Inici Contacte Subscripció Data: 20/01/2006 Butlletí núm. 77

Recomaneu el Butlletí


Crònica corporativa
 

L'historiador de l'art Francesc Fontbona disserta sobre la figura i l'obra del pintor Josep Amat


D’esquerra a dreta, Joan Amat, president de la Fundació Amat; Salvador Giner, president de l’IEC, i el conferenciant i membre de l’IEC, Francesc Fontbona / fotos: Montse Catalan

Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, va glossar dilluns passat la figura del pintor Josep Amat durant un acte d'homenatge que se li va retre a la seu de l'Institut. El president de l'Institut, Salvador Giner, va recordar, en l’obertura de la sessió, que el dimarts, dia 17 de gener, es van complir 15 anys de la mort d'Amat.
 
Resum de la intervenció de Francesc Fontbona
 

"Josep Amat (1901-1991) fou un pintor dels més joves de l'anomenada "Generació del 1917". Es donà a conèixer al públic els primers anys vint en una exposició d'estudiants en la qual guanyà un premi, i un altre premi de la mateixa exposició el guanyà Salvador Dalí.

Després, però, en lloc de continuar pels camins de l'Avantguardisme, tingué una gran veneració per Joaquim Mir, cosa que s'adverteix en el seu estil del decenni dels vint.

Cal insistir en el poc ressò que desperten en el món cultural nostre les figures de l'art que no varen optar pel camí de l'Avantguarda. Comença a ser hora que valorem els artistes pel que diuen més que per si ho diuen de manera trencadora. No és cap obligació ser trencador en art. Es pot ser un trencador infumable i en canvi un pintor tècnicament tranquil exquisit. I tinc molt dubtes que avui per avui siguem capaços de valorar la qualitat d'un pintor si no va avalada per una posada en escena sacsejadora.

L’esclat de Josep Amat amb personalitat pròpia es produeix els anys trenta. S'ha dit d'ell que era un impressionista, però no és gaire exacte, ja que l'impressionisme és un estil d'un altre moment històric anterior i més basat en la vibració de la pinzellada, mentre que Amat tendeix més a pintar amb taques més amples de color. Amat, essent un independent, més aviat se'l pot relacionar amb el Fauvisme, i de fet va ser molt amic d'un dels grans representants d'aquest estil, Raoul Dufy.


Els temes d'Amat, tot i que també feia figures, interiors i flors, són paisatges, i encara dins els paisatges els més característics dels seus quadres són els de temàtica urbana. Va ser un gran intèrpret de Barcelona i més concretament de Sant Gervasi de Cassoles, on va viure molts anys; també destaquen molt les seves vistes de Sant Feliu de Guíxols on hi tenia casa, però potser les obres més atractives de la seva producció siguin les vistes urbanes de París, ciutat on anà diversos cops, tant abans com després de la Guerra Civil espanyola. Es pot ben dir que Amat és un dels grans retratistes de la capital de França. "



S'obre el
cicle de conferències en commemoració del 40 aniversari de l'inici de les escoles de la Fundació Escoles Garbí 
El dimarts es va iniciar a l'IEC el cicle "L'educació en un món en canvi", en commemoració del 40 aniversari de la fundació de les Escoles Garbí.

La primera
sessió va tractar L'educació a Catalunya de Pere Vergés a avui, amb intervencions a càrrec de Josep González-Agàpito, catedràtic d'Història de la Pedagogia i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, Montserrat Morales, professora de l'Escola Garbí, i Martí Teixidó, Inspector d'Educació, professor de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia.

Van obrir l'acte: Lluís Busquets, president de la Societat Catalana de Pedagogia, i Olga Serra, presidenta executiva de la Fundació Escoles Garbí.



Un moment de la conferència, durant el parlament de Josep González-Agàpito

Aquest any se celebra el 40 aniversari de les Escoles Garbí, que fundà el pedagog Pere Vergés. Creador i director de l'Escola del Mar, Vergés és un dels pedagogs emblemàtics de la renovació pedagògica a Catalunya. Durant la dictadura, molts d'aquests pedagogs hagueren de crear escoles privades per poder seguir exercint el seu mestratge. Així sorgiren força escoles que perpetuaren la doble intencionalitat d'aquests pedagogs: fer una escola de qualitat pedagògica i fer una escola catalana.




El director dels Museus Científics d'A Coruña, Ramón Núñez, explica a l'IEC Cómo la ciencia se hace cultura


El director dels Museus Científics d'A Coruña, Ramón Núñez, va impartir dimecres una conferència a l'IEC que s'inscriu en el Cicle de Conferències Magistrals del curs 2005-2006. En el seu parlament, Núñez va explicar Cómo la ciencia se hace cultura. El caso de A Coruña.


Ramón Núñez (a la dreta) conversa amb Salvador Giner,
president de l'IEC, i Ricard Guerrero, secretari científic


Al mes de novembre de 2005 es va celebrar a A Coruña el congrés de comunicació científica sota el lema "Sense ciència no hi ha cultura". A les cinc tertúlies programades participaren escriptors, filòsofs, historiadors, economistes, periodistes i científics, tots els quals posaren de manifest el fet que la separació de les dues cultures, denunciada per C.P. Snow, continua vigent. 

Tot i això, segons Núñez, hi ha indicis de canvis i "n'és una prova que l'Ajuntament d' A Coruña assignés per primer cop l'any 1984 part del seu pressupost a despeses de divulgació científica", va afegir.