|
|
|
Quina creu que és
avui, i mirant al segle XXI, la funció principal de la
institució fundada ara fa cent anys per impuls d’Enric
Prat de la Riba?* |
|
Salvador Giner. President
de l'IEC L'Institut d'Estudis Catalans fa cent anys amb ànim emprenedor, ambiciós, universalista i científic. El mateix de la generació que el fundà. L'Institut ha servit Catalunya, la seva cultura i la seva ciència amb eficàcia i patriotisme. Ha estat una via mitjançant la qual els catalans hem contribuït a la cultura racional, científica i acadèmica del món. Em plau assegurar-vos que ho continuarà fent amb el mateix capteniment, amb la mateixa determinació i amb la mateixa convicció.
Antoni Riera. Vicepresident de l'IEC D'entrada, considero que els canvis que s'hauran de produir en les tasques de l'IEC en l'esdevenidor immediat són més de mitjans que no pas de fins. La primera de les tasques de l'Institut continuarà sent defensar la unitat de la llengua catalana davant tota mena de teories secessionistes, vinguin d'on vinguin, i potenciar-ne la presència a la Xarxa, entre les llengües científiques. En una època de globalització, de predomini de l'anglès, haurà de produir ciència de qualitat en català i difondre'n els resultats en anglès. Vetllar pel patrimoni documental, arqueològic, biològic, paisatgístic, tot preservant els elements i vestigis, difonent-ne el valor, amb estudis de qualitat i desautoritzant no sols la destrucció, sinó també la banalització dels nostres monuments i indrets, sota l'excusa de la creació de llocs de treball. Analitzar amb cura la recerca que ja fan les universitats, per a detectar les escletxes i els fronts temàtics estratègics per al desenvolupament sostenible dels Països Catalans no coberts pels departaments i equips investigadors, per a assumir-ne el rebliment científic. Obrir portes a la societat civil, refermant la col·laboració no sols amb les institucions acadèmiques i científiques, sinó amb totes les entitats amb què es pugui compartir ideari i objectius. Atenuar la dependència econòmica dels poders públics, establir aliances financeres amb la societat civil. Crear una fundació en la qual es pugui descarregar algunes tasques que avui llastren l'Institut a l'hora d'atendre els compromisos principals que té. Tot això s'haurà de fer amb els instruments potents que proporcionen les noves eines de producció i circulació del coneixement. Hom ha d'apostar decididament per reciclar el personal en les tècniques noves, implantar l'edició digital, construir portals de coneixement, digitalitzar documents i prescindir de rutines i sistemes de treball obsolets.
Maria Teresa Ferrer Mallol. Presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC Les funcions més importants de l'IEC es poden agrupar en dos blocs: d'una banda, les acadèmiques (acadèmia de la llengua catalana, acadèmia de la història catalana i de les altres àrees d'estudi de l'Institut) i, de l'altra, les de centre impulsor de la recerca bàsica. En el camp d'estudis propis de la Secció Històrico-Arqueològica, l'IEC ha de propiciar la publicació de diplomataris i corpus: documentals, epigràfics etc., de fonts cronístiques, literàries o artístiques que proporcionin instruments per a la recerca, sense oblidar les anàlisis aprofundides d'aquests materials. L'organització actual de la tasca científica en projectes de recerca ha donat bons resultats i ha de continuar. L'Institut ha de difondre els resultats de la recerca, tant mitjançant les publicacions en paper com les electròniques. Atesa la revolució que ha provocat Internet en la difusió del coneixement, s'ha d'esforçar a posar en línia, a la disposició de les persones interessades arreu del món, les edicions de fonts documentals, els repertoris de dades, catàlegs de manuscrits, fonts epigràfiques, literàries, artístiques o arqueològiques. També ha de continuar organitzant jornades i congressos, que permeten el debat entre els especialistes, procurant que siguin oberts a la participació estrangera. L'IEC ha de continuar vetllant per la conservació del patrimoni documental arqueològic i artístic català i ha de fer arribar l'opinió pròpia a les autoritats quan li sembli convenient.
Joan Martí i Castell. President de la Secció Filològica de l'IEC Tenint en compte la situació de la nació, la cultura i la llengua catalanes, les funcions principals de l'IEC han d'ésser bàsicament les mateixes que les que n'empenyeren la creació: vetllar per a llur preservació amenaçada, per la normalització lingüisticocultural i políticoadministrativa. L'IEC, altrament, ha d'ésser indefinidament l'acadèmia de la llengua catalana. Ha de defensar la unitat lingüística del català en tots els territoris on és la llengua pròpia, en el respecte a la variació. Alhora, en la reivindicació del reconeixement nacional, ha d'aprofundir i difondre la realitat històrica, tot denunciant les tergiversacions i els silencis a què ha estat expressament sotmesa. La marginació de què és objecte la nació catalana obliga encara avui a incentivar la investigació en els aspectes que hi fan referència, des de totes les àrees del coneixement i, doncs, des de les cinc seccions que componen l'IEC i les corresponents societats filials. L'IEC, en tant que acadèmia d'acadèmies, ha de projectar universalment la recerca, mitjançant la publicació i la difusió internacional dels treballs dels seus membres i de les diverses societats. Per a aquest fi, ha d'ésser meticulós en la qualitat de la producció científica i alhora ha de servir-se de les metodologies i les tecnologies més avançades per a fer-ne partícips eficaçment i eficientment a tots els estudiosos del món. L'IEC ha d'actuar acadèmicament com a assessor dels poders públics, especialment en aquelles matèries que més incideixen en la societat catalana i universal del segle XXI. En suma, l'IEC ha de perseverar en la tasca per a la qual fou constituït, tot partint, com ara fa cent anys, dels mateixos tres principis fundacionals: 1. L'exigència i el rigor científics. 2. La catalanitat. 3. L'obertura a l'exterior.
David Serrat. President de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC L'IEC, com a acadèmia nacional adaptada als temps moderns, fa recerca (i ha de vetllar per fer-ne més i de més qualitat), sobretot en els camps de la catalanística (diccionaris, estudis regionals, etc.), de difícil encaix en les convocatòries competitives de recerca. Cal fer programes d'observació i avaluació de la recerca i, molt especialment, vetllar per la difusió i promoció socials de la ciència i dels resultats assolits pels investigadors, activitats que tenen per objectiu la comunicació científica, i millorar la valoració social dels investigadors i acadèmics com a elements clau per al progrés; més que mai, cal estudiar i difondre els aspectes científics que preocupen els ciutadans, principalment als Països Catalans, com ara l'aigua, el sòl, els aliments, la contaminació, el canvi climàtic, la mobilitat en el territori, els riscos naturals i tecnològics, i cal assessorar, com marca l'ordenació vigent, els poders públics des d'una visió d'un senat científic allunyat de les pressions més partidistes de cada moment.
Ricard Guerrero. Secretari científic de l'IEC No és fàcil fer prediccions. Ningú no pot dir de segur què passarà demà. Però és un objectiu general de la bona «governança» (permeteu-me el neologisme necessari) de l'Institut d'Estudis Catalans actuar sempre com a alta acadèmia que és, tant pel fet de constituir la màxima representació de la cultura, les humanitats i les ciències catalanes, com pel fet de tenir un abast territorial irrenunciable: tota l'extensió de les terres de llengua catalana, «de Fraga a Maó (i l'Alguer), i de Salses a Guardamar». Hi ha objectius més concrets, que s'han d'anar modulant amb el temps, en funció dels canvis de necessitats de la societat i dels nous reptes que poden aparèixer. L'Institut ha d'orientar, coordinar i avaluar el conjunt del sistema de recerca catalana, ha de ser un agent essencial per a la comunicació de la ciència al ciutadà i, com hem dit, ha d'estendre l'acció dinamitzadora a les terres catalanes, superant, així, les fronteres geogràfiques artificials. La importància d'una cultura, d'un país, no s'ha de mesurar en funció de l'extensió que té (en el nostre cas, petita), ni pel nombre dels habitants (en el nostre cas, reduït), sinó per la qualitat i permanència dels productes i per l'aportació que fa a la cultura universal. El segle que ara tot just s'enceta ens ofereix una oportunitat única de superar la nostra «petitesa» amb un gran esforç de producció cultural i de presència en la nova galàxia digital que s'està constituint en el món.
Joan Manuel Tresserras i Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya L'IEC, pel seu caràcter d'Acadèmia nacional, és un dels principals garants de la continuïtat de la nostra tradició cultural i científica. Al mateix temps ha de fer que el món cultural i científic català sigui permeable als canvis i a la irrupció de successives modernitzacions. I observo en l'orientació de l'IEC actual, precisament, aquesta voluntat innovadora i modernitzadora. Per això em complau que la commemoració d'aquest primer centenari, a més de recordar la història -no sempre fàcil– de l'Institut, s'hagi plantejat també en clau de futur. No cal dir que el paper de la Generalitat i les altres institucions és contribuir a garantir aquest futur des de la plena autonomia que ha de tenir l'IEC per a desenvolupar les seves tasques. Aspectes que fan referència a l'evolució de la nostra llengua nacional i a qualsevol dels àmbits científics i culturals en els quals l'IEC desplega els seus treballs, inclosos els diagnòstics sobre les qüestions més importants que avui preocupen una societat avançada i complexa com és la catalana.
Màrius Rubiralta. Rector de la Universitat de Barcelona Cent anys després de la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans com a institució dedicada a la investigació científica superior i al foment de la llengua i la cultura catalanes, l'activitat que duu a terme continua sent vital per al progrés del nostre país. Cal recordar i aprendre del passat gloriós de l'IEC, i projectar-lo als reptes que avui ens planteja el segle XXI. En un moment de crisi d'idees i de valors que enriqueixin la societat, calen institucions dedicades a la reflexió, a l'ampliació i a la divulgació del coneixement. En un moment d'escassa presència de la llengua catalana en la difusió de la recerca, és estratègicament fonamental que entitats com l'IEC apostin per defensar i promoure la llengua pròpia de Catalunya en l'àmbit científic. En un moment en què determinades disciplines científiques poden estar en el punt de mira d'una societat poc preocupada per l'essència humana, cal destacar la vocació humanista de l'Institut, que és capaç d'impregnar les diverses branques del coneixement que empara. I, finalment, en un moment de clara obertura de les universitats catalanes cap al teixit social, cal continuar avançant amb el compromís ferm de simbiosi entre l'IEC i les universitats.
Esther Giménez-Salinas. Rectora de la Universitat Ramon Llull Al segle XXI, els processos socials que formen la globalització s'intensificaran i provocaran una acceleració dels moviments de replegament i desplegament de la identitat. En els propers anys, les diverses cultures s'obriran amb el desig de no quedar enrere en l'avenç de la modernitat i, alhora, es defensaran per no perdre la identitat. Fa cent anys, l'IEC va començar una tasca important de recuperació i construcció de la cultura i la identitat. Sabem, però, que les cultures són com el vaixell de Teseu, el vaixell que l'heroi va regalar a la ciutat d'Atenes i que, amb el temps, les fustes, una darrere l'altra, van haver de ser reparades. Els atenesos es varen preguntar si aquell vaixell era el mateix o no que el que els va donar Teseu. Així, al segle XXI, l'IEC ha d'afegir a la tasca retrospectiva i fonamentadora de la cultura i identitat catalanes una altra de més activa i actual, consistent a pensar quin ha de ser l'encaix entre la cultura catalana i un món cada vegada més global que no cessa de trencar amb les seves onades (econòmiques, migratòries, religioses...) algunes de les fustes del nostre vaixell. Estem segurs i confiem que l'IEC està ben preparat per a dur a terme aquesta tasca de reflexió, diàleg i traducció cultural, adaptant-se, plenament, a la realitat social del segle XXI, fruit de la llarga tradició científica d'estudi i recerca.
Francisco Tomás. Rector de la Universitat de València L'IEC ha estat, durant aquests 100 anys, una institució de referència no només en l'àmbit de la llengua catalana, sinó en tots aquells aspectes científics i humanístics relatius a la cultura catalana. Enel segle XXI ha de mantenir i reforçar aquesta funció i té el repte de connectar encara més amb la societat, especialment més enllà dels territoris del Principat. En un món globalitzat, el paper d'una entitat que, des de la modernitat i el rigor científic, avala unallengua com la catalana és essencial per no perdre espais que a poc a poc són ocupats per llengües i cultures "majoritàries" i per potenciar una presència del català i dels catalanoparlants sens dubte important, tant lingüísticament com des del punt de vista cultural i científic.
*Nota: Aquesta pregunta va ser enviada als mebres del Consell Permanent i la Secretaria Científica de l'Institut, així com als responsables de la majoria de les universitats dels territoris de llengua catalana. Les que aquí s'exposen són les respostes que s'han rebut abans de la publicació del butlletí.
|
