El Butlletí de l'IEC

Aquest pacte ha estat molt ben rebut per la comunitat educativa: per una banda satisfà la petició de la sisena hora, demanda persistent de la FAPAC i Moviments de Renovació Pedagògica que veuen en aquesta hora de més un avantatge de la escola concertada i aquesta és veu acollida en una xarxa única amb possibilitats de ser completament gratuïta si resta oberta a tothom i realitza un servei públic. També pressuposa un augment sense precedents de recursos dedicats a l'educació. Enhorabona doncs a la Consellera d'Educació i al seu equip.

Ens equivocaríem però si creiéssim que amb la signatura del pacte s'han resolt els problemes de l'ensenyament. De fet, el pacte correspon més al que podríem dir-ne l'administració o política educativa però, lògicament, no pot garantir la qualitat en la realització de l'ensenyament a tots i cada un dels centres educatius. Encara que s'ha millorat molt des de l'escola franquista com va reconèixer Andreas Schleider, responsable de l'Informe PISA, (la premsa només es fixa en el lloc que ocupem actualment), i malgrat l'extraordinari esforç de la majoria del professorat, la secundària (especialment la obligatòria) té problemes de disseny i també de realització, que la fan molt difícil i fins i tot traumàtica per a molts professors.

Per altra banda, s'ha d'evitar la burocratització creixent tant de les escoles públiques com de les concertades que corren aquest perill al entrar en la dinàmica de la subvenció.

He de dir també que dubto que l'educació sigui la prioritat per a tothom com ho va ser en altres èpoques i ho és en els països capdavanters. Potser ha passat l'època de pensar en què pot fer l'escola per la societat (potser ja l'hem carregat massa de responsabilitats) i hem de pensar en que pot fer la societat per l'educació i l'escola (l'Administració, però també tots i cada un). Només si l'educació té la màxima consideració social, si és l'objectiu i preocupació de tothom, anirem assolint progressivament els resultats esperats.

El virus de la grip és un virus que es caracteritza per tenir molts subtipus diferents que es diferencien en algunes proteïnes de la superfície, com són l'hemoaglutinina (H) i la neuraminidasa (N). Fins ara, s'han descobert 16 H diferents i 9 N, i són possibles moltes combinacions. Cada combinació és un subtipus diferent del virus i tots els subtipus es poden trobar a les aus. Les aus salvatges migratòries de tot el món tenen el virus als budells de forma natural sense desenvolupar la malaltia.

Quan parlem de virus de la grip humana ens referim als subtipus que es troben habitualment a l'home i que causen la malaltia coneguda com la grip. Actualment, hi ha tres subtipus reconeguts que afecten l'home (H1N1, H1N2 i H3N2). Es creu que l'origen d'aquests virus és aviari.

La grip aviària és una infecció causada per un virus de la grip de les aus. La grip aviària és molt contagiosa i en cas d'infectar les aus domèstiques (pollastres, ànecs, galls d'indi, etc.) els pot causar la mort. Habitualment, aquests virus no infecten els humans. Tots els virus de la grip canvien contínuament i, en aquesta evolució, poden adaptar-se a l'home.

Les aus infectades pel virus l'eliminen mitjançant les secrecions, especialment la femta. El risc d'infecció és baix per a la majoria de la població perquè el virus no infecta fàcilment els humans. Ara bé, en el cas d'un brot epidèmic en aus domèstiques hi ha la possibilitat que les persones en contacte amb aquests animals es contaminin.

La primera infecció humana pel virus de la grip A H5N1 de les aus es va detectar l'any 1997. A partir d'aquell moment i fins al 24 de març de 2006, l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) ha comprovat 186 casos de persones infectades i 105 defuncions. Les persones infectades pel virus de la grip aviària han estat en contacte amb animals infectats o superfícies contaminades. Per tant, cal evitar aquest factor de risc i ser molt curosos a l'hora de manipular aquests animals i preparar-los per a cuinar. No s'ha demostrat en cap cas que la infecció es pugui transmetre de persona a persona.

Com que els virus de la grip de les aus no infecten habitualment l'home, no existeix protecció immunitària enfront d'aquest virus. Per tant, en el cas que el virus s'adaptés a l'home seria possible que la infecció s'escampés ràpidament per tota la població i provoqués el que s'anomena una pandèmia, que vol dir una infecció arreu del món. En aquest sentit, les autoritats de tot el món estan preparant plans estratègics per a fer front a aquesta situació i estar preparats per a poder contenir l'extensió de la infecció en el cas que s'arribi a produir.

Cal insistir que, fins al moment, no hi ha dades que assegurin que es produirà una pandèmia per aquest virus.