Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finestra oberta

L'espai "Finestra oberta" té com a objectiu la participació de tota la comunitat virtual de l'Institut i les societats filials. Qualsevol informació o opinió que es vulgui compartir té aquí un lloc adient. Si voleu enviar-nos qualsevol comunicat, adreceu-lo directament a comunicacio@iecat.net

Indiqueu-nos, si us plau, nom, telèfon i adreça electrònica de contacte i la secció o societat filial.

 

Col·laboració de Miquel Àngel Pradilla , sociolingüísta i membre de la Secció Filològica de l'IEC

La deriva substitutòria de l''idioma valencià'

Encarar una interpretació rigorosa de la realitat sociolingüística valenciana contemporània exigiria una projecció històrica que ens familiaritzés amb la dinàmica substitutòria que ha senyorejat l'ecosistema comunicatiu valencià des del segle xvi. Ni disposem d'espai ni és el moment de fer-ho, però quede dit que una reculada històrica ens ajudaria a entendre les causes d'un capteniment institucional que invisibilitza el conflicte dels usos entre les llengües en contacte mitjançant l'exacerbació d'una controvèrsia al voltant de la individuació del sistema matriu català d'un pretès "idioma valencià".

Amb l'eixida de la dictadura, el procés històric de substitució lingüística inaugura una nova etapa que, un cop avaluats els resultats, podríem catalogar de castellanització encoberta . Com és sabut, la transició va ser altament conflictiva, amb episodis de gran virulència social que van propiciar la claudicació dels sectors progressistes en la negociació de tota la simbologia identitària que recolliria l'Estatut d'Autonomia l'any 1982 (bandera, himne, nom de l'autonomia i de la llengua, etc.). Després d'aquest primer gran fiasco, l'etapa de l'esquerra al poder (1982-1995), tot i la consecució d'algunes fites que podrien ser interpretades com a veritables esdeveniments històrics (la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, 1983, per exemple), va estar presidida per la falta d'energia i convicció a l'hora de liderar el procés de normalització lingüística. Una època d'infraplanificació lingüística , amb un balanç molt exigu d'una política pretesament progressista centrada massa sovint en el terreny simbòlic de les decisions.

Descarregueu-vos l'article complet de Miquel Àngel Pradilla Cardona:

 

Col·laboració d'Eva Serra i Puig, de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC

Els papers retornats de Salamanca

Els papers de la Catalunya republicana que l’exèrcit d’en Franco s’endugué per tal d’exercir la repressió sobre les persones suspectes de «rojos y separatistas» (prenent com a model les pràctiques de la Gestapo) tenen, a més de valor humà, valor històric institucional. Els papers en bona mesura formen part del material polític de producció i gestió administrativa de la Generalitat Republicana i és una restitució a l’arxiu d’origen, important per a la reconstrucció història de la institució política des de 1931, si bé els anys que hi són millor representats són els anys 1936-1938. Hi ha sobretot material de justícia, defensa i seguretat interior, milícies antifeixistes, finances i economia però també de cultura, radiodifusió, administració local, obres públiques, agricultura i assistència social. Té interès especial la documentació relativa a l’elaboració de l’estatut de la Generalitat republicana, material de presidència amb cartes de Macià i de Companys, actuacions i diligències del govern català en tots els terrenys tot just engegat l’alçament franquista. Cal advertir que no ha tornat tot el material català sostret pels franquistes relatiu a ajuntaments, partits, sindicats, ateneus i altres entitats culturals i material particular. No sols s’endugueren papers personals sinó també biblioteques senceres particulars com la de Rovira i Virgili, del qual segurament també s’incautaren de papers de treballs històrics del segle XVII en els quals estava aleshores treballant. Tampoc no es pot oblidar els altres territoris dels Països Catalans com el País Valencià.


Ressenyes de novetats editorials de l'IEC

'Dret urbanístic medieval de la Mediterrània'

Descarregueu-vos la ressenya del llibre:

 

Signatura d'un conveni entre el Consorci AOC i la Fundació puntCAT per la reserva del domini .cat i el seu finançament a les entitats locals catalanes

El conseller de Governació i Administracions Públiques i president del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC), Joan Carretero, i el president de la Fundació puntCAT, Joan Francesc Gras, van signar el passat 3 de febrer l'esmentat conveni per la reserva del domini .cat.

La candidatura per a la creació d'un domini propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet ha satisfet tots els criteris establerts per la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), que és l'entitat responsable de la coordinació del sistema de noms de domini a Internet. Aquesta entitat va fer públic el proppassat setembre que autoritzava l'existència del .cat com a nou domini d'Internet i aprovava el corresponent acord que regularà el seu funcionament, que serà gestionat per la Fundació puntCAT.

Per a més informació, descarregueu-vos la nota de premsa del Consorci AOC: