Societat filial de l'Institut
              d'Estudis Catalans (IEC), és fins i tot
 més antiga que el propi IEC i, tot i els més de cent anys de vida,
 gaudeix de més activitat que mai amb l'estrena, el mes passat, del nou
 programa dels Cursos Naturalistes i la conferència, el passat divendres,
 10 de març, de Salvador Carranza, investigador del programa Ramón
 y Cajal i un dels descobridors de l'anomenat "tritó del Montseny", entre
 d'altres actes.  
          
           Què va suposar per a la ICHN el
            fet d'entrar a formar part de l'Institut d'Estudis Catalans?   
          El fet de que fos convidada a participar en l'obra
            cultural més
              ambiciosa d'aquella època li conferia un prestigi indiscutible.
              Paral·lelament, cal recordar que la tasca encomanada a la
              Secció de Ciències de l'IEC i la feina que desenvolupava
              la Institució en el camp de les ciències naturals eren
              força coincidents, a més de ser-ho alguns dels seus
              membres, la qual cosa va facilitar l'acostament en aquells moments,
              tal com per altra banda també succeeix als nostres dies.  
          
            El procés, però, va ser llarg, i no només per
              qüestions de caire organitzatiu i de trasllat, sinó que
              la Institució va haver de resoldre algunes qüestions especialment
              complexes, com la incorporació de la seva biblioteca a la Biblioteca
              de Catalunya i de les seves col·leccions naturalistes al
              Museu de Catalunya.  
             En quins àmbits s'està treballant actualment
              des de la ICHN?  
             La ICHN treballa per fer realitat el  desig majoritari
              dels associats, esdevenir un motor d'avenç en el coneixement,
              el gaudi, la divulgació i la protecció dels
              valors naturals del nostre país (i és clar, també dels
              de més enllà). En els actes del centenari de la Institució (1999)
              es va posar, a més, l'accent en que la nostra entitat actués
              com a 'pont' entre el món de la recerca i les demandes socials
              en tot allò que fa referència als organismes i sistemes
              naturals. Es tracta, doncs, de fer arribar als investigadors les
              inquietuds de les institucions, tot promovent la recerca en aquells
              temes que més interessen o tenen una aplicabilitat i, per
              altra banda, fer arribar a les administracions, i també als
              ciutadans, els resultats de la recerca, de manera que els puguin
              tenir en compte a l'hora de gestionar o utilitzar el nostre entorn
              natural.  
             Quines investigacions o projectes estan posats en marxa
              actualment?    
                               Entre els diversos projectes que
            actualment es desenvolupen, podríem
            destacar la realització d'estudis multidisciplinars d'espais
            d'interès natural, com el ja acabat de la vall
            d'Alinyà (Alt
            Urgell) o el que hem iniciat al Pallars Sobirà i
            que tindrà una durada de dos anys. Altres projectes estan
            enfocats a facilitar dades de base científica per als gestors
            del medi natural: llibre vermell de les plantes, avaluació del
            sistema d'espais naturals protegits, etc.  
          
            En l'apartat de projectes, una tipologia de treballs
              que cada cop agafen més importància, són els treballs de recerca que
              s'estan duent a terme per part de les delegacions comarcals de la Institució,
              podent-se destacar els que actualment es realitzen al Bages, a
              Osona i a la Garrotxa entre altres.  
             Quins són els objectius a assolir a mitjà i
              llarg termini?   
           
          En general el que volem és contribuir a incrementar el grau
            de coneixement dels organismes i dels sistemes naturals de les terres
            catalanes, gaudir-ne, i aconseguir que aquests valors es tinguin
            en compte a l'hora de prendre decisions amb incidència en
            el medi natural. Per altra banda, l'aspecte formatiu, especialment
            a través dels cursos naturalistes i la integració dels
            estudiants en els diferents projectes que es duen a terme, ha estat
            un objectiu de la nostra entitat d'ençà la seva constitució.  
          Alguns exemples concrets: Pretenem accentuar la
            recerca i divulgació dels
            coneixements naturalistes no només amb aquests projectes de
            recerca i aquests  cursos si no també amb les sessions
            científiques, amb les publicacions de la ICHN com ara la més
            immediata Noticies
            de la Institució  o la més
            acadèmica Butlletí de la ICHN, i amb les
            relacions amb els mitjans de comunicació. També pretenem
            ajudar a un millor coneixement dels espais naturals del país
            i per això des de fa pocs anys organitzem i seguirem organitzant
            sortides de cap de setmana als espais naturals protegits dels Països
            Catalans. Finalment, per no allargar la llista, volem editar els
            resultats dels estudis i investigacions suara esmentats per a que
            serveixin de base als gestors ambientals del país.  
           Des del 1992 organitzen els Cursos
              Naturalistes de la Institució. La primera sessió va
              tenir lloc el mes passat i continuaran els dies 29 i 30 d'abril.
              Quines expectatives en tenen? En què consisteixen els cursos?  
           Les expectatives són molt bones. Hi hem
            posat molta il·lusió i sembla que tant els socis i
            amics de la ICHN com tots els naturalistes del país podran
            gaudir d'un magnífic ventall de cursos. Aquest any hem aconseguit
            posar en solfa un conjunt de propostes ben variades i engrescadores:
            des de l'ós dels Pirineus i la flora d'alta muntanya fins
            a tècniques de SIG, passant pels sistemes naturals del nord-oest
            de l'illa de Sardenya. A més, tindrem cursos sobre grups més
            clàssics com els amfibis i els rèptils, les orquídies
            (aquest any, del Montseny) i els odonats, i un curs sobre l'efecte
            reserva a les àrees marines protegides. Com és costum
            des de l'any 1992, els cursos es fan el cap de setmana i s'organitzen
            en una petita part teòrica i la part principal pràctica
            o de camp. Hi ha cursos sobre la diversitat d'un grup d'organismes,
            d'altres sobre metodologies d'estudi o de gestió d'ecosistemes
            concrets i d'altres sobre la història natural d'àrees
            naturals protegides. Tots seran presentats, com és habitual,
            de manera entenedora i divulgativa per especialistes en les matèries
            respectives.  
           Respecte a la notícia apareguda
              al diari El
              Punt, el dia 10 de febrer  sobre
              l'aparició d'una espècie no coneguda fins ara de
              tritó del Montseny, que n'opina? És del parer que
              s'ha de donar suport a investigacions d'aquest tipus des de les
              institucions? Què ens en podria dir de la importància
            de la trobada d'una nova espècie al nostre país?    
          És molt interessant i aparentment insòlit, però no
            ens hauria de sorprendre tant, atès que encara és gran
            el desconeixement del medi més proper i atès que la
            generalització de les tècniques molecular aplicades
            als estudis naturalistes ens reportaran noves sorpreses.            
           No
            ho dubtem. La nostra societat ha de donar suport a aquestes investigacions.
            La ICHN en la seva modèstia ho procura, tal com ja hem explicat,
            però calen molt més recursos i esforços de les
            agències de recerca nacionals i internacionals. No repetiré els
            tòpics de per què estudiar aquests temes lligats amb
            el medi natural o de per què és tant important la biodiversitat,...només
            cal recordar la metàfora dels cargols de l'avió, se'n
            poden treure un, un altre i un altre...però tot té un
            límit: si en trèiem massa, l'avió acaba caient.  
           Currículum de Josep Peñuelas:   
           Pàgina principal d'El Butlletí de l'IEC              
           |