Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Finestra oberta

Articles de col·laboració

 

'L'idioma valencià'

Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC

 

La realitat sortosament és tossuda, malgrat els qui s'obstinen a marginar-la o a tergiversar-la. Novament, des de l'àmbit jurídic, s'ha afirmat que valencià i català són una mateixa llengua. I ens hem d'alegrar de la coincidència amb allò que científicament la romanística internacional reconeix. Tanmateix, ni la supervivència ni la integritat d'un idioma no depenen de res que no sigui el capteniment dels usuaris; les lleis i les sentències ajuden en una direcció o en una altra, però no són decisives. Per la qual cosa el motiu més gran -i constant-- de satisfacció és que sabem que tant la comunitat valenciana com la catalana majoritàriament ni es plantegen la qüestió, perquè els és òbvia: són conscients de l'evidència que comparteixen la mateixa llengua, fet que té l'expressió més sòlida en la posició de les universitats de la xarxa Institut Joan Lluís Vives.

Això no obstant, hem d'admetre que els intents de secessió continuen impertèrrits l'assetjament i que amenacen sempre de produir-hi lesions. Més encara quan parteixen del Govern de la Generalitat valenciana. Malgrat que s'hi ha insistit fins a la nàusea, alguns polítics no volen entendre que és una greu i inqualificable irresponsabilitat instrumentalitzar la llengua, mercadejar-hi, per a beneficis particulars i partidistes, que no hi tenen res a veure. Altrament, és notori que entre aquells qui malden per una separació absurda abunden els qui no manifesten cap lleialtat lingüística al valencià; llur actitud no pretén sinó la divisió d'un mateix idioma perquè, a la fi, venci, no una de les dues parts, sinó la llengua dominant de l'Estat. Cinisme i ignorància, més l'un que no l'altra, s'alien en la voluntat de col·laborar en la substitució que voldrien definitiva i en favor de l'espanyol.

 

Doctor Josep Egozcue

María Casado, directora de l'Observatori de Bioètica i Dret

 

Esta tarde tiene lugar el acto en homenaje al profesor Josep Egozcue, organizado por sus compañeros del Observatori de Bioètica i Dret en el Parc Científic de Barcelona. Se trata de repensar sus aportaciones a la reflexión bioética y al debate social informado que mantienen plenamente su vigencia en temas como la investigación con embriones, la obtención de células madre, la donación de óvulos, la clonación, la selección de sexo y otros asuntos referentes a la reproducción y la investigación al inicio de la vida. En gran medida, sus puntos de vista se han recogido en las leyes de reproducción asistida y de biomedicina que se tramitan.

El doctor Egozcue tenía la libertad de pensamiento necesaria para formular preguntas fundamentales sin prejuicios ni prepotencia. Tenía amplitud de miras, buen trato, capacidad para formar buenos equipos y, por descontado, competencia profesional en un ámbito de salud que proporciona esperanzas a enfermos muy necesitados de ella. Para recordarle, convocamos dos becas Josep Egozcue, una para los alumnos de ciencias sociales y humanas y otra para los de ciencias experimentales y de la salud.

La bioética precisa de personas con conocimientos y vocación democráticas, que analicen las implicaciones de los adelantos científicos y sus aplicaciones a los seres humanos y al medio. Sin sujeción a dogmas y sin miedo ni a Dios ni al César. Para tratar de salir del estado de minoría de edad culpable, o de incapacidad de servirse del entendimiento propio sin la guía de otro a que se refería Kant.

 

 

La Càtedra Maria Àngels Anglada

Mariàngela Vilallonga, membre de l'IEC i directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada

 

La Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, han creat el Parc Literari M. Àngels Anglada, amb l'objectiu de perpetuar la memòria de l'escriptora en un dels paisatges fonamentals de la seva geografia literària: l'Empordà. Nascuda a Vic l'any 1930, Anglada va morir a Figueres el dia 23 d'abril de 1999, la diada de Sant Jordi. És per això que aquest mateix dia, set anys més tard, es celebraran les primeres activitats del nou Parc. Al matí, a la Catedral de Castelló d'Empúries, es cantarà El bruel de l'Estany, cantata escrita per M. Àngels Anglada, amb música d'Enric Ribó; a la tarda, als Aiguamolls, es seguirà el primer itinerari literari "Les Closes" dins del Parc. Els textos d'Anglada que ens acompanyaran en el nostre recorregut pertanyen al poemari Columnes d'hores ; a la seva primera gran novel·la Les Closes, premi Josep Pla de 1978; a la narració "Flors per a Isabel", inclosa en el recull No em dic Laura; a Sandàlies d'escuma, i a Els maldecaps de Pere Geli. Tots ells van ser escrits a la casa pairal de Vilamacolum, al bell mig de les closes empordaneses, o a Figueres, la ciutat d'adopció d'Anglada. Tots ells mantenen una estreta relació amb el paisatge que els va inspirar o que els va veure néixer, és la presència de la terra en la literatura. A través d'ells llegirem aquest paisatge que Anglada va ajudar a preservar amb la seva veu poètica, és la mirada de l'escriptora i la seva influència sobre el territori.