiU, "tenim clar que volem suprimir les diputacions", pas imprescindible per a posar en marxa una nova administració, la de les vegueries.

El secretari general de l'IEC i rector de l'UCE, Joandomènec Ros, va clausurar les Jornades, destacant "la implicació de l'Institut, que ha donat als debats una base acadèmica, i no només política o sentimental" i la "bona aportació de l'UCE, que ha demostrat que està connectant, cada cop més, amb la problemàtica real del país". Segons Ros, encara no s'ha plantejat la repetició d'aquesta iniciativa l'any vinent, però "donat l'interès aplicat del tema, la indefinició sobre el mateix dels nostres polítics, la situació encara més endarrerida que hi ha en altres territoris dels Països Catalans, i l'interès que, des del punt de vista merament acadèmic i científic, tenen aquests plantejaments, m'atreveixo a augurar al menys una altra edició". "Caldrà que l'administració tingui la bona disposició que ha tingut ara" va afegir Ros, "però puc garantir les ganes d'organitzar-la per part de l'UCE i l'aixopluc acadèmic per part de l'IEC".

Les sessions –a part del debat polític– es van dividir en quatre grups temàtics: La divisió del territori, una eterna "assignatura pendent"?; Més enllà de les inèrcies històriques, el repte de la gestió; Fórmules noves per a unes necessitats canviants, i Dibuixant el present, esbossant el futur. Entre els ponents, hi van figurar Joan Becat, membre de l'IEC i catedràtic de la Universitat de Perpinyà; Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya; Ramón Salanova, del departament de Presidència del Govern d'Aragó, i Albert Serratosa, de l'Institut d'Estudis Territorials, entre d'altres.

Programa d'actes:

Resum de les ponències:

Reportatge fotogràfic:

Miquel Vilardell, cap de medicina interna de la Vall d'Hebron, ingressa a l'Institut d'Estudis Catalans

Els filòlegs baleàrics Cosme Aguiló i Enric Ribes s'incorporen com a membres corresponents de la Secció Filològica

El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va aprovar l'ingrés de tres nous membres, el metge internista Miquel Vilardell, com a membre numerari, i els filòlegs baleàrics Cosme Aguiló i Enric Ribes, com a membres corresponents, que col·laboraran en les tasques científiques de l'IEC, si bé no en les de govern.

 
Miquel Vilardell

Miquel Vilardell (Borredà, Berguedà, 1946), que s'incorpora a la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut, és cap de Servei de medicina interna i coordinador de la Unitat d'Investigació en Medicina Interna (Reumatologia i Geriatria) de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron des de l'any 1988, i catedràtic de Medicina de la Universitat Autònoma des de 1992. Vilardell ha estat president del Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària, creat per la Generalitat de Catalunya el 2004, que va emetre un informe conegut precisament amb el seu nom (comissió i informe Vilardell). D'entre els premis que li han estat atorgats, destaquen el Pere Farreras Valentí (1978), concedit per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, i la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1997).

 
Cosme Aguiló

Els altres dos membres nous, Cosme Aguiló i Enric Ribes ingressen a la Secció Filològica de l'IEC. Cosme Aguiló (Santanyí, Mallorca, 1950) és llicenciat en filologia catalana i un destacat especialista en toponímia, dialectologia i etimologia, particularment de temes baleàrics. En breu, publicarà L'Atles ornitonímic de les Balears, un recull dels noms de les espècies d'ocells conegudes, en col·laboració amb l'ornitòleg Antoni Mestre. Ha impartit cursets i seminaris a la Universitat de les Illes Balears i ha intervingut amb comunicacions, ponències, conferències i taules rodones en diversitat de congressos.

 
Enric Ribes

Per la seva banda, Enric Ribes (Eivissa, 1955) és professor numerari de llengua i literatura catalanes en un institut de Batxillerat, professor consultor d'Història de la Llengua Catalana a la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de Gramàtica Catalana i de Sociolingüística de la Universitat de les Illes Balears, a l'extensió d'Eivissa i Formentera. Entre la seva obra, destaca l'Aportació pitiüsa al Diccionari Català Valencià Balear (1991), en la qual es recullen alguns milers de mots, variants formals o accepcions que no havien estat enregistrades a les Pitiüses pel diccionari Alcover-Moll. Ribes ha dedicat bona part dels seus estudis a la toponímia i ha col·laborat, entre d'altres, amb la revista Eivissa i l'almanac El Pitiús, de l'Institut d'Estudis Eivissencs, entitat adherida a l'IEC, o a Llengua & Literatura, publicació de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut.

El ple, òrgan màxim de govern de l'Institut, va ser presidit, en absència del president Salvador Giner, pel vicepresident Salvador Alegret. L'altre vicepresident, Antoni Riera, que alhora presideix la Comissió del Centenari, va presentar un informe sobre els objectius i els principals actes programats amb motiu de la celebració, el 2007, del Primer Centenari de l'IEC, que s'encetaran el proper mes d'octubre amb un acte institucional al Palau de la Música. En la mateixa sessió, Pere Lluís Font, vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, va donar compte del corresponent informe d'activitats.

