Més
de mil investigadors, de seixanta països, han passat
pel CRM des que va ser creat per l'IEC, el 1984
El
premi Nobel Sheldon Glashow analitza les transgressions
socials, científiques i religioses de
Newton
L'organització territorial
de Catalunya motiva un intens debat entre els representants
polítics a l'IEC
Miquel
Vilardell, cap de medicina interna de la Vall d'Hebron,
ingressa a l'Institut d'Estudis Catalans
La
Societat Catalana d'Estudis Històrics renova la
Junta Directiva
Més
de cinquanta alumnes cursen estudis de llengua i literatura
catalanes al Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona, a París
La
Societat Catalana de Comunicació promou un debat sobre l'audiovisual
públic en la Conferència Anual de Girona El
poeta menorquí Gumersind Gomila rep un homenatge a l'IEC
amb motiu del centenari del seu naixement
Més
de mil investigadors, de seixanta països, han passat pel
CRM des que va ser creat per l'IEC, el 1984
Manuel Castellet acomiada
aquest curs una llarga etapa al capdavant de la direcció del
CRM
En poc més de vint anys, el Centre
de Recerca Matemàtica (CRM) ha donat suport a més
de mil investigadors, provinents de seixanta països d'arreu
del món. Des de 1984, en què va ser creat per l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), al CRM, ubicat en el campus de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra, s'hi han parlat
una cinquantena de llengües, fet que posa de manifest el caràcter
internacional d'aquest centre, destinat a proporcionar als matemàtics
catalans un institut que pogués contribuir a la millora
de la recerca en aquest àmbit, tant qualitativament com
quantitativa.
|
|
Ramon Corbella, Salvador Alegret,
Carles Casacuberta, Consol Roca, Jordi Quer i, a la dreta de
la imatge, Salvador Giner i Manuel Castellet, amb el llibre
d'honor del centre. |
|
Durant aquests anys, al CRM s'hi han celebrat trenta congressos internacionals,
trenta cursos avançats i trenta tallers. Des de fa dos anys,
cada curs es desenvolupen almenys dos programes de recerca.
El CRM és actualment l'únic institut
dedicat a l'alta investigació matemàtica existent a
l'Estat espanyol i acull més investigadors estrangers que
procedents d'altres territoris de l'Estat. D'altra banda, el CRM
té en marxa l'únic projecte de recerca internacional
del programa europeu NEST coordinat des d'una institució acadèmica
espanyola.
Premi per a un investigador del centre
El prestigi del Centre de Recerca Matemàtica s'ha
vist reconegut indirectament fa només una setmana. Javier Parcet,
un dels investigadors del CRM ha obtingut el premi José Luis
Rubio de Francia, destinat a joves investigadors en matemàtiques
de menys de 32 anys d'edat que hagin destacat per l'excel·lència
dels seus resultats. El guardó el convoca anualment la Real
Sociedad Matemática Española, amb el patrocini
de la Universidad Autónoma de Madrid i la Universidad
de Zaragoza.
|
|
Javier Parcet, guanyador del premi José Luis
Rubio de Francia |
|
Javier Parcet Hernández, nascut fa 30 anys
i format a la Universidad Autónoma de Madrid, a la Texas A&M
University i a la University of Illinois, treballa actualment amb
un contracte Ramón y Cajal al Centre de Recerca Matemàtica
(CRM).
La comissió que ha atorgat aquest premi ha
valorat particularment la tasca feta per Javier Parcet en la Teoria
d'àlgebres d'operadors i els seus treballs sobre Polinomis
hipergeomètrics, dues àrees en les quals les seves
contribucions destaquen a nivell internacional. Javier Parcet va
néixer el 1975 i es va doctorar en matemàtiques el
2003 a la Universidad Autónoma de Madrid. És especialista
en Anàlisi harmònica no commutativa i en les connexions
d'aquesta branca de les matemàtiques amb la Probabilitat i
amb la Geometria.
