Finestra oberta |
||||
|
Articles i entrevistes Josep Maria Puig Salellas, un ciutadà lúcid
Per Lluís Jou, vicedegà
del Col·legi de Notaris de Catalunya i secretari de la Fundació
Noguera
L'aportació dels sociòlegs a la comprensió de l'entorn
Per Teresa Montagut, professora de sociologia de la Universitat de Barcelona, coordinadora de Societat Catalana 2007 i membre de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC.
El 30 de juny passat l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut, va presentar la publicació Societat Catalana 2007. Amb aquesta publicació s'ha volgut encetar una col·lecció d'anàlisis sobre la societat catalana, que es publicarà anualment per a oferir elements de reflexió sobre determinats fets de la nostra societat. La presentació d'aquests estudis ha tingut una gran acollida a les institucions i a tots els mitjans de comunicació, cosa que ens confirma que ha estat un encert i ens encoratja a mantenir viu el projecte. Sigui pel fet d'haver estat presentat uns dies després de les eleccions municipals --amb uns resultats preocupants, amb la poca participació--, o bé sigui per la complexitat creixent de la societat catalana, tot sembla indicar que els sociòlegs hem de poder aportar alguns apunts de cara a comprendre les dinàmiques socials. Els fenòmens socials, com ara la participació en allò públic, la convivència, la integració de persones vingudes d'altres indrets, l'encaix polític de Catalunya dins d'Espanya, el benestar social, el treball com a nucli integrador i de drets, entre els més significatius, han de ser analitzats prenent en consideració tots aquells factors, ja siguin conjunturals o estructurals, que ajuden a comprendre'ls. Tenint en compte la facilitat amb què avui arriba la
informació sobre
els diversos fets socials, l'Associació Catalana de Sociologia
vol assumir el repte d'aportar tractaments rigorosos que ajudin
a orientar la capacitat interpretativa dels actors socials sobre l'entorn immediat.
Creu Casas, in memoriam Per Montserrat Brugués i Rosa M. Cros, col·laboradores de Creu Casas al Departament de Botànica de la UAB. Parlar de la dedicació de Creu Casas a la briologia, camp en el qual va orientar la recerca, és explicar una bona part de la història de la briologia espanyola. Encara que Casas va centrar els estudis als Països Catalans, la seva influència i els treballs que va fer abasten tota la