L'historiador de l'art Francesc Fontbona disserta sobre la figura i l'obra del pintor Josep Amat

D’esquerra a dreta, Joan Amat, president de la Fundació Amat; Salvador Giner, president de l’IEC, i el conferenciant i membre de l’IEC, Francesc Fontbona / fotos: Montse Catalan

Francesc Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, va glossar dilluns passat la figura del pintor Josep Amat durant un acte d'homenatge que se li va retre a la seu de l'Institut. El president de l'Institut, Salvador Giner, va recordar, en l’obertura de la sessió, que el dimarts, dia 17 de gener, es van complir 15 anys de la mort d'Amat.

Resum de la intervenció de Francesc Fontbona

"Josep Amat (1901-1991) fou un pintor dels més joves de l'anomenada "Generació del 1917". Es donà a conèixer al públic els primers anys vint en una exposició d'estudiants en la qual guanyà un premi, i un altre premi de la mateixa exposició el guanyà Salvador Dalí. Després, però, en lloc de continuar pels camins de l'Avantguardisme, tingué una gran veneració per Joaquim Mir, cosa que s'adverteix en el seu estil del decenni dels vint. Cal insistir en el poc ressò que desperten en el món cultural nostre les figures de l'art que no varen optar pel camí de l'Avantguarda. Comença a ser hora que valorem els artistes pel que diuen més que per si ho diuen de manera trencadora. No és cap obligació ser trencador en art. Es pot ser un trencador infumable i en canvi un pintor tècnicament tranquil exquisit. I tinc molt dubtes que avui per avui siguem capaços de valorar la qualitat d'un pintor si no va avalada per una posada en escena sacsejadora. L’esclat de Josep Amat amb personalitat pròpia es produeix els anys trenta. S'ha dit d'ell que era un impressionista, però no és gaire exacte, ja que l'impressionisme és un estil d'un altre moment històric anterior i més basat en la vibració de la pinzellada, mentre que Amat tendeix més a pintar amb taques més amples de color. Amat, essent un independent, més aviat se'l pot relacionar amb el Fauvisme, i de fet va ser molt amic d'un dels grans representants d'aquest estil, Raoul Dufy. Els temes d'Amat, tot i que també feia figures, interiors i flors, són paisatges, i encara dins els paisatges els més característics dels seus quadres són els de temàtica urbana. Va ser un gran intèrpret de Barcelona i més concretament de Sant Gervasi de Cassoles, on va viure molts anys; també destaquen molt les seves vistes de Sant Feliu de Guíxols on hi tenia casa, però potser les obres més atractives de la seva producció siguin les vistes urbanes de París, ciutat on anà diversos cops, tant abans com després de la Guerra Civil espanyola. Es pot ben dir que Amat és un dels grans retratistes de la capital de França. "