Amb la clausura de l'actual curs acadèmic,
el CRM canviarà de director, ja que l'actual, Manuel
Castellet, membre i expresident de l'IEC, ha completat recentment
el seu darrer mandat al capdavant del centre, que ha dirigit des
de la seva creació. El CRM es regeix des de 2002 per un consorci,
format per l'IEC i la Generalitat, i els seus responsables hauran
de decidir, en properes setmanes, la persona més idònia
entre les quatre que han concorregut a la convocatòria pública
del procés de selecció (DOGC, núm. 4613, de
12 d'abril de 2006).
Visita del president de l'IEC
Recentment, el president de l'IEC, Salvador Giner –acompanyat
del vicepresident, Salvador Alegret, i el gerent, Ramon Corbella–,
va efectuar una visita institucional al CRM, interessat a conèixer
directament la marxa de les seves activitats i programes de recerca.
Durant la visita dels responsables de l'IEC, van intercanviar informacions
amb el director, Manuel Castellet; els directors adjunts, Carles
Casacoberta i Jordi Quer, i el professor Joan Girbau, membre i un
dels tres delegats de l'IEC al consell de direcció del centre.
El director del CRM va lliurar al president de l'IEC
un exhaustiu recull documental sobre la relació entre el centre
i l'Institut. Per la seva part, Salvador Giner, va deixar constància
en el llibre d'honor del CRM la rellevant tasca del centre, "que
posa Catalunya en el lloc que li correspon en la ciència matemàtica".
El CRM és membre d' ERCOM (European Reserach
Centres on Mathematics), de l'EPDI (European Post-doctoral Institute
for the Mathematical Sciences), i d'ACER (Associació Catalana
d'Entitats de Recerca). Forma part també del CERCA (Centres
de Recerca de Catalunya), que agrupa els instituts que disposen d'un
contracte programa amb la Generalitat.
El novembre de l'any 2000, el Centre de Recerca Matemàtica
va ser guardonat amb la Placa Narcís Monturiol a l'excel·lència
científica i tecnològica.
Entrevista
amb Manuel Castellet, director del CRM
Reportatge fotogràfic:
El
premi Nobel Sheldon Glashow analitza les
transgressions socials, científiques
i religioses de Newton
L'acte
es va celebrar en el marc de les conferències
magistrals que organitza la Secretaria Científica
L'Institut d'Estudis Catalans va rebre el passat
1 de juny la visita del premi Nobel de Física de 1979,
Sheldon Glashow, en el marc del cicle Conferències
magistrals del curs 2005-2006, que organitza la Secretaria Científica
de l'Institut. El físic nord-americà, que va ser presentat als
assitents per Ricard Guerrero, secretari científic del l'IEC, va pronunciar
la conferència Errors
i animadversions d'Isaac Newton.
|
|
Sheldon Glashow; Ricard Guerrero, secretari
científic de l'IEC, i Josep Maria Pons, president de
la Societat Catalana de Física |
En el transcurs de la sessió, Glashow va
analitzar les transgressions socials, científiques i religioses
d'un dels seus herois de joventut, Isaac Newton. Segons Glashow,
Newton va conviure amb acreditats filòsofs de la seva època,
la majoria dels quals realitzaven aportacions a la comprensió de
les lleis de la natura i del món observable. No obstant això,
Newton va difamar els seus competidors i rarament va reconèixer
la labor dels seus col·legues, segons va exposar el Premi
Nobel.
Sheldon Lee Glashow (Nova
York, 1932), expert en la física de partícules, va
estudiar física a la Universitat Cornell i es va doctorar
a la Universitat de Harvard. Va realitzar la formació postdoctoral
a la Universitat de Copenhaguen, al Consell Europeu per a la Recerca
Nuclear (CERN) i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia
(Cal Tech). Ha estat professor a les universitats de Stanford, Berkeley
i Boston. És membre de nombroses societats i acadèmies
científiques, com la Societat Americana de Filosofia, l'Acadèmia
Nacional de Ciències dels EUA, l'Acadèmia Americana
de les Arts i les Ciències, acadèmies de Ciències
de Rússia, Corea i Costa Rica, etc. Ha guanyant nombroses
distincions acadèmiques, entre les quals destaquen el Premi
Erice Ciència per la Pau, Medalla Oppenheimer i el Premi
Nobel de Física (1979) , per la seva teoria de les quatre
forces fonamentals de l'Univers.
