Articles de col·laboració
'L'idioma valencià'
Joan
Martí i Castell, president de la Secció Filològica de
l'IEC
La realitat sortosament és tossuda, malgrat
els qui s'obstinen a marginar-la o a tergiversar-la. Novament, des
de l'àmbit jurídic, s'ha afirmat que valencià i
català són una mateixa llengua. I ens hem d'alegrar
de la coincidència amb allò que científicament
la romanística internacional reconeix. Tanmateix, ni la supervivència
ni la integritat d'un idioma no depenen de res que no sigui el capteniment
dels usuaris; les lleis i les sentències ajuden en una direcció o
en una altra, però no són decisives. Per la qual cosa
el motiu més gran -i constant-- de satisfacció és
que sabem que tant la comunitat valenciana com la catalana majoritàriament
ni es plantegen la qüestió, perquè els és òbvia:
són conscients de l'evidència que comparteixen la mateixa
llengua, fet que té l'expressió més sòlida
en la posició de les universitats de la xarxa Institut Joan
Lluís Vives.
Això no obstant, hem d'admetre que els
intents de secessió continuen impertèrrits l'assetjament
i que amenacen sempre de produir-hi lesions. Més encara quan
parteixen del Govern de la Generalitat valenciana. Malgrat que s'hi
ha insistit fins a la nàusea, alguns polítics no volen
entendre que és una greu i inqualificable irresponsabilitat
instrumentalitzar la llengua, mercadejar-hi, per a beneficis particulars
i partidistes, que no hi tenen res a veure. Altrament, és
notori que entre aquells qui malden per una separació absurda
abunden els qui no manifesten cap lleialtat lingüística
al valencià; llur actitud no pretén sinó la
divisió d'un mateix idioma perquè, a la fi, venci,
no una de les dues parts, sinó la llengua dominant de l'Estat.
Cinisme i ignorància, més l'un que no l'altra, s'alien
en la voluntat de col·laborar en la substitució que
voldrien definitiva i en favor de l'espanyol.
Doctor Josep
Egozcue
María Casado,
directora de l'Observatori
de Bioètica i Dret
Esta tarde tiene lugar el acto en homenaje al profesor Josep Egozcue,
organizado por sus compañeros del Observatori de Bioètica
i Dret en el Parc Científic de Barcelona. Se trata de repensar
sus aportaciones a la reflexión bioética y al debate
social informado que mantienen plenamente su vigencia en temas como
la investigación con embriones, la obtención de células
madre, la donación de óvulos, la clonación,
la selección de sexo y otros asuntos referentes a la reproducción
y la investigación al inicio de la vida. En gran medida, sus
puntos de vista se han recogido en las leyes de reproducción
asistida y de biomedicina que se tramitan.
El doctor Egozcue tenía la libertad de pensamiento necesaria
para formular preguntas fundamentales sin prejuicios ni prepotencia.
Tenía amplitud de miras, buen trato, capacidad para formar
buenos equipos y, por descontado, competencia profesional en un ámbito
de salud que proporciona esperanzas a enfermos muy necesitados de
ella. Para recordarle, convocamos dos becas Josep Egozcue, una para
los alumnos de ciencias sociales y humanas y otra para los de ciencias
experimentales y de la salud.
La bioética precisa de personas con conocimientos y vocación
democráticas, que analicen las implicaciones de los adelantos
científicos y sus aplicaciones a los seres humanos y al medio.
Sin sujeción a dogmas y sin miedo ni a Dios ni al César.
Para tratar de salir del estado de minoría de edad culpable,
o de incapacidad de servirse del entendimiento propio sin la guía
de otro a que se refería Kant.
La Càtedra Maria
Àngels Anglada Mariàngela
Vilallonga, membre de l'IEC i directora
de la Càtedra Maria Àngels Anglada
La Càtedra M. Àngels Anglada de la
Universitat de Girona i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà,
amb la col·laboració de la Diputació de Girona
i l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, han creat el
Parc Literari M. Àngels Anglada, amb l'objectiu de perpetuar
la memòria de l'escriptora en un dels paisatges fonamentals
de la seva geografia literària: l'Empordà. Nascuda
a Vic l'any 1930, Anglada va morir a Figueres el dia 23 d'abril de
1999, la diada de Sant Jordi. És per això que aquest
mateix dia, set anys més tard, es celebraran les primeres
activitats del nou Parc. Al matí, a la Catedral de Castelló d'Empúries,
es cantarà El bruel de l'Estany, cantata escrita
per M. Àngels Anglada, amb música d'Enric Ribó;
a la tarda, als Aiguamolls, es seguirà el primer itinerari
literari "Les Closes" dins del Parc. Els textos d'Anglada que ens
acompanyaran en el nostre recorregut pertanyen al poemari Columnes
d'hores ; a la seva primera gran novel·la Les Closes,
premi Josep Pla de 1978; a la narració "Flors per a Isabel",
inclosa en el recull No em dic Laura; a Sandàlies
d'escuma, i a Els maldecaps de Pere Geli. Tots ells
van ser escrits a la casa pairal de Vilamacolum, al bell mig de les
closes empordaneses, o a Figueres, la ciutat d'adopció d'Anglada.
Tots ells mantenen una estreta relació amb el paisatge que
els va inspirar o que els va veure néixer, és la presència
de la terra en la literatura. A través d'ells llegirem aquest
paisatge que Anglada va ajudar a preservar amb la seva veu poètica, és
la mirada de l'escriptora i la seva influència sobre el territori.
|