Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualitat

L'Observatori de Bioètica i Dret de la UB crea dues beques en memòria de Josep Egozcue

El 75è aniversari de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat reuneix a l'IEC escoltes des de la República fins avui

L'Any Patufet es clausura a l'Institut d'Estudis Catalans

Nou candidats al XIVè Premi Ferran Sunyer i Balaguer

La Secretaria per a la Immigració i el DURSI potenciaran la formació i la recerca en immigració

El ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost del 2005

Nous nomenaments del Consell Permanent

El grup Textos Medievals Catalans (TMC) es presenta a Palma

S'inaugura una exposició sobre la figura de Lluís Companys

L'IEC debat la necessitat de coordinar i planificar la digitalització del patrimoni cultural català

L'IEC lliura dilluns vinent els Premis Sant Jordi 2006

Protagonistes del Centenari: Antoni Riera, president
de la Comissió del Centenari de l'IEC

 

L'Observatori de Bioètica i Dret de la UB crea dues beques en memòria de Josep Egozcue

L'anunci es va realitzar en el transcurs de l'homenatge al científic i membre de l'IEC mort el passat 7 de febrer

La directora de l' Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, María Casado, ha anunciat la creació de dues beques de bioètica Josep Egozcue, en memòria del científic i membre de l'IEC que va morir el passat 7 de febrer, dirigides a alumnes de ciències socials i humanes i alumnes de ciències experimentals i de la salut que vulguin cursar el màster de Bioètica i Dret de la UB. L'anunci es va produir durant l'acte d'homenatge a Josep Egozcue, que va tenir lloc el passat 4 d'abril al Parc Científic de Barcelona. L'OBD treballa en l'actualitat en la proposta definitiva de les dues beques Josep Egozcue.

En el transcurs de l'acte d'homenatge, van intervenir membres del seu equip de treball a l'OBD, com la mateixa directora, María Casado, el secretari Albert Royes i la investigadora Itziar Lecuona; la professora titular de Dret Constitucional de la UB, Ana Sánchez; la directora del Centre de Medicina Regenerativa i del servei de Biologia de l'Institut Universitari Dexeus, Anna Veiga; la catedràtica de Biologia de la reproducció de la UAB, Francesca Vidal; i la catedràtica de Genètica de la UB, Roser González-Duarte. En paraules d'Ana Sánchez, que tots van corroborar, "Josep Egozcue era un gran científic, un gran divulgador, un gran racionalista i una persona amb interès en la reflexió ètica de la veritat".

 
Imatge de l'acte d'homenatge a Josep Egozcue, celebrat al Parc Científic de Barcelona

Un dels moments més emotius de l'homenatge va ser la intervenció de la seva filla, Susan Egozcue, que va agrair les mostres de suport rebudes. El rector de la UB, Màrius Rubiralta; el rector de la UAB, Lluís Ferrer; el cap del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari Dexeus, Pere Nolasc Barri; i el professor titular de Biologia de la Reproducció de la UAB, Josep Santaló, van ser els encarregats de clausurar l'acte.

 

Josep Egozcue (Barcelona, 1940-2006) era doctor en Medicina i Cirurgia i catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB. Va ser reconegut internacionalment com una autoritat en el seu camp i va ser pioner en la investigació de les tècniques de reproducció assistida que van possibilitar la fecundació in vitro. Era membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1992 i en va ser tresorer de 1998 fins al 2002.

En l'àmbit de la bioètica, Egozcue va ser professor del Màster de Bioètica i Dret de la UB i assessor del Consell d'Europa, de la Comissió Europea i de les Corts estatals en temes d'ètica de la reproducció humana assistida. President i membre d'honor de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia i soci d'honor de l'Associació Primatològica Espanyola, Egozcue va rebre el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca l'any 1996 i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic l'any 1989.

Nota d'agraïment de Susan Egozcue:

Article de María Casado, directora de l'OBD

Article d'Anna Veiga, directora del Centre de Medicina Regenerativa
i del servei de Biologia de l'Institut Universitari Dexeus:

 

 

El 75è aniversari de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat reuneix a l'IEC escoltes des de la República fins avui

Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya i ex membre de l'agrupament, va participar com a moderador de l'acte

La seu central de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha estat el marc de l'inici dels actes de commemoració del 75è aniversari de l'Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat. Una exposició de petit format i una taula rodona amb representants significatius del moviment escolta han centrat les activitats programades. A la taula rodona, celebrada el passat dia 5 d'abril, hi van assistir els historiadors Marcel Gabarró i Albert Cubeles; els caps d'agrupament de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat, Quico Marín, Gemma Vallès i Anna Corominas; la comissària general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Montse Fort, i el Síndic de Greuges de Catalunya i ex membre de l'agrupament escolta, Rafael Ribó, que va actuar com a moderador.

L'acte va remarcar la importància del moviment escolta en la societat catalana i el seu paper com a educador de la joventut de diverses generacions. Un fet que va quedar palès, tal i com va assenyalar Cubeles durant la celebració de l'acte, "ja que en aquest acte hi ha una representació d'escoltes des de l'època de la Segona República".

 
Rafael Ribó va participar en l'acte de celebració del 75è aniversari de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat
Foto: Montse Catalan

La vessant catalanista de l'escoltisme, gràcies, en part, a l'aixopluc que donava la seva confessionalitat religiosa en temps del franquisme va constituir un dels eixos de les intervencions. En aquest sentit, els presents a la taula van ressaltar la importància de mossèn Antoni Batlle –amb la seva doble vessant catalanista i religiosa–  com a pilar de l'escoltisme català.

L'acte es va iniciar amb l'exhibició d'un vídeo sobre la història de l'agrupament amb imatges d'època de les sortides dels escoltes a diversos punts de la geografia catalana.

Paral·lelament a la taula rodona, també es va contemplar durant tota la setmana al pati de l'IEC l'exposició fotogràfica A.E. Mare de Déu de Montserrat, 75 anys d'escoltisme, un recorregut per les diferents etapes de la vida de l'agrupament. Les instantànies van copsar l'evolució d'un moviment que a Catalunya té els seus orígens en la renovació pedagògica concretada durant els anys de la Mancomunitat.

La celebració del 75è aniversari continuarà el proper 13 de maig amb una excursió Barcelona-Montserrat. Després de la caminada, diumenge 14, es participarà en la missa conventual de les 12 hores. Un cop finalitzat l'acte religiós hi haurà una recepció del pare abat Josep Maria Soler, a qui se li farà entrega d'un record de l'aniversari.

La gran festa d'aniversari es farà dissabte 10 de juny als Jardins Brusi, propers a la Plaça Molina de Barcelona.

L'escoltisme català: un moviment al servei del país i el civisme

Entrevista amb Rafael Ribó, Síndic de Greuges i ex membre de l'A.E. Mare de Déu de Montserrat

 

L'Any Patufet es clausura a l'Institut d'Estudis Catalans

Salvador Giner destaca "el caràcter patriòtic de la publicació"

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser el passat 4 d'abril el lloc escollit per a la clausura de l'Any Patufet amb la presentació de la seva memòria d'activitats. Hi van participar en l'acte el president de l'IEC, Salvador Giner; el president de la Fundació Folch i Torres, Martí Olaya; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, i l'alcalde de Palau-solità i Plegamans, Antoni Vila. Giner va destacar que la revista –que es va convertir en un fenomen social, principalment durant les dècades de 1920 i 1930– va tenir "un paper capital en la història de la cultura catalana", i va remarcar "el caràcter patriòtic de la publicació".

 
Cartell de l'Any Patufet

Martí Olaya també va subratllar la importància de la publicació i va assenyalar que "l'Any Patufet ha servit per mostrar, un cop més, que en el sentiment del poble català encara hi és present el record d'aquella revista".

La memòria que es va presentar recull tots els actes públics, exposicions, conferències i articles que es van celebrar i publicar el 2004 a tot Catalunya en commemoració dels cent anys de l'emblemàtic setmanari En Patufet (1904-1938, en la seva primera etapa), una publicació que va arribar a editar 60.000 exemplars setmanals, una tirada que cap altra revista en català ha assolit fins a dia d'avui.

En el transcurs de l'acte, la filòloga Eulàlia Pérez va pronunciar la conferència "Orgull i prejudici: En Patufet i el nostre patrimoni cultural", que va repassar els principals fets de la història d'una revista "sense precedents significatius, que va deixar constància dels costums que va portar la modernitat i va ser un reflex dels canvis socials del país".

  

Nou candidats al XIVè Premi Ferran Sunyer i Balaguer

L'èxit de la convocatòria d'enguany respon a la campanya de difusió internacional llançada pel patronat de la Fundació

El Premi Ferran Sunyer i Balaguer 2006, de Matemàtiques, es lliurarà dilluns vinent a un dels nou treballs de qualitat realitzats per investigadors de gran prestigi en l'àmbit científic internacional. El premi l'atorga la Fundació del mateix nom, gestionada per l'IEC. L'èxit de la convocatòria s'ha produït gràcies a una campanya de difusió internacional, tal i com ha informat el patronat de la Fundació, que va celebrar el passat 30 de març la seva reunió anual, sota la presidència de Salvador Giner, com a president de l'IEC. A la reunió es van donar a conèixer les activitats per al 2005-2006.

 
Els membres del patronat, reunits amb el president de l'IEC  
El Premi Ferran Sunyer i Balaguer dóna a conèixer internacionalment la figura de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 - Barcelona, 1967), pioner de la investigació matemàtica a Catalunya, i de les pròpies matemàtiques. El guardó es va instituir el 1992, un any després que l'Institut d'Estudis Catalans s'incorporés al patronat de la Fundació (constituïda legalment deu anys abans), i es concedeix a una monografia escrita en anglès que exposi els resultats més destacats d'una àrea de les matemàtiques en la qual s'hagin produït avenços recentment. El premi, d'ampli reconeixement en la comunitat matemàtica internacional, té com a al·licients una dotació de 12.000 euros i la publicació del treball per part de l'editorial Brikhaüser Verlag dins la sèrie "Progress in Mathematics".

 

 

La Secretaria per a la Immigració i el DURSI potenciaran la formació i la recerca en immigració

Aquest any hi destinaran 220.000 euros, el triple del darrer exercici

Prop d'un centenar de professionals del món d'universitari i de la recerca es van reunir el passat 30 de març a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans convocats per la Secretaria per a la Immigració i el DURSI, on van poder conèixer, de primera mà, les línies de treball que el Govern està impulsant en matèria d'ajuts a la formació i a la recerca en immigració.

En l'acte hi va participar el president de l'IEC, Salvador Giner, la secretària per a la Immigració, Adela Ros, i per part del DURSI, el director general de Recerca, Xavier Hernández, i el director general d'Universitats, Ramon Vilaseca.

 
(D'esquerra a dreta) Ros, Giner, Vilaseca i Hernández, abans de començar l'acte
 

La representant d'Immigració de la Generalitat va fer un repàs de les actuacions del Govern per impulsar la formació, entre les quals hi ha el suport econòmic en mestratges en matèria d'immigració impartits a diferents universitats catalanes.

En aquesta línia, Ros va avançar que el Govern crearà nous ajuts per a la formació universitària, ja que la demanda de professionals gestors de la immigració fa necessari donar més suport a aquest tipus de formació. Igualment, la formació de professionals especialistes en atendre persones d'orígens diversos des de les administracions és una de les prioritats del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 de la Generalitat.

Així, el DURSI i la Secretaria per a la Immigració, obriran per aquest 2006 dues noves convocatòries de subvencions amb una dotació total de 100.000 euros, per consolidar els mestratges en immigració i per finançar estudiants de postgrau en aquesta mateixa matèria.

Per la seva banda, el director general de Recerca del DURSI, Xavier Hernández, va dir que per aquest any 2006 es doblaran els ajuts de suport a projectes de recerca sobre immigració a Catalunya; mentre l'any passat els dos departaments van destinar-hi 60.000 euros, enguany el pressupost serà de 120.000 euros. També va valorar positivament la convocatòria d'ajuts de l'any passat, a la qual s'hi varen presentar una cinquantena de projectes.

La jornada va servir també per a intercanviar opinions i fer partícips del procés a la comunitat universitària i de la investigació.

 

 

El ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost del 2005

Els ingressos totals de l'Institut més les seves societat filials superen els 9,5 milions d'euros

El darrer ple ordinari de l'IEC, reunit el passat 3 d'abril, va aprovar, entre d'altres, la liquidació del pressupost del 2005 de l'Institut, que va presentar el gerent, Ramon Corbella. El pressupost d'ingressos de l'IEC més les seves societats filials es va tancar amb un total de 9.677.412,26 euros. Al respecte, l'informe d'auditoria explicita que "els estats financers adjunts de l'exercici 2005 expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l'Institut d'Estudis Catalans a 31 de desembre del 2005 i dels resultats de les seves operacions durant l'exercici anual clos el mateix dia i que contenen la informació necessària i suficient per a interpretar-los i comprendre'ls adequadament, en tots els aspectes significatius".
 
El president de la Secció Filològica, Joan Martí, va lliurar als membres del ple l'informe de les activitats més rellevants dels darrers mesos, que inclou el calendari de previsions d'actuació per al futur immediat i a mig termini. Així mateix, va cedir la paraula al membre de la secció, Joan Veny, director del projecte Atles lingüístic del domini català, que va exposar el seu desenvolupament.
 
El plenari de l'Institut també va ratificar els premis i borses d'estudis corresponents al LXXV Cartell de Premis de l'IEC, que seran lliurats el pròxim dilluns 24 d'abril, en un acte públic que se celebrarà a la sala Prat de la Riba de la seu de Barcelona de l'Institut, a les 18.30 hores.
 
Finalment, el ple va ser informat dels darrers acords del consell permanent de l'IEC.


Informe de la Secció Filològica:

Intervenció de Joan Veny:

Liquidació del pressupost de 2005:

 

Nous nomenaments del Consell Permanent

El Ple ordinari de l'Institut d'Estudis Catalans del passat 3 d'abril va ratificar diversos acords dels Consell Permanent referents a la Secretaria General. El primer va ser el nomenament, a proposta de la Secció de Ciències Biològiques, de Carles Cortés i Moragrega, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, com a nou representant de l'IEC al Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici . Carles Cortés substitueix Xavier Llimona i Pagès, membre de la Secció de Ciències Biològiques.

En segon lloc, el Consell Permanent també va nomenar, a proposta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan Vilà i Valentí , president de la mateixa, com a representant de l'IEC al Consell Rector de l' Institut Cartogràfic de Catalunya.

Finalment, el Consell Permanent va acordar proposar a la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya que sigui atorgat el Premi Catalunya d'Educació a la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament   de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT)

 

 

El grup Textos Medievals Catalans (TMC) es presenta a Palma

Format per disset editorials, entre les quals hi ha la secció de publicacions de l'IEC, vol promoure la difusió dels textos medievals existents als Països Catalans

Ahir dijous 20 d'abril es va presentar a la Casa de Cultura - Espai Ramon Llull de Palma de Mallorca el grup Textos Medievals Catalans (TMC). L'acte va ser presidit per Gabriel Janer, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i Jaume Subirana, director de la Institució de les Lletres Catalanes . Precisament, totes dues institucions, junt amb l' Institut Ramon Llull, han signat un acord amb el TMC per sumar esforços i "donar solidesa" a la difusió nacional i internacional del projecte, que vol promoure l'edició i l'estudi de les obres medievals generades a la Corona Catalano-aragonesa. L'acte de Palma va suposar la presentació pública del nou grup a les Illes, després que es presentès també a Barcelona, el passat 9 de novembre, i a València, el 23 de març.

El TMC es va constituir el novembre del 2005 per la unió de 17 col·leccions editorials que publicaven textos generats en l'àmbit territorial de la corona catalano-aragonesa i estudis sobre aquests textos, sempre des del punt de vista de la qualitat i el rigor històric. Entre els seus membres hi ha la secció de publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Biblioteca Barcino, el Diplomatari Borja o la Col·lecció Blanquerna. Es poden consultar tots al seu web www.tmcat.net, que a més d'informació sobre el projecte, incorpora enllaços a cadascuna de les 17 iniciatives.

L'objectiu principal de Textos Medievals Catalans és fer presents les seves publicacions a les biblioteques i universitats més prestigioses del món, textos datats entre els segles VIII i XVI en català, però també en castellà, aragonès, occità, hebreu o fins i tot àrab. Tot i respectar la política editorial de cadascuna de les editorials, el nou grup vol unir esforços, i ja hi ha hagut els primers resultats: es va comptar amb un estand propi al passat Saló del Llibre de Barcelona i un expositor a La Llibreria de la Universitat de València. Aquests dos objectius haguessin estat difícils d'assolir per cada editorial anant pel seu compte i sense el paraigües del TMC. A més, el TMC s'ha erigit com una sola veu davant l'Administració, perquè en faciliti el paper d'ambaixador cultural a nivell internacional.

 

 

S'inaugura una exposició sobre la figura de Lluís Companys

Es podrà visitar a l'IEC fins al proper 5 de maig

L'Institut d'Estudis Catalans presenta una exposició fotogràfica sobre la vida i obra de l'expresident de la Generalitat republicana, Lluís Companys. La mostra la van inaugurar el vicepresident de l'Institut, Salvador Alegret i el president de la Secció Històrico-Arqueològica, Albert Balcells.

Lluís Companys i la seva època (1890-1940), que es podrà visitar a l'IEC des del dia 20 i fins al cinc de maig, és el títol de la mostra, que visitarà 20 poblacions catalanes fins a maig del 2007.

 
D'esquerra a dreta, Carles Riba, Salvador Alegret, Maria Dolors Bernal, Joan Corbalán i Albert Balcells
Foto: Montse Catalan

Albert Balcells es va referir a Companys com "una figura insubstituïble a Catalunya" i va reflexionar sobre la necessitat d'estudiar al polític republicà "buscant més enllà del tòpic del president màrtir".

Maria Dolors Bernal, comissària de l'exposició junt amb Joan Corbalán, va explicar les dificultats de recerca i identificació de les imatges durant la preparació de l'exposició i va destacar el descobriment d'un vídeo inèdit sobre els diferents actes celebrats a la plaça de Sant Jaume entre 1931 i 1936.

Les imatges de l'exposició sobre Lluís Companys i la seva època estan ordenades en vuit àmbits: personatge, política, treballs i recursos, associacionisme, ensenyament, cultura i oci, festes i, finalment, postguerra.

Les fotografies de la mostra han estat aportades per diversos centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002, amb motiu de la campanya de recollida i documentació de fotografies de Lluís Companys i la seva època (1882-1940), i es completa amb imatges de diferents arxius.

 

L'IEC debat la necessitat de coordinar i planificar la digitalització del patrimoni cultural català

Carles Solà assenyala la necessitat de treballar conjuntament per aconseguir una major presència de Catalunya a la Xarxa

"Un fet que ja s'està constatant és la necessitat de coordinar, de transmetre els coneixements tècnics, d'aprofitar recursos i de planificar les actuacions de cara al futur entre els diferents actors que participen en les polítiques de digitalització del patrimoni cultural català", va afirmar Miquel Térmens, coordinador del seminari Actors i polítiques de digitalització del patrimoni cultural català, que va celebrar-se el passat 18 d'abril a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. Les sessions de treball van ser inaugurades pel vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret.

Miquel Térmens, que és també professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, va explicar que "l'objectiu de la jornada és donar la possibilitat d'expressar-se públicament als diferents actors que intervenen en les polítiques de digitalització i donar l'oportunitat a arxius, biblioteques i empreses privades perquè expliquin què estan fent, què pensen fer i quines són les seves necessitats".

 
D'esquerra a dreta, Jordi Permanyer, Miquel Térmens, Oriol Ferran, Assumpta Bailac i Lluís Ramoneda
 

Térmens va destacar que "tots els participants tenen uns objectius compartits per salvar el patrimoni català, per ajudar a difondre'l i per a què sigui més usat per part de la ciutadania catalana i també a nivell internacional". "Partint de la base d'aquests objectius i formes de ser comunes –va afegir Térmens– ha de ser fàcil trobar formes de coordinació, de treball conjunt. Cal, això sí, que les institucions públiques ho recolzin i ho facilitin". En aquest mateix sentit va intervenir Carles Solà –en una de les seves darreres intervencions com a conseller d'Universitats– que va clausurar les jornades junt amb el president de l'IEC, Salvador Giner. Solà va destacar la necessitat que "totes les administracions públiques, la societat civil, les empreses, els centres d'investigació i les institucions de cultura treballem conjuntament per a que Catalunya sigui visible a la Xarxa". "No volem", va afegir Solà, "que la nostra presència sigui un mer catàleg multimèdia, sinó l'expressió d'una societat viva, dinàmica, amb un passat històric ric i amb capacitat de generar informació de qualitat i coneixement col·lectiu".

El seminari fou organitzat per l'IEC amb la col·laboració del DURSI i s'emmarca en el Pla de Serveis i Continguts de la Generalitat de Catalunya.

Intervenció de Carles Solà:

Resum del seminari, a càrrec de Miquel Térmens:

 

L'IEC lliura dilluns vinent els Premis Sant Jordi 2006

L'Institut atorga cada any, des de 1914, guardons i ajuts a la recerca

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) lliurarà dilluns vinent, a les 18.30 hores , el LXXV Cartell de premis i borses d'estudi de l'IEC, Premis Sant Jordi 2006. L'IEC va convocar per a l'edició d'enguany disset premis generals, tretze destinats específicament als estudiants i setze borses d'estudi. Els premis i ajuts sumen 155.600 euros, a més d'incloure, segons els casos, l'edició del projecte guanyador.

Des de la seva institució el 1914, els premis distingeixen aquelles institucions i persones que han contribuït, amb les activitats i els treballs que duen a terme, a la consolidació i el prestigi de la recerca científica en català i en els diferents camps i aspectes de la cultura catalana, amb especial incidència en la promoció dels joves investigadors de tots els àmbits de la ciència i les humanitats.

Un exemple de la incidència dels Premis Sant Jordi de l'IEC entre els joves és el d'Ana Piñeyro (Montevideo, Uruguai, 1975), una professional apassionada de la indústria tèxtil, guardonada l'any passat amb el Premi Miquel Mas Molas al Disseny Tèxtil. Després d'estudiar disseny gràfic al seu país i treballar, des d'un estudi de disseny, per l'Ajuntament de Montevideo i el Ministeri de Cultura uruguaià, Ana Piñeyro fa cinc anys va creuar l'Atlàntic i va ingressar a l' Escola Superior de Disseny - ESDi de Sabadell, per especialitzar-se en la incorporació de nous materials al producte tèxtil.

Instal·lada ja a Catalunya, va dedicar el seu projecte de final de carrera a la Investigació de noves aplicacions de materials plàstics en el procés tèxtil , amb el qual va aconseguir primer, l'any 2004, els 1.800 euros de l'accèssit del Premi Miquel Mas Molas a la Investigació Tècnica Tèxtil. El treball constava d'una anàlisi teòrica de diferents tipus de plàstics, arran de les visites durant tres mesos a diverses indústries del sector, i pretenia donar un pas endavant en la utilització, la combinació i posterior adaptació de materials plàstics a un procés tèxtil. El resultat van ser materials com ara el filtre d'aire amb una cinta de tul o la metxa de llana amb espuma de poliuretà, entre d'altres.

D'allò més bast, a la subtilesa

Amb el seu segon projecte, Superfícies mutants, realitzat amb tan sols tres mesos, durant la seva estada a la facultat de Disseny de la Universität Der Künste de Berlín, Ana Piñeyro va guanyar, l'any passat, el premi absolut Miquel Mas Molas al Disseny Tèxtil, dotat amb 6.000 euros. "En aquest treball parteixo de la idea de què cada tecnologia determina una mica l'ús que fem del cos. Em baso en algunes teories que analitzen els elements que intervenen en el procés d'interpretació del nostre propi cos i la forma en què la interacció amb la tecnologia influeix en aquest procés, per arribar als conceptes de transformació, adaptació i canvi que intenta comunicar a través d'aquestes estructures tèxtils", afirma Piñeyro.

"El meu interès és portar les coses més bastes a la màxima subtilesa, la delicadesa màxima", afegeix la jove investigadora, que en Superfícies mutants ha treballat exclusivament amb el coure i el làtex com a principals materials.

El coure, aquest cop acompanyat de cuir, són els protagonistes d'un altre dels projectes de Piñeyro, que l'any passat va merèixer el tercer premi en la categoria de disseny de moda del concurs internacional Start 05 . Es tracta d'una col·lecció d'accessoris realitzats amb aquests dos materials, que, més tard, la va portar a crear la seva pròpia marca, be my avatar , amb una línea de braçalets extrets de la col·lecció.  

Ana Piñeyro, que actualment és professora de Creativitat i Estampació Tèxtil a l'escola ESDi, està ja treballant en el seu nou projecte sobre la incorporació de materials actius a estructures tèxtils. "Pretenc crear teixits que reaccionin davant estímuls externs, com la intensitat de la llum, la temperatura o el so, bàsicament alterant la seva forma i creant moviments, a través de la incorporació de materials que aportin aquestes propietats", avança Piñeyro.


Entrevista amb Ana Piñeyro

Galeria d'imatges: