Articles de col·laboració

Una nova manera d'interaccionar amb l'ADN

Maribel Geli, coordinadora de Biologia Molecular de la Societat Catalana de Biologia de l'IEC

L'àcid desoxiribonucleic (ADN) és una diana terapèutica molt atractiva, ja que teòricament permet dissenyar fàrmacs que curen les malalties des de l'origen. De fet, moltes molècules que s'utilitzen en la teràpia contra el càncer interaccionen directament amb l'ADN. Aquests fàrmacs, però, no són en general gaire específics i, per tant, provoquen efectes citotòxics col·laterals. Fa gairebé trenta anys, es pensava que els agents sintètics que interaccionaven amb l'ADN ho feien bàsicament de cinc maneres diferents: unint covalentment les bases de l'ADN, intercalant-se entre les bases, unint-se al solc major o menor de l'hèlix o unint-se a l'esquelet de fosfats. Ara, però, gràcies a una col·laboració entre els laboratoris de Mike Hannon a la Universitat de Birmingham i de Miquel Coll a l'Institut de Biologia Molecular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a Barcelona, s'ha descobert una nova manera d'unió amb l'ADN. Aquests autors descriuen com un helicat, una molècula complexada amb ferro que adopta la forma d'un prisma de tres cares, s'uneix amb una alta especificitat en el punt on es creuen tres dobles hèlixs d'ADN. Aquesta és una estructura d'ADN que apareix en determinades etapes de la divisió cel·lular i que s'ha detectat amb freqüència en determinats virus i en cèl·lules de pacients amb malalties com la distròfia muscular de tipus i o la corea de Huntington. Aquests resultats, publicats en una de les revistes més prestigioses del camp de la química ( Angewandte Chemie ), obren les portes al desenvolupament d'una nova generació d'agents terapèutics que interaccionen amb l'ADN amb un grau superior d'especificitat.