Les conferències magistrals de la Secretaria
Científica
de l'IEC finalitzaran el proper 22 de juny amb la presència
d'un altre premi Nobel, el químic Roald Hoffmann.
Conferència de Sheldon Glashow:
Resum de la conferència:
L'organització territorial
de Catalunya motiva un intens debat entre els representants
polítics a l'IEC
En la clausura de les Jornades
organitzades per la Universitat Catalana d'Estiu i l'IEC
L'organització territorial de Catalunya va
ser el centre del debat que es va celebrar el passat 9 de juny en
el marc de les Jornades sobre Organització Territorial,
coordinades per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i l'IEC. Representants
de quatre grups parlamentaris catalans (CiU, PSC, ERC i IC) van
mantenir una intensa discussió sobre
els diferents aspectes referents a la divisió del territori.
El primer en intervenir va ser Joan Boada, d'Iniciativa
per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa (ICV-EA), qui va apuntar
la necessitat d'un "canvi de la llei territorial del 1987, això sí,
amb consens". Boada va reclamar que aquesta nova organització del
territori català "es basi en l'eficàcia, la racionalitat
i la simplicitat".
Teresa Aragonès,
d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va coincidir amb Boada
en demanar que "qualsevol element de transformació de
l'organització territorial
es basi en el consens, sense entrar en una batalla de territoris".
Aragonès
va definir l'objectiu del seu partit en matèria
de divisió territorial afirmant que "volem que qualsevol ciutadà,
visqui on visqui, tingui els mateixos drets i les mateixes possibilitats",
apel·lant a la "simplificació" administrativa i a la "subsidiarietat".
Des d'ERC, es veu el finançament com "l'eina bàsica" per
tirar endavant la llei d'organització del territori i es demana
que les vegueries assumeixin el rol "d'ens local amb un major control
democràtic", per evitar "el que passa a les diputacions",
on, segons Aragonès, "els diners són foscos, no per
l'origen, sinó per la manera de repartir-los".
|
|
Roberto Labandera, Lluis M. Corominas, Joan
Boada i Teresa Aragonés, en un moment de les jornades |
Roberto Labandera, del grup parlamentari
Socialistes - Ciutadans
pel Canvi (PSC-CC), va recordar a Aragonès que ERC ostenta
la vicepresidència de dues de les diputacions provincials,
Barcelona i Girona. Segons Labandera, "tots els partits hem convingut
no tocar els municipis", i, per tant, la proposta dels socialistes
en aquest sentit és "aconseguir un major grau de competències
i recursos per al municipi i la regionalització del país".
En aquesta línia es va pronunciar el representant
de Convergència
i Unió (CiU), Lluís M. Corominas, que va afirmar que "des
del nostre partit defensem els municipis forts", però va matisar
que, alhora, "volem tenir també una Generalitat forta". Corominas
va declarar que, des de CiU, "tenim clar que volem suprimir les
diputacions",
pas imprescindible per a posar en marxa una nova administració,
la de les vegueries.
El secretari general de l'IEC i rector de l'UCE,
Joandomènec
Ros, va clausurar les Jornades, destacant "la implicació de
l'Institut, que ha donat als debats una base acadèmica, i
no només política o sentimental" i la "bona aportació de
l'UCE, que ha demostrat que està connectant, cada cop més,
amb la problemàtica real del país". Segons Ros,
encara no s'ha plantejat la repetició d'aquesta iniciativa l'any vinent, però "donat
l'interès
aplicat del tema, la indefinició sobre el mateix dels nostres polítics,
la situació encara més endarrerida que hi ha en altres territoris
dels Països Catalans, i l'interès que, des del punt de vista merament
acadèmic i científic, tenen aquests plantejaments, m'atreveixo
a augurar al menys una altra edició". "Caldrà que l'administració tingui
la bona disposició que ha tingut ara" va afegir Ros, "però
puc garantir les ganes d'organitzar-la per part de l'UCE i l'aixopluc acadèmic
per part de l'IEC".
Les sessions –a part del debat polític– es van dividir
en quatre grups temàtics: La
divisió del territori, una eterna "assignatura pendent"?; Més
enllà de les inèrcies històriques, el repte de
la gestió; Fórmules noves per a unes necessitats
canviants, i Dibuixant el present, esbossant el futur.
Entre els ponents, hi van figurar Joan Becat, membre de l'IEC i catedràtic
de la Universitat de Perpinyà; Oriol Nel·lo, secretari
per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya;
Ramón Salanova, del departament de Presidència del Govern
d'Aragó, i Albert Serratosa, de l'Institut d'Estudis Territorials,
entre d'altres.
Programa d'actes:
Resum de les ponències:
Reportatge fotogràfic:
Miquel Vilardell, cap de medicina interna de la Vall d'Hebron,
ingressa a l'Institut d'Estudis Catalans
Els filòlegs baleàrics Cosme Aguiló i
Enric Ribes s'incorporen com a membres corresponents de la Secció Filològica
El
ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va aprovar l'ingrés
de tres nous membres, el metge internista Miquel Vilardell, com
a membre numerari, i els filòlegs baleàrics Cosme
Aguiló i Enric Ribes, com a membres corresponents, que col·laboraran
en les tasques científiques de l'IEC, si bé no en
les de govern.
|
|
Miquel Vilardell |
Miquel
Vilardell (Borredà, Berguedà, 1946),
que s'incorpora a la Secció de
Ciències Biològiques de l'Institut, és
cap de Servei de medicina interna i coordinador de la Unitat
d'Investigació en Medicina Interna (Reumatologia i Geriatria)
de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron des de l'any 1988,
i catedràtic de Medicina de la Universitat Autònoma
des de 1992. Vilardell ha estat president del Grup
de Treball per a la Racionalització i el Finançament
de la Despesa Sanitària, creat per la Generalitat
de Catalunya el 2004, que va emetre un informe conegut precisament
amb el seu nom (comissió i informe Vilardell). D'entre
els premis que li han estat atorgats, destaquen el Pere Farreras
Valentí (1978), concedit per l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i de Balears, i la medalla Narcís
Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1997).
|
|
Cosme Aguiló |
Els
altres dos membres nous, Cosme Aguiló i Enric Ribes ingressen
a la Secció Filològica
de l'IEC. Cosme Aguiló (Santanyí,
Mallorca, 1950) és
llicenciat en filologia catalana i un destacat especialista en
toponímia, dialectologia i etimologia, particularment de
temes baleàrics. En breu, publicarà L'Atles
ornitonímic de les Balears, un recull dels noms de
les espècies d'ocells conegudes, en col·laboració amb
l'ornitòleg Antoni Mestre. Ha impartit cursets i seminaris
a la Universitat de les Illes Balears i ha intervingut amb comunicacions,
ponències,
conferències i taules rodones en diversitat de congressos.
|
|
Enric Ribes |
Per la seva banda, Enric
Ribes (Eivissa, 1955) és professor numerari de llengua
i literatura catalanes en un institut de Batxillerat, professor consultor d'Història
de la Llengua Catalana a la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat
de Gramàtica Catalana i de Sociolingüística de la Universitat
de les Illes Balears, a l'extensió d'Eivissa i Formentera. Entre la
seva obra, destaca l'Aportació pitiüsa al Diccionari Català Valencià Balear (1991),
en la qual es recullen alguns milers de mots, variants formals o accepcions
que no havien estat enregistrades a les Pitiüses pel diccionari Alcover-Moll.
Ribes ha dedicat bona part dels seus estudis a la toponímia i ha col·laborat,
entre d'altres, amb la revista Eivissa i l'almanac El Pitiús,
de l'Institut d'Estudis Eivissencs, entitat adherida a l'IEC, o a Llengua & Literatura,
publicació de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial
de l'Institut.
El ple, òrgan màxim de govern de
l'Institut, va ser presidit, en absència
del president Salvador Giner, pel vicepresident Salvador Alegret.
L'altre vicepresident, Antoni Riera, que alhora presideix la Comissió del
Centenari, va presentar un informe sobre els objectius i els principals
actes programats amb motiu de la celebració, el 2007, del
Primer Centenari de l'IEC, que s'encetaran el proper mes d'octubre
amb un acte institucional al Palau de la Música. En la mateixa
sessió, Pere Lluís Font, vicepresident de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, va donar compte del
corresponent informe d'activitats.
Balcells presenta Francesc Martorell
En la segona part del ple, oberta al públic, Albert Balcells,
president de la Secció Històrico-Arqueològica,
va presentar la semblança de l'historiador Francesc
Martorell i Trabal (Barcelona, 1887-1935), membre de l'IEC
des del 1916. "Francesc Martorell pertany a la generació que
s'ha denominat generació de l'Institut o de 1917, és
a dir la dels deixebles dels fundadors de l'IEC o a la dels que
hi ingressaren a continuació suplint-los o cobrint les baixes
d'aquests". Amb aquestes paraules, Balcells va situar històricament
un personatge clau en els primers temps de l'Institut. Francesc
Martorell, format a la Universitat de Barcelona i, sobretot, als
Estudis Universitaris Catalans, fou deixeble d'Antoni Rubió i
Lluch, primer president de l'IEC. Martorell va ser un dels organitzadors
del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
(1906). Fou professor d'història de Catalunya als Estudis
Universitaris Catalans, d'història de l'art durant la dictadura
i membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya
i del Consell de Cultura de la Generalitat.
Finalment, el director de la Casa de les Llengües, Antoni
Mir, va intervenir per informar els membres i assistents al ple
sobre el projecte "Linguamón" ,
que vol promoure la preservació, l'ús, el reconeixement
i l'aprenentatge de les llengües del món, afavorir
la presència de les llengües a Internet i impulsar
recursos tecnològics per facilitar les comunicacions multilingües
i projectar internacionalment models d'èxit que facilitin
la convivència de les llengües en un mateix territori
o entre un mateix grup de persones.
Semblança de Francesc Martorell,
a càrrec d'Albert Balcells:
Informe de la Secció de Filosofia i Ciències
Socials de l'IEC:
Reportatge fotogràfic:
La
Societat Catalana d'Estudis Històrics renova la Junta Directiva
|
|
Gaspar Feliu |
La Societat
Catalana d'Estudis Històrics de l'IEC
va celebrar l'assemblea general de socis el passat mes de maig
on va renovar la Junta Directiva. La composició de l'òrgan
de govern ha quedat de la següent manera:
President: Gaspar
Feliu i Montfort
Vicepresidenta: Montserrat
Sanmartí i Roset
Tresorer: Ricard
Soto i Company
Vicetresorera: Rosa
Lluch i Bramon
Secretari: Alfred
Pérez-Bastardas
Vicesecretari: Francesc
Vilanova i Vila-Abadal
Vocal de publicacions: Mercè Renom
i Pulit
Vocals: Agustí Alcoberro
i Pericay, Armand
de Fluvià i Escorsa i Jaume
Sobrequés i Callicó
Més
de cinquanta alumnes cursen estudis de llengua i literatura catalanes
al Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona, a París
Antoni Riera, vicepresident de l’IEC,
participa en la reunió anual del Consell del CEC
Un total de cinquanta-un alumnes, en quatre cursos,
estudien llengua i literatura catalanes, mercès a l’oferta
acadèmica
que promou el Centre
d’Estudis Catalans (CEC)
de la Universitat París IV, la Sorbona. Aquesta dada forma
part del balanç del curs acadèmic que es va tancar
en la recent reunió anual del Consell del CEC, celebrada el
passat 31 de maig a París, amb l’assistència
del vicepresident Antoni Riera, delegat pel president, en representació de
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que forma part del
màxim òrgan rector del CEC.
|
|
Antoni Riera |
El Centre d’Estudis Catalans, creat l’any
1977 sota el patronatge del rector de la Universitat de la Sorbona,
està dirigit actualment per
Denise Boyer. El CEC, a més d’organitzar classes de llengua i
literatura catalanes, programa activitats culturals i donar suport a estudis
de postgrau. En el curs que ara acaba, el CEC té una persona cursant
una llicenciatura de literatura catalana a Lió i dos doctorands, un
sobre Joan Brossa i l’altre sobre Pere Gimferrer.
D’altra banda, el rector de la Sorbona, Jean Robert Pitte, que també és
president el Consell del CEC, va expressar la intenció de visitar pròximament
Barcelona per prendre contacte directe amb institucions acadèmiques
catalanes, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans.
La
Societat Catalana de Comunicació promou un debat sobre
l'audiovisual públic en la Conferència Anual de
Girona
Durant la jornada, la filial de l'IEC VA homenatjar
el periodista Llorenç Gomis
La Societat Catalana de Comunicació (SCC)
va celebrar el dissabte 10 de juny, a la seu de l'Institut d'Estudis
Gironins, la setzena edició de la Conferència Anual,
que té lloc des de 1991 a Girona. A la trobada, que va clausurar
les activitats del curs acadèmic 2005-2006, hi van participar
més de trenta professionals del món de la comunicació i
va comptar amb el suport de l'ajuntament gironí. L'audiovisual
públic en el context de la globalització, atesa la
situació de RTVE, va ser l'eix central de la Jornada.
Els quatre ponents del debat, Miquel Garcia, Joan
Corbella, Emili Prado i Antoni Vidal, van coincidir en la necessitat
de mantenir l'audiovisual públic.
|
|
Maria Corominas,
presidenta de la SCC |
Foto:
Ferran Cabellos |
La Jornada va començar, després de la benvinguda de
la presidenta de la SCC, Maria Corominas, i de la regidora de Cultura
de l'ajuntament de Girona, Lluïsa Faxedas, amb l'homenatge a
Llorenç Gomis (1924-2005), periodista, fundador i director
de la revista El Ciervo i soci de la SCC des del 1987,
per part de Lluís Pastor.
Pastor, que el va reconèixer com el seu únic mestre,
va plantejar una aportació acadèmica -probablement
la primera- a l'estudi del periodisme de Gomis amb el títol "L'eternitat
en el present: l'estil periodístic de Llorenç Gomis".
El text, així com la resta d'intervencions de la Jornada,
es publicaran en el proper número de la revista de la SCC Treballs
de Comunicació.
La secció oberta va comptar, en l'edició d'enguany,
amb la presentació de les tesis de David Domingo (Universitat
Rovira i Virgili), Mònica Figueras (Universitat Pompeu Fabra)
i Miquel Peralta (Universitat Ramon Llull, tesi llegida a la Universitat
Autònoma de Barcelona). La intervenció de David Domingo
es va centrar en el treball de les redaccions en mitjans digitals;
Mònica Figueras va parlar de premsa juvenil femenina i identitat
corporal i Miquel Peralta va explicar el seu treball sobre el gènere
periodístic de la crònica televisiva. Igualment es
va donar notícia de la tesi doctoral de Manuel Pellisser (Universitat
de València), sobre l'obra periodística de Martí Domínguez.
Presentació del projecte Carhus
A més de la secció habitual de la Jornada de Girona
oberta a les comunicacions dels socis i de tesis doctorals, es va
fer la presentació de la classificació de les publicacions
especialitzades en comunicació en el projecte Carhus (revistes
científiques en ciències socials i humanitats) per
part de Lluís Rovira, de l'Agència de Gestió d'Ajuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Finalment, l'informe sobre l'estat de la comunicació va anar
a càrrec d'Enric Marín, soci, i exsecretari de Comunicació de
la Generalitat de Catalunya. Marín va definir l'informe com
la "crònica acadèmica d'una experiència política",
els dos anys (de la primavera del 2004 a la del 2006) que ha estat
al davant de la Secretaria.
Entre els punts que van centrar la seva intervenció hi ha
el trànsit a la TDT (televisió digital terrestre) i
les mesures de suport als mitjans audiovisuals, en un context d'estancament
del català als mitjans de comunicació des de 1998.
El pas a la TDT
Tot i reconèixer que, atesa la rapidesa del canvi tecnològic, és
molt difícil preveure com serà la televisió digital,
Marín va valorar la TDT com la tecnologia que vincula millor
la producció al territori. En aquest context, va considerar
que la "gran televisió de proximitat a Catalunya és
TV3. En un món cada dia més globalitzat, l'oferta de
qualitat de televisió de proximitat és guanyadora".
En canvi, en relació amb la televisió local, va afirmar
que "hi haurà necessàriament un cert procés
selectiu", perquè, segons diu, "el model que s'ha definit és
car".
En el seu balanç, Marín també va explicar la
reorganització de la secretaria que havia portat a terme;
va assenyalar les actuacions fetes en relació a la situació del
diari Avui , i més tard, de RTVE, i a la cobertura
de TV3 a les Illes Balears i al País Valencià. Marín
va valorar el paquet legislatiu, on "no ha acabat bé" la Llei
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV),
mentre que la Llei de l'Audiovisual "ha blindat el Consell de l'Audiovisual
de Catalunya (CAC), que vigilarà també els continguts
i el govern".
Text del debat:
Reportatge fotogràfic:
El
poeta menorquí Gumersind Gomila rep un homenatge
a l'IEC amb motiu del centenari del seu naixement
Organitzat per la Societat Catalana de Llengua
i Literatura i l'Institut Menorquí d'Estudis
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) –a través de
la Societat
Catalana de Llengua i Literatura, i l'Institut
Menorquí d'Estudis– entitat adherida a l'IEC
des del 2000, va celebrar el passat 8 de juny un acte d'homenatge
al poeta menorquí Gumersind Gomila, amb motiu del centenari
del seu naixement.
|
|
El president de la Societat Catalana
de Llengua i Literatura, August Bover , al centre, en un
moment de la seva intervenció |
L'acte va comptar amb la presència de Mateu Martínez,
conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca
i president de l'Institut Menorquí d'Estudis; August Bover,
president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; Àngel
Mifsud, cap de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut
Menorquí d'Estudis; Michel Bourret, degà de la facultat
de Llengües Romàniques i del Mediterrani de la Universitat
de Montpellier III, i Ismael Pelegrí, llicenciat en filologia
catalana i membre de la Secció de Llengua i Literatura de
l'Institut Menorquí d'Estudis.
Gumersind Gomila (1906-1970) va néixer a Maó, si
bé des
de la seva joventut va residir al Rosselló, primer a Cotlliure
i, després, a Perpinyà, on va morir. Va alternar
la seva dedicació a la poesia amb el dibuix, la pintura
i la ceràmica i va formar part del moviment catalanista
rossellonès
Nostra Terra. Gomila va publicar diversos volums de poemes: La
sorra calenta (1943), Llucifer, llegenda íntima (1966), El
vent fidel (1967) i Els ocells morts (1969). La
seva poesia s'inscriu en el corrent postsimbolista, amb un llenguatge
molt suggestiu. En els seus versos hi ha una presència del
paisatge i de la natura, amb una mescla d'elements sensorials i
d'introspecció.
Pròleg de la reedició d'Els
ocells morts, a càrrec d'Ismael Pelegrí:
|