L'IEC recomana canvis estructurals a la universitat per incrementar el nivell de la recerca a Catalunya
L'Institut d'Estudis Catalans ha fet públic aquest dijous les conclusions del cicle de conferències Perspectives del segle XXI: Recerca i país, un document sobre l'estat de la recerca elaborat per representants de totes les seccions on recomana canvis en l'estructura de la universitat i un increment dels recursos per poder situar la recerca a Catalunya en un nivell competitiu. L'IEC ha recordat també que cal incloure les competències de la Generalitat en aquesta matèria al nou Estatut perquè no puguin ser novament retallades.
 
 El document assenyala que tot i que el desenvolupament de la recerca en els darrers anys al país "ha estat remarcable", la magnitud del teixit social implicat en la recerca, els dispositius ordenadors i l'organització productiva "són clarament insuficients en volum i pes en relació a l'estatus econòmic i cultural del nostre país", i "inadequats en la seva ordenació i estructura".
 
 També recomana una "redefinició de les tasques del professorat universitari" que comporti "l'alliberament d'una part de les obligacions docents dels professors vocacionalment i efectivament més dedicats a la recerca".
 
 L'IEC recorda que actualment "els nostres centres de recerca són escassos i en una proporció important no depenen de l'administració catalana".
 
 Llegiu el text complet


L'IEC ret homenatage a Enric Cassassas amb una jornada dedicada a la nanociència i la nanotecnologia
La sala Pere Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans ha acollit aquest dijous la celebració del IV Memorial Enric Cassassas: Jornada de nanociència i nanotecnologia analítica, organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'IEC.

Salvador Alegret, secretari general de l'Institut, i Àngel Massegué, de la Societat Catalana de Química, van ser els encarregats de presentar una jornada que va constar de tres sessions: Nanomaterials d'interès analític, Nanocaracterització i nanofabricació per a usos analítics i Sistemes de nano[bio]anàlisi, i que va reunir prestigiosos experts en el tema.

Cada any l'IEC ret homenatge al que va ser president de l'IEC entre els anys 1982 i 1987 amb una jornada dedicada a la ciència i la tecnologia. Cassassas, especialista en química analítica, va presidir també la Secció de Ciències de l'Institut .

Extracte del tríptic
"...les nanotecnologies representen ara noves àrees d’investigació i desenvolupament, l’objectiu de les quals és el control del comportament i de l’estructura fonamental de la matèria a escala atòmica i molecular [...] La nanotecnologia té potencial per a canviar-ho tot: la medicina i la cirurgia, la potència de la informàtica, els subministraments d’energia, els aliments, els vehicles, les tècniques de construcció d’edificis i la manufactura de teixits. I moltes coses més que ni imaginem.

Tot i que encara és a les beceroles, la nanotecnologia ja està tenint un impacte en la [bio]anàlisi, i és per això que amb el IV MEMORIAL ENRIC CASASSAS voldríem fer-nos ressò d’aquesta nova àrea d’investigació que comença a aparèixer en el paisatge científic català".


El metge i membre de l'IEC Jordi Sans i Sabrafen mor a Barcelona víctima d'un càncer
Jordi Sans i Sabrafen, Doctor en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona i membre de l'IEC, va morir el passat dijous a Barcelona víctima d'un càncer. Nascut l'any 1933, va ser el pioner del tractament de les leucèmies a Espanya, fins al punt de crear el primer servei d'hematologia i oncologia mèdica de l'Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona el 1973.

Sans i Sabrafen va treballar a la Quinta de Salut l'Aliança i posteriorment a l'Hospital del Mar, on exercia en l'actualitat.

El prestigiós doctor barceloní es va dedicar també a la docència i és autor del Manual de quimioterapia antineoplásica i d’Hematología clínica i coautor de vint-i-sis llibres més. Ha publicat més de dos-cents treballs a revistes del país i estrangeres. Fou president de la Societat Catalana d’Hematologia, i formà part del Comitè Organitzador del I Congrés Nacional d’Oncologia Mèdica.

Com a president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ha impulsat les obres de rehabilitació de l'edifici de l'entitat al carrer del Carme i ha organitzat una sessió científica sobre l'obstinació terapèutica en pacients terminals (a la qual era contrari) que se celebrarà el març de 2005.

Més enllà de la seva intensa activitat en el camp de la medicina, Sans i Sabrafen també va plasmar la seva preocupació per la llengua catalana en el llibre L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX. El llarg camí d’una bella i expressiva història, publicat per l'IEC el 2002. Sans va justificar aquesta obra pel fet d’haver estat "testimoni i protagonista professional" de la intensa repressió cultural de la llengua i de la seva difícil normalització.




L'IEC tracta la temàtica dels premis Nobel del 2004 en un cicle de conferències
L'Institut d'Estudis Catalans ha organitzat un cicle de conferències dedicat a tractar la temàtica dels premis Nobel que concedeix cada any l'Acadèmia Sueca de Ciències. Diversos experts han analitzat durant aquesta setmana els premis de l'any 2004 en els camps de la física, la literatura, la química, la medicina i l'economia.

El cicle, organitzat per la Secretaria Científica, ha comptat amb la presència d'Erwin Knecht, de l'Institut d'Investigacions Citològiques, que ha parlat sobre el premi Nobel de Química concedit enguany a Aaron Ciechanover, Abraham Hershko i  Irwin Rose; la professora de la Universitat de Barcelona, M. Loreto Vilar Panella, va tractar sobre la premi Nobel de Literatura Elfriede Jelinek; Santiago Peris, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va comentar els premis Nobel de Física concedit a David G. Gross, H. David Politzer i Frank Wilczek.

Sobre el premi Nobel de Medicina, atorgat a Richard Axel i LInda B. Buck, va parlar el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Enrique Claro Izaguirre. Per últim, F. Xavier Mena, d'ESADE, va comentar el premi Nobel d'Economia concedit a Finn E. Kydland i Edward C. Prescott.




Mercè Durfort i Marta Estrada, membres de l'IEC, reben la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
Mercè Durfort i Marta Estrada, biòlogues i membres de l'IEC, han estat reconegudes amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya i que es van lliurar dimarts passat a l'Auditori.

Mercè Durfort està especialitzada en la gametogènesi de mol·luscs i crustacis. Pertany a diverses societats científiques, i és autora de publicacions tècniques i de vídeos metodològics pensats per a donar suport a la docència que imparteix.

Marta Estrada ha centrat la seva recerca científica en l'ecologia del fitoplàncton marí i la seva interacció en l'ecosistema global. Ha publicat un centenar llarg de treballs en revistes internacionals especialitzades i capítols de llibres i monografies. Ha investigat i escrit biografies de científics catalans (Pere Mata, Emili Huguet del Villar), ha participat activament en les activitats de la Societat Catalana de Biologia, de la qual ha estat vicepresidenta.

Aquest guardó reconeix persones i entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya, ja sigui en la defensa de la seva identitat ja sigui en l'àmbit cívic i cultural.

Reconeixement a Josep Llobera
Per altra banda, Josep Llobera i Ramon, mestre de correctors, que va treballar a l'IEC durant un llarg període de temps -al costat de Ramon Aramon i Serra- fins que es jubilà l'any 1988, ha rebut també de la Generalitat la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva defensa i difusió de la llengua catalana.