Balcells presenta Francesc Martorell

En la segona part del ple, oberta al públic, Albert Balcells, president de la Secció Històrico-Arqueològica, va presentar la semblança de l'historiador Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 1887-1935), membre de l'IEC des del 1916. "Francesc Martorell pertany a la generació que s'ha denominat generació de l'Institut o de 1917, és a dir la dels deixebles dels fundadors de l'IEC o a la dels que hi ingressaren a continuació suplint-los o cobrint les baixes d'aquests". Amb aquestes paraules, Balcells va situar històricament un personatge clau en els primers temps de l'Institut. Francesc Martorell, format a la Universitat de Barcelona i, sobretot, als Estudis Universitaris Catalans, fou deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, primer president de l'IEC. Martorell va ser un dels organitzadors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, d'història de l'art durant la dictadura i membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i del Consell de Cultura de la Generalitat.

Finalment, el director de la Casa de les Llengües, Antoni Mir, va intervenir per informar els membres i assistents al ple sobre el projecte "Linguamón" , que vol promoure la preservació, l'ús, el reconeixement i l'aprenentatge de les llengües del món, afavorir la presència de les llengües a Internet i impulsar recursos tecnològics per facilitar les comunicacions multilingües i projectar internacionalment models d'èxit que facilitin la convivència de les llengües en un mateix territori o entre un mateix grup de persones.

Semblança de Francesc Martorell, a càrrec d'Albert Balcells:

Informe de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC:

Reportatge fotogràfic:

La Societat Catalana d'Estudis Històrics renova la Junta Directiva

 
Gaspar Feliu

La Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC va celebrar l'assemblea general de socis el passat mes de maig on va renovar la Junta Directiva. La composició de l'òrgan de govern ha quedat de la següent manera:

President: Gaspar Feliu i Montfort
Vicepresidenta: Montserrat Sanmartí i Roset
Tresorer: Ricard Soto i Company
Vicetresorera: Rosa Lluch i Bramon
Secretari: Alfred Pérez-Bastardas
Vicesecretari: Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Vocal de publicacions: Mercè Renom i Pulit
Vocals: Agustí Alcoberro i Pericay, Armand de Fluvià i Escorsa i Jaume Sobrequés i Callicó

Més de cinquanta alumnes cursen estudis de llengua i literatura catalanes al Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona, a París

Antoni Riera, vicepresident de l’IEC, participa en la reunió anual del Consell del CEC

Un total de cinquanta-un alumnes, en quatre cursos, estudien llengua i literatura catalanes, mercès a l’oferta acadèmica que promou el Centre d’Estudis Catalans (CEC) de la Universitat París IV, la Sorbona. Aquesta dada forma part del balanç del curs acadèmic que es va tancar en la recent reunió anual del Consell del CEC, celebrada el passat 31 de maig a París, amb l’assistència del vicepresident Antoni Riera, delegat pel president, en representació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que forma part del màxim òrgan rector del CEC.

 
Antoni Riera

El Centre d’Estudis Catalans, creat l’any 1977 sota el patronatge del rector de la Universitat de la Sorbona, està dirigit actualment per Denise Boyer. El CEC, a més d’organitzar classes de llengua i literatura catalanes, programa activitats culturals i donar suport a estudis de postgrau. En el curs que ara acaba, el CEC té una persona cursant una llicenciatura de literatura catalana a Lió i dos doctorands, un sobre Joan Brossa i l’altre sobre Pere Gimferrer.
 
D’altra banda, el rector de la Sorbona, Jean Robert Pitte, que també és president el Consell del CEC, va expressar la intenció de visitar pròximament Barcelona per prendre contacte directe amb institucions acadèmiques catalanes, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans.

La Societat Catalana de Comunicació promou un debat sobre l'audiovisual públic en la Conferència Anual de Girona

Durant la jornada, la filial de l'IEC VA homenatjar el periodista Llorenç Gomis

La Societat Catalana de Comunicació (SCC) va celebrar el dissabte 10 de juny, a la seu de l'Institut d'Estudis Gironins, la setzena edició de la Conferència Anual, que té lloc des de 1991 a Girona. A la trobada, que va clausurar les activitats del curs acadèmic 2005-2006, hi van participar més de trenta professionals del món de la comunicació i va comptar amb el suport de l'ajuntament gironí. L'audiovisual públic en el context de la globalització, atesa la situació de RTVE, va ser l'eix central de la Jornada.

Els quatre ponents del debat, Miquel Garcia, Joan Corbella, Emili Prado i Antoni Vidal, van coincidir en la necessitat de mantenir l'audiovisual públic.

 
Maria Corominas, presidenta de la SCC
Foto: Ferran Cabellos

La Jornada va començar, després de la benvinguda de la presidenta de la SCC, Maria Corominas, i de la regidora de Cultura de l'ajuntament de Girona, Lluïsa Faxedas, amb l'homenatge a Llorenç Gomis (1924-2005), periodista, fundador i director de la revista El Ciervo i soci de la SCC des del 1987, per part de Lluís Pastor.  

Pastor, que el va reconèixer com el seu únic mestre, va plantejar una aportació acadèmica -probablement la primera- a l'estudi del periodisme de Gomis amb el títol "L'eternitat en el present: l'estil periodístic de Llorenç Gomis". El text, així com la resta d'intervencions de la Jornada, es publicaran en el proper número de la revista de la SCC Treballs de Comunicació.

La secció oberta va comptar, en l'edició d'enguany, amb la presentació de les tesis de David Domingo (Universitat Rovira i Virgili), Mònica Figueras (Universitat Pompeu Fabra) i Miquel Peralta (Universitat Ramon Llull, tesi llegida a la Universitat Autònoma de Barcelona). La intervenció de David Domingo es va centrar en el treball de les redaccions en mitjans digitals; Mònica Figueras va parlar de premsa juvenil femenina i identitat corporal i Miquel Peralta va explicar el seu treball sobre el gènere periodístic de la crònica televisiva. Igualment es va donar notícia de la tesi doctoral de Manuel Pellisser (Universitat de València), sobre l'obra periodística de Martí Domínguez.

Presentació del projecte Carhus

A més de la secció habitual de la Jornada de Girona oberta a les comunicacions dels socis i de tesis doctorals, es va fer la presentació de la classificació de les publicacions especialitzades en comunicació en el projecte Carhus (revistes científiques en ciències socials i humanitats) per part de Lluís Rovira, de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Finalment, l'informe sobre l'estat de la comunicació va anar a càrrec d'Enric Marín, soci, i exsecretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Marín va definir l'informe com la "crònica acadèmica d'una experiència política", els dos anys (de la primavera del 2004 a la del 2006) que ha estat al davant de la Secretaria.

Entre els punts que van centrar la seva intervenció hi ha el trànsit a la TDT (televisió digital terrestre) i les mesures de suport als mitjans audiovisuals, en un context d'estancament del català als mitjans de comunicació des de 1998.

El pas a la TDT

Tot i reconèixer que, atesa la rapidesa del canvi tecnològic, és molt difícil preveure com serà la televisió digital, Marín va valorar la TDT com la tecnologia que vincula millor la producció al territori. En aquest context, va considerar que la "gran televisió de proximitat a Catalunya és TV3. En un món cada dia més globalitzat, l'oferta de qualitat de televisió de proximitat és guanyadora". En canvi, en relació amb la televisió local, va afirmar que "hi haurà necessàriament un cert procés selectiu", perquè, segons diu, "el model que s'ha definit és car".

En el seu balanç, Marín també va explicar la reorganització de la secretaria que havia portat a terme; va assenyalar les actuacions fetes en relació a la situació del diari Avui , i més tard, de RTVE, i a la cobertura de TV3 a les Illes Balears i al País Valencià. Marín va valorar el paquet legislatiu, on "no ha acabat bé" la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), mentre que la Llei de l'Audiovisual "ha blindat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que vigilarà també els continguts i el govern".

Text del debat:

Reportatge fotogràfic:

El poeta menorquí Gumersind Gomila rep un homenatge a l'IEC amb motiu del centenari del seu naixement

Organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura i l'Institut Menorquí d'Estudis

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) –a través de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i l'Institut Menorquí d'Estudis– entitat adherida a l'IEC des del 2000, va celebrar el passat 8 de juny un acte d'homenatge al poeta menorquí Gumersind Gomila, amb motiu del centenari del seu naixement.

 
El president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, August Bover , al centre, en un moment de la seva intervenció

L'acte va comptar amb la presència de Mateu Martínez, conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca i president de l'Institut Menorquí d'Estudis; August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; Àngel Mifsud, cap de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis; Michel Bourret, degà de la facultat de Llengües Romàniques i del Mediterrani de la Universitat de Montpellier III, i Ismael Pelegrí, llicenciat en filologia catalana i membre de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis.

Gumersind Gomila (1906-1970) va néixer a Maó, si bé des de la seva joventut va residir al Rosselló, primer a Cotlliure i, després, a Perpinyà, on va morir. Va alternar la seva dedicació a la poesia amb el dibuix, la pintura i la ceràmica i va formar part del moviment catalanista rossellonès Nostra Terra. Gomila va publicar diversos volums de poemes: La sorra calenta (1943), Llucifer, llegenda íntima (1966), El vent fidel (1967) i Els ocells morts (1969). La seva poesia s'inscriu en el corrent postsimbolista, amb un llenguatge molt suggestiu. En els seus versos hi ha una presència del paisatge i de la natura, amb una mescla d'elements sensorials i d'introspecció.

Pròleg de la reedició d'Els ocells morts, a càrrec d'Ismael Pelegrí: