El Butlletí de l'IEC

Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és fins i tot més antiga que el propi IEC i, tot i els més de cent anys de vida, gaudeix de més activitat que mai amb l'estrena, el mes passat, del nou programa dels Cursos Naturalistes i la conferència, el passat divendres, 10 de març, de Salvador Carranza, investigador del programa Ramón y Cajal i un dels descobridors de l'anomenat "tritó del Montseny", entre d'altres actes.

Què va suposar per a la ICHN el fet d'entrar a formar part de l'Institut d'Estudis Catalans?

El fet de que fos convidada a participar en l'obra cultural més ambiciosa d'aquella època li conferia un prestigi indiscutible. Paral·lelament, cal recordar que la tasca encomanada a la Secció de Ciències de l'IEC i la feina que desenvolupava la Institució en el camp de les ciències naturals eren força coincidents, a més de ser-ho alguns dels seus membres, la qual cosa va facilitar l'acostament en aquells moments, tal com per altra banda també succeeix als nostres dies.

El procés, però, va ser llarg, i no només per qüestions de caire organitzatiu i de trasllat, sinó que la Institució va haver de resoldre algunes qüestions especialment complexes, com la incorporació de la seva biblioteca a la Biblioteca de Catalunya i de les seves col·leccions naturalistes al Museu de Catalunya.

En quins àmbits s'està treballant actualment des de la ICHN?

La ICHN treballa per fer realitat el desig majoritari dels associats, esdevenir un motor d'avenç en el coneixement, el gaudi, la divulgació i la protecció dels valors naturals del nostre país (i és clar, també dels de més enllà). En els actes del centenari de la Institució (1999) es va posar, a més, l'accent en que la nostra entitat actués com a 'pont' entre el món de la recerca i les demandes socials en tot allò que fa referència als organismes i sistemes naturals. Es tracta, doncs, de fer arribar als investigadors les inquietuds de les institucions, tot promovent la recerca en aquells temes que més interessen o tenen una aplicabilitat i, per altra banda, fer arribar a les administracions, i també als ciutadans, els resultats de la recerca, de manera que els puguin tenir en compte a l'hora de gestionar o utilitzar el nostre entorn natural.

Quines investigacions o projectes estan posats en marxa actualment?

Entre els diversos projectes que actualment es desenvolupen, podríem destacar la realització d'estudis multidisciplinars d'espais d'interès natural, com el ja acabat de la vall d'Alinyà (Alt Urgell) o el que hem iniciat al Pallars Sobirà i que tindrà una durada de dos anys. Altres projectes estan enfocats a facilitar dades de base científica per als gestors del medi natural: llibre vermell de les plantes, avaluació del sistema d'espais naturals protegits, etc.

En l'apartat de projectes, una tipologia de treballs que cada cop agafen més importància, són els treballs de recerca que s'estan duent a terme per part de les delegacions comarcals de la Institució, podent-se destacar els que actualment es realitzen al Bages, a Osona i a la Garrotxa entre altres.

Quins són els objectius a assolir a mitjà i llarg termini?

En general el que volem és contribuir a incrementar el grau de coneixement dels organismes i dels sistemes naturals de les terres catalanes, gaudir-ne, i aconseguir que aquests valors es tinguin en compte a l'hora de prendre decisions amb incidència en el medi natural. Per altra banda, l'aspecte formatiu, especialment a través dels cursos naturalistes i la integració dels estudiants en els diferents projectes que es duen a terme, ha estat un objectiu de la nostra entitat d'ençà la seva constitució.

Alguns exemples concrets: Pretenem accentuar la recerca i divulgació dels coneixements naturalistes no només amb aquests projectes de recerca i aquests cursos si no també amb les sessions científiques, amb les publicacions de la ICHN com ara la més immediata Noticies de la Institució o la més acadèmica Butlletí de la ICHN, i amb les relacions amb els mitjans de comunicació. També pretenem ajudar a un millor coneixement dels espais naturals del país i per això des de fa pocs anys organitzem i seguirem organitzant sortides de cap de setmana als espais naturals protegits dels Països Catalans. Finalment, per no allargar la llista, volem editar els resultats dels estudis i investigacions suara esmentats per a que serveixin de base als gestors ambientals del país.

Des del 1992 organitzen els Cursos Naturalistes de la Institució. La primera sessió va tenir lloc el mes passat i continuaran els dies 29 i 30 d'abril. Quines expectatives en tenen? En què consisteixen els cursos?

Les expectatives són molt bones. Hi hem posat molta il·lusió i sembla que tant els socis i amics de la ICHN com tots els naturalistes del país podran gaudir d'un magnífic ventall de cursos. Aquest any hem aconseguit posar en solfa un conjunt de propostes ben variades i engrescadores: des de l'ós dels Pirineus i la flora d'alta muntanya fins a tècniques de SIG, passant pels sistemes naturals del nord-oest de l'illa de Sardenya. A més, tindrem cursos sobre grups més clàssics com els amfibis i els rèptils, les orquídies (aquest any, del Montseny) i els odonats, i un curs sobre l'efecte reserva a les àrees marines protegides. Com és costum des de l'any 1992, els cursos es fan el cap de setmana i s'organitzen en una petita part teòrica i la part principal pràctica o de camp. Hi ha cursos sobre la diversitat d'un grup d'organismes, d'altres sobre metodologies d'estudi o de gestió d'ecosistemes concrets i d'altres sobre la història natural d'àrees naturals protegides. Tots seran presentats, com és habitual, de manera entenedora i divulgativa per especialistes en les matèries respectives.

Respecte a la notícia apareguda al diari El Punt, el dia 10 de febrer sobre l'aparició d'una espècie no coneguda fins ara de tritó del Montseny, que n'opina? És del parer que s'ha de donar suport a investigacions d'aquest tipus des de les institucions? Què ens en podria dir de la importància de la trobada d'una nova espècie al nostre país?

És molt interessant i aparentment insòlit, però no ens hauria de sorprendre tant, atès que encara és gran el desconeixement del medi més proper i atès que la generalització de les tècniques molecular aplicades als estudis naturalistes ens reportaran noves sorpreses.

No ho dubtem. La nostra societat ha de donar suport a aquestes investigacions. La ICHN en la seva modèstia ho procura, tal com ja hem explicat, però calen molt més recursos i esforços de les agències de recerca nacionals i internacionals. No repetiré els tòpics de per què estudiar aquests temes lligats amb el medi natural o de per què és tant important la biodiversitat,...només cal recordar la metàfora dels cargols de l'avió, se'n poden treure un, un altre i un altre...però tot té un límit: si en trèiem massa, l'avió acaba caient.