L'escoltisme català: un moviment al servei del país i el civisme

L'any vinent se celebrarà el centenari del naixement de l'escoltisme, fundat el 1907 per Robert Baden-Powell, un militar anglès que va lluitar a nombroses guerres arreu dels territoris de l'Imperi Britànic. A Catalunya, un dels moviments escoltes pioners va ser l'Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat, que enguany celebra el 75è aniversari de la seva creació de la mà de mossèn Antoni Batlle. Tot i que a començament de segle ja es van conèixer intents de formar grups escoltes, no va ser fins als anys vint quan es va consolidar un escoltisme propi en la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca va fundar els Minyons de Muntanya, i el 1932 es va constituir Germanor de Noies Guies.

Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d'expansió i van estar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. L'acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s'unifiquessin l'any 1936.

Aquell mateix any, la Guerra Civil va malmetre el projecte de l'escoltisme català. Un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir mantenir-la tot i les dificultats i circumstàncies de la nova època política.

Hi ha un altre fet molt important en l'escoltisme i el guiatge d'aquesta època, i és la presència del fet religiós. A Catalunya, la pertinença a l'Església va servir d'aixopluc per a les diferents opcions polítiques democràtiques, prohibides i perseguides durant la dictadura franquista.

L'any 1945, impulsades per mossèn Antoni Batlle van néixer de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l'altra, Guies Sant Jordi. Però l'opressió del règim franquista va fer témer per la seguretat dels nois, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tant crítica, que l'any 1954 el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat eclesiàstica. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió d'aquestes delegacions va constituir el moviment Minyons Escoltes.

Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va motivar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

Des d'aleshores, el moviment escolta ha continuat contribuint en l'educació de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 15.000 joves i que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana.