L'Observatori
de Bioètica i Dret de la UB crea dues beques en
memòria de Josep Egozcue
El
75è aniversari de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat
reuneix a l'IEC escoltes des de la República fins
avui
L'Any
Patufet es clausura a l'Institut d'Estudis Catalans
Nou
candidats
al XIVè Premi Ferran Sunyer i Balaguer
La
Secretaria per a la Immigració i el DURSI potenciaran
la formació i la recerca en immigració
El
ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost del
2005
Nous
nomenaments del Consell Permanent El grup
Textos Medievals Catalans (TMC) es presenta a Palma
S'inaugura
una exposició sobre la figura de Lluís Companys
L'IEC
debat la necessitat de coordinar i planificar la digitalització del
patrimoni cultural català
L'IEC
lliura dilluns vinent els Premis Sant Jordi 2006
Protagonistes del Centenari: Antoni
Riera, president de
la Comissió del Centenari de l'IEC
L'Observatori
de Bioètica i Dret de la UB crea dues beques en memòria
de Josep Egozcue
L'anunci
es va realitzar en el transcurs de l'homenatge al científic
i membre de l'IEC mort el passat 7 de febrer
La directora de l' Observatori
de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona,
María Casado, ha anunciat la creació de dues beques
de bioètica Josep Egozcue, en memòria del científic
i membre de l'IEC que va
morir el passat 7 de febrer, dirigides a alumnes de ciències
socials i humanes i alumnes de ciències experimentals i
de la salut que vulguin cursar el màster de Bioètica
i Dret de la UB. L'anunci es va produir durant l'acte d'homenatge
a Josep Egozcue, que va tenir lloc el passat 4 d'abril al Parc
Científic de Barcelona. L'OBD treballa en l'actualitat
en la proposta definitiva de les dues beques Josep Egozcue.
En el transcurs de l'acte d'homenatge, van intervenir
membres del seu equip de treball a l'OBD, com la mateixa directora,
María Casado, el secretari Albert Royes i la investigadora
Itziar Lecuona; la professora titular de Dret Constitucional de la
UB, Ana Sánchez; la directora del Centre de Medicina Regenerativa
i del servei de Biologia de l'Institut Universitari Dexeus, Anna
Veiga; la catedràtica de Biologia de la reproducció de
la UAB, Francesca Vidal; i la catedràtica de Genètica
de la UB, Roser González-Duarte. En paraules d'Ana Sánchez,
que tots van corroborar, "Josep Egozcue era un gran científic,
un gran divulgador, un gran racionalista i una persona amb interès
en la reflexió ètica de la veritat".
|
|
Imatge de l'acte d'homenatge a Josep Egozcue,
celebrat al Parc Científic de Barcelona |
|
Un dels moments més emotius de l'homenatge
va ser la intervenció de
la seva filla, Susan Egozcue, que va agrair les mostres de suport
rebudes. El rector de la UB, Màrius Rubiralta; el rector de
la UAB, Lluís Ferrer; el cap del Servei de Medicina de la
Reproducció de l'Institut Universitari Dexeus, Pere Nolasc
Barri; i el professor titular de Biologia de la Reproducció de
la UAB, Josep Santaló, van ser els encarregats de clausurar
l'acte.
Josep
Egozcue (Barcelona, 1940-2006) era doctor en Medicina i Cirurgia
i catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB. Va
ser reconegut internacionalment com una autoritat en el seu camp
i va ser pioner en la investigació de les tècniques
de reproducció assistida que van possibilitar la fecundació in
vitro. Era membre de la Secció de Ciències Biològiques
de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1992 i en va ser tresorer
de 1998 fins al 2002.
En l'àmbit de la bioètica, Egozcue
va ser professor del Màster de Bioètica i Dret de la
UB i assessor del Consell d'Europa, de la Comissió Europea
i de les Corts estatals en temes d'ètica de la reproducció humana
assistida. President i membre d'honor de la Societat Europea de Reproducció Humana
i Embriologia i soci d'honor de l'Associació Primatològica
Espanyola, Egozcue va rebre el Premi de la Fundació Catalana
per a la Recerca l'any 1996 i la Medalla Narcís Monturiol
al mèrit científic i tecnològic l'any 1989.
Nota d'agraïment de Susan Egozcue:
Article
de María Casado, directora de l'OBD
Article d'Anna Veiga, directora del Centre
de Medicina Regenerativa
i del servei de Biologia de l'Institut
Universitari Dexeus:
El
75è aniversari
de l'A.E. Mare de Déu de
Montserrat reuneix a l'IEC escoltes des de la República
fins avui
Rafael Ribó, Síndic
de Greuges de Catalunya i ex membre de l'agrupament, va participar
com a moderador de l'acte
La seu central de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) ha estat el marc de l'inici dels actes de commemoració del
75è aniversari
de l'Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat. Una exposició de
petit format i una taula rodona amb representants significatius del
moviment escolta han centrat les activitats programades. A la taula
rodona, celebrada el passat dia 5 d'abril, hi van assistir els historiadors
Marcel Gabarró i
Albert Cubeles; els caps d'agrupament de l'A.E. Mare de Déu
de Montserrat, Quico Marín, Gemma Vallès i Anna Corominas;
la comissària
general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Montse
Fort, i el Síndic de Greuges de Catalunya i ex membre de l'agrupament
escolta, Rafael Ribó, que va actuar com a moderador.
L'acte va remarcar la importància del moviment escolta en
la societat catalana i el seu paper com a educador de la joventut
de diverses generacions. Un fet que va quedar palès, tal i
com va assenyalar Cubeles durant la celebració de l'acte, "ja
que en aquest acte hi ha una representació d'escoltes des
de l'època de la Segona República".
|
|
Rafael Ribó va participar en l'acte de celebració
del 75è aniversari de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat |
Foto: Montse
Catalan |
La vessant catalanista de l'escoltisme, gràcies,
en part, a l'aixopluc que donava la seva confessionalitat religiosa
en temps del franquisme va constituir un dels eixos de les intervencions.
En aquest sentit, els presents a la taula van ressaltar la importància
de mossèn Antoni Batlle –amb la seva doble vessant catalanista
i religiosa– com a pilar de l'escoltisme català.
L'acte es va iniciar amb l'exhibició d'un vídeo sobre
la història de l'agrupament amb imatges d'època de
les sortides dels escoltes a diversos punts de la geografia catalana.
Paral·lelament a la taula rodona, també es va contemplar
durant tota la setmana al pati de l'IEC l'exposició fotogràfica A.E.
Mare de Déu de Montserrat, 75 anys d'escoltisme, un
recorregut per les diferents etapes de la vida de l'agrupament. Les
instantànies van copsar l'evolució d'un moviment que
a Catalunya té els seus orígens en la renovació pedagògica
concretada durant els anys de la Mancomunitat.
La celebració del 75è aniversari continuarà el
proper 13 de maig amb una excursió Barcelona-Montserrat. Després
de la caminada, diumenge 14, es participarà en la missa
conventual de les 12 hores. Un cop finalitzat l'acte religiós
hi haurà una recepció del pare abat Josep Maria Soler,
a qui se li farà entrega d'un record de l'aniversari.
La gran festa d'aniversari es farà dissabte 10 de juny als
Jardins Brusi, propers a la Plaça Molina de Barcelona.
L'escoltisme
català: un moviment al servei
del país i el civisme
Entrevista
amb Rafael Ribó, Síndic de Greuges i ex membre
de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat
L'Any
Patufet es clausura a l'Institut d'Estudis Catalans
Salvador Giner destaca "el caràcter
patriòtic de la publicació"
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser el passat
4 d'abril el lloc escollit per a la clausura de l'Any Patufet amb
la presentació de
la seva memòria d'activitats. Hi van participar en l'acte
el president de l'IEC, Salvador Giner; el president de la Fundació Folch
i Torres, Martí Olaya; el director de la Institució de
les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, i l'alcalde de Palau-solità i
Plegamans, Antoni Vila. Giner va destacar que la revista –que es
va convertir en un fenomen social, principalment durant les dècades
de 1920 i 1930– va tenir "un paper capital en la història
de la cultura catalana", i va remarcar "el caràcter patriòtic
de la publicació".
Martí Olaya també va subratllar la
importància de la publicació i va assenyalar que "l'Any
Patufet ha servit per mostrar, un cop més, que en el sentiment
del poble català encara
hi és present el record d'aquella revista".
La memòria que es va presentar recull tots els actes públics,
exposicions, conferències i articles que es van celebrar i
publicar el 2004 a tot Catalunya en commemoració dels cent
anys de l'emblemàtic setmanari En Patufet (1904-1938,
en la seva primera etapa), una publicació que va arribar a
editar 60.000 exemplars setmanals, una tirada que cap altra revista
en català ha assolit fins a dia d'avui.
En el transcurs de l'acte, la filòloga Eulàlia Pérez
va pronunciar la conferència "Orgull i prejudici: En Patufet
i el nostre patrimoni cultural", que va repassar els principals fets
de la història d'una revista "sense precedents significatius,
que va deixar constància dels costums que va portar la modernitat
i va ser un reflex dels canvis socials del país".
Nou
candidats al XIVè Premi
Ferran Sunyer i Balaguer
L'èxit
de la convocatòria d'enguany respon a la campanya de difusió internacional
llançada pel patronat de la Fundació
El Premi Ferran Sunyer i Balaguer 2006, de Matemàtiques,
es lliurarà dilluns vinent a un dels nou treballs de qualitat
realitzats per investigadors de gran prestigi en l'àmbit científic
internacional. El premi l'atorga la Fundació del mateix nom,
gestionada per l'IEC. L'èxit de la convocatòria s'ha
produït gràcies a una campanya de difusió internacional,
tal i com ha informat el patronat de la Fundació, que va celebrar
el passat 30 de març la seva reunió anual, sota la
presidència de Salvador Giner, com a president de l'IEC. A
la reunió es van donar a conèixer les activitats per
al 2005-2006.
|
|
Els membres
del patronat, reunits amb el president de l'IEC |
|
El Premi Ferran Sunyer i Balaguer dóna a conèixer internacionalment
la figura de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 - Barcelona,
1967), pioner de la investigació matemàtica a Catalunya,
i de les pròpies matemàtiques. El guardó es va
instituir el 1992, un any després que l'Institut d'Estudis Catalans
s'incorporés al patronat de la Fundació (constituïda
legalment deu anys abans), i es concedeix a una monografia escrita
en anglès que exposi els resultats més destacats d'una àrea
de les matemàtiques en la qual s'hagin produït avenços
recentment. El premi, d'ampli reconeixement en la comunitat matemàtica
internacional, té com a al·licients una dotació de
12.000 euros i la publicació del treball per part de l'editorial
Brikhaüser Verlag dins la sèrie "Progress in Mathematics".
La Secretaria per a la Immigració i el DURSI potenciaran
la formació i la recerca en immigració
Aquest any hi destinaran
220.000 euros, el triple del darrer exercici
Prop d'un centenar de professionals del món
d'universitari i de la recerca es van reunir el passat 30 de març a
la seu de l'Institut d'Estudis Catalans convocats per la Secretaria
per a la Immigració i el DURSI, on van poder conèixer,
de primera mà, les línies de treball que el Govern
està impulsant en matèria d'ajuts a la formació i
a la recerca en immigració.
En l'acte hi va participar el president de l'IEC,
Salvador Giner, la secretària per a la Immigració,
Adela Ros, i per part del DURSI, el director general de Recerca,
Xavier Hernández, i el director general d'Universitats, Ramon
Vilaseca.
|
|
(D'esquerra a dreta) Ros, Giner, Vilaseca
i Hernández, abans de començar l'acte |
|
La representant d'Immigració de la Generalitat
va fer un repàs de les actuacions del Govern per impulsar
la formació, entre les quals hi ha el suport econòmic
en mestratges en matèria d'immigració impartits a diferents
universitats catalanes.
En aquesta línia, Ros va avançar que
el Govern crearà nous ajuts per a la formació universitària,
ja que la demanda de professionals gestors de la immigració fa
necessari donar més suport a aquest tipus de formació.
Igualment, la formació de professionals especialistes en atendre
persones d'orígens diversos des de les administracions és
una de les prioritats del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008
de la Generalitat.
Així, el DURSI i la Secretaria per a la Immigració,
obriran per aquest 2006 dues noves convocatòries de subvencions
amb una dotació total de 100.000 euros, per consolidar els
mestratges en immigració i per finançar estudiants
de postgrau en aquesta mateixa matèria.
Per la seva banda, el director general de Recerca
del DURSI, Xavier Hernández, va dir que per aquest any 2006
es doblaran els ajuts de suport a projectes de recerca sobre immigració a
Catalunya; mentre l'any passat els dos departaments van destinar-hi
60.000 euros, enguany el pressupost serà de 120.000 euros.
També va valorar positivament la convocatòria d'ajuts
de l'any passat, a la qual s'hi varen presentar una cinquantena de
projectes.
La jornada va servir també per a intercanviar
opinions i fer partícips del procés a la comunitat
universitària i de la investigació.
El
ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost del 2005
Els ingressos totals de l'Institut
més les seves societat filials superen els 9,5 milions d'euros
El darrer ple ordinari de l'IEC, reunit el passat
3 d'abril, va aprovar, entre d'altres, la liquidació del pressupost
del 2005 de l'Institut, que va presentar el gerent, Ramon Corbella.
El pressupost d'ingressos de l'IEC més les seves societats
filials es va tancar amb un total de 9.677.412,26 euros. Al respecte,
l'informe d'auditoria explicita que "els estats financers adjunts
de l'exercici 2005 expressen la imatge fidel del patrimoni i de la
situació financera de l'Institut d'Estudis Catalans a
31 de desembre del 2005 i dels resultats de les seves operacions
durant l'exercici anual clos el mateix dia i que contenen la informació necessària
i suficient per a interpretar-los i comprendre'ls adequadament, en
tots els aspectes significatius".
El president de la Secció Filològica, Joan Martí, va lliurar
als membres del ple l'informe de les activitats més rellevants dels darrers
mesos, que inclou el calendari de previsions d'actuació per al futur immediat
i a mig termini. Així mateix, va cedir la paraula al membre de la secció,
Joan Veny, director del projecte Atles
lingüístic del domini
català, que va exposar el seu desenvolupament.
El plenari de l'Institut també va ratificar els premis i borses d'estudis
corresponents al LXXV Cartell de Premis de l'IEC, que seran lliurats el pròxim
dilluns 24 d'abril, en un acte públic que se celebrarà a la sala
Prat de la Riba de la seu de Barcelona de l'Institut, a les 18.30 hores.
Finalment, el ple va ser informat dels darrers acords del consell permanent de
l'IEC.
Informe de la Secció Filològica: Intervenció de Joan Veny:
Liquidació del pressupost de 2005:
Nous
nomenaments del Consell Permanent
El Ple ordinari de l'Institut d'Estudis
Catalans del passat 3 d'abril va ratificar diversos acords
dels Consell Permanent referents a la Secretaria General. El primer
va ser el nomenament, a proposta de la Secció de Ciències
Biològiques, de Carles Cortés i Moragrega, de l'Institut
d'Estudis Ilerdencs, com a nou representant de l'IEC al Patronat
del Parc
Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici . Carles
Cortés substitueix Xavier
Llimona i Pagès, membre de la Secció de Ciències
Biològiques.
En segon lloc, el Consell Permanent també va nomenar, a proposta
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan
Vilà i Valentí , president de la mateixa, com a
representant de l'IEC al Consell Rector de l' Institut
Cartogràfic de Catalunya.
El
grup Textos Medievals Catalans (TMC) es presenta a Palma
Format per disset editorials,
entre les quals hi ha la secció de publicacions
de l'IEC, vol promoure la difusió dels textos medievals existents
als Països Catalans
Ahir dijous 20 d'abril es va presentar
a la Casa de Cultura - Espai
Ramon Llull de Palma de Mallorca el grup Textos
Medievals Catalans (TMC). L'acte va ser presidit per Gabriel
Janer, director de l'Institut
d'Estudis Baleàrics (IEB) i Jaume Subirana, director
de la Institució de
les Lletres Catalanes . Precisament, totes dues institucions,
junt amb l' Institut
Ramon Llull,
han signat un acord amb el TMC per sumar esforços i "donar
solidesa" a la difusió nacional i internacional del projecte,
que vol promoure l'edició i l'estudi de les obres medievals
generades a la Corona Catalano-aragonesa. L'acte de Palma va suposar
la presentació pública del nou grup a les Illes, després
que es presentès també a Barcelona, el passat 9 de
novembre, i a València, el 23 de març.
El TMC es va constituir el novembre
del 2005 per la unió de
17 col·leccions editorials que publicaven textos generats
en l'àmbit territorial de la corona catalano-aragonesa i estudis
sobre aquests textos, sempre des del punt de vista de la qualitat
i el rigor històric. Entre els seus membres hi ha la secció de
publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Biblioteca
Barcino, el Diplomatari Borja o la Col·lecció Blanquerna.
Es poden consultar tots al seu web www.tmcat.net,
que a més d'informació sobre el projecte, incorpora
enllaços a cadascuna de les 17 iniciatives.
L'objectiu principal de Textos Medievals Catalans és
fer presents les seves publicacions a les biblioteques i universitats
més
prestigioses del món, textos datats entre els segles VIII
i XVI en català, però també en castellà,
aragonès,
occità, hebreu o fins i tot àrab. Tot i respectar
la política editorial de cadascuna de les editorials,
el nou grup vol unir esforços, i ja hi ha hagut els primers
resultats: es va comptar amb un estand propi al passat Saló del
Llibre de Barcelona i un expositor a La Llibreria de la Universitat
de València.
Aquests dos objectius haguessin estat difícils d'assolir
per cada editorial anant pel seu compte i sense el paraigües
del TMC. A més, el TMC s'ha erigit com una sola veu davant
l'Administració,
perquè en faciliti el paper d'ambaixador cultural a nivell
internacional.
S'inaugura una exposició
sobre la figura de Lluís Companys
Es podrà visitar a
l'IEC fins al proper 5 de maig
L'Institut d'Estudis Catalans presenta una exposició fotogràfica
sobre la vida i obra de l'expresident de la Generalitat republicana,
Lluís Companys. La mostra la van inaugurar el vicepresident de
l'Institut, Salvador Alegret i el president de la Secció Històrico-Arqueològica,
Albert Balcells.
Lluís Companys i la seva època (1890-1940),
que es podrà visitar a l'IEC des del dia 20 i fins al cinc
de maig, és el títol de la mostra, que
visitarà 20 poblacions catalanes fins a maig
del 2007.
|
|
D'esquerra a dreta, Carles Riba, Salvador
Alegret, Maria Dolors Bernal, Joan Corbalán i Albert Balcells |
Foto: Montse
Catalan |
Albert Balcells es va referir a Companys com "una figura
insubstituïble
a Catalunya" i va reflexionar sobre la necessitat d'estudiar
al polític republicà "buscant més enllà del
tòpic del president màrtir".
Maria Dolors Bernal, comissària de l'exposició junt
amb Joan Corbalán, va explicar les dificultats de
recerca i identificació de les imatges durant la preparació de
l'exposició i va destacar el descobriment d'un vídeo
inèdit sobre els diferents actes celebrats a la plaça
de Sant Jaume entre 1931 i 1936.
Les imatges de l'exposició sobre Lluís Companys
i la seva època estan ordenades en vuit àmbits: personatge,
política, treballs i recursos, associacionisme, ensenyament,
cultura i oci, festes i, finalment, postguerra.
Les fotografies de la mostra han estat aportades per diversos
centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant
l'any 2002, amb motiu de la campanya de recollida i documentació de
fotografies de Lluís Companys i la seva època (1882-1940),
i es completa amb imatges de diferents arxius.
L'IEC debat la necessitat
de coordinar i planificar la digitalització del patrimoni
cultural català
Carles Solà assenyala
la necessitat de treballar conjuntament per aconseguir una major
presència de Catalunya a la Xarxa
"Un fet que ja s'està constatant és la necessitat
de coordinar, de transmetre els coneixements tècnics, d'aprofitar
recursos i de planificar les actuacions de cara al futur entre
els diferents actors que participen en les polítiques de
digitalització del patrimoni cultural català", va
afirmar Miquel Térmens, coordinador del
seminari Actors i polítiques de digitalització del
patrimoni cultural català, que va celebrar-se el passat
18 d'abril a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona.
Les sessions de treball van ser inaugurades pel
vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret.
Miquel Térmens, que és també professor de
la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat
de Barcelona, va explicar que "l'objectiu de la jornada és
donar la possibilitat d'expressar-se públicament als diferents
actors que intervenen en les polítiques
de digitalització i donar l'oportunitat a arxius, biblioteques
i empreses privades perquè expliquin què estan fent,
què pensen fer i quines són les seves necessitats".
|
|
D'esquerra a dreta, Jordi Permanyer, Miquel
Térmens, Oriol Ferran, Assumpta Bailac i Lluís Ramoneda |
|
Térmens va destacar que "tots els participants tenen
uns objectius compartits per salvar el patrimoni català,
per ajudar a difondre'l i per a què sigui més usat
per part de la ciutadania catalana i també a nivell internacional". "Partint
de la base d'aquests objectius i formes de ser comunes –va
afegir Térmens– ha de ser fàcil trobar formes
de coordinació,
de treball conjunt. Cal, això sí, que les institucions
públiques ho recolzin i ho facilitin". En aquest mateix
sentit va intervenir Carles Solà –en una de les seves darreres
intervencions com a conseller d'Universitats– que
va clausurar les jornades junt amb el president de l'IEC, Salvador
Giner. Solà va destacar la necessitat que "totes
les administracions públiques,
la societat civil, les empreses, els centres d'investigació i
les institucions de cultura treballem conjuntament per a que Catalunya
sigui visible a la Xarxa". "No volem", va afegir
Solà, "que
la nostra presència sigui un mer catàleg multimèdia,
sinó l'expressió d'una societat viva, dinàmica,
amb un passat històric ric i amb capacitat de generar informació de
qualitat i coneixement col·lectiu".
El seminari fou organitzat per l'IEC amb la col·laboració del
DURSI i s'emmarca en el Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat
de Catalunya.
Intervenció de Carles Solà:
Resum del seminari, a càrrec de Miquel Térmens:
L'IEC lliura dilluns
vinent els Premis Sant Jordi 2006
L'Institut
atorga cada any, des de 1914, guardons i ajuts a la recerca
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) lliurarà dilluns
vinent, a les 18.30 hores , el LXXV Cartell de
premis i borses d'estudi de l'IEC, Premis Sant Jordi 2006. L'IEC
va convocar per a l'edició d'enguany disset premis generals,
tretze destinats específicament als estudiants i setze borses
d'estudi. Els premis i ajuts sumen 155.600 euros, a més
d'incloure, segons els casos, l'edició del projecte guanyador.
Des de la seva institució el 1914, els premis distingeixen
aquelles institucions i persones que han contribuït, amb les
activitats i els treballs que duen a terme, a la consolidació i
el prestigi de la recerca científica en català i
en els diferents camps i aspectes de la cultura catalana, amb especial
incidència en la promoció dels joves investigadors
de tots els àmbits de la ciència i les humanitats.
Un exemple de la incidència dels Premis Sant Jordi de l'IEC
entre els joves és el d'Ana Piñeyro (Montevideo,
Uruguai, 1975), una professional apassionada de la indústria
tèxtil, guardonada l'any passat amb el Premi Miquel Mas
Molas al Disseny Tèxtil. Després d'estudiar disseny
gràfic al seu país i treballar, des d'un estudi de
disseny, per l'Ajuntament de Montevideo i el Ministeri de Cultura
uruguaià, Ana Piñeyro fa cinc anys va creuar l'Atlàntic
i va ingressar a l' Escola
Superior de Disseny - ESDi de Sabadell, per especialitzar-se
en la incorporació de nous materials al producte tèxtil.
Instal·lada ja a Catalunya, va dedicar el seu projecte
de final de carrera a la Investigació de noves aplicacions
de materials plàstics en el procés tèxtil ,
amb el qual va aconseguir primer, l'any 2004, els 1.800 euros de
l'accèssit del Premi Miquel Mas Molas a la Investigació Tècnica
Tèxtil. El treball constava d'una anàlisi teòrica
de diferents tipus de plàstics, arran de les visites durant
tres mesos a diverses indústries del sector, i pretenia
donar un pas endavant en la utilització, la combinació i
posterior adaptació de materials plàstics a un procés
tèxtil. El resultat van ser materials com ara el filtre
d'aire amb una cinta de tul o la metxa de llana amb espuma de poliuretà,
entre d'altres.
D'allò més bast, a la subtilesa
Amb el seu segon projecte, Superfícies mutants, realitzat
amb tan sols tres mesos, durant la seva estada a la facultat de
Disseny de la Universität
Der Künste de Berlín, Ana Piñeyro va guanyar,
l'any passat, el premi absolut Miquel Mas Molas al Disseny Tèxtil,
dotat amb 6.000 euros. "En aquest treball parteixo de la idea de
què cada tecnologia determina una mica l'ús que fem
del cos. Em baso en algunes teories que analitzen els elements
que intervenen en el procés d'interpretació del nostre
propi cos i la forma en què la interacció amb la
tecnologia influeix en aquest procés, per arribar als conceptes
de transformació, adaptació i canvi que intenta comunicar
a través d'aquestes estructures tèxtils", afirma
Piñeyro.
"El meu interès és portar les coses més bastes
a la màxima subtilesa, la delicadesa màxima", afegeix
la jove investigadora, que en Superfícies mutants ha
treballat exclusivament amb el coure i el làtex com a principals
materials.
El coure, aquest cop acompanyat de cuir, són els protagonistes
d'un altre dels projectes de Piñeyro, que l'any passat va
merèixer el tercer premi en la categoria de disseny de moda
del concurs internacional Start
05 . Es tracta d'una col·lecció d'accessoris
realitzats amb aquests dos materials, que, més tard, la
va portar a crear la seva pròpia marca, be my avatar ,
amb una línea de braçalets extrets de la col·lecció.
Ana Piñeyro, que actualment és professora de Creativitat
i Estampació Tèxtil a l'escola ESDi, està ja
treballant en el seu nou projecte sobre la incorporació de
materials actius a estructures tèxtils. "Pretenc crear teixits
que reaccionin davant estímuls externs, com la intensitat
de la llum, la temperatura o el so, bàsicament alterant
la seva forma i creant moviments, a través de la incorporació de
materials que aportin aquestes propietats", avança Piñeyro.
Entrevista amb Ana Piñeyro
Galeria d'imatges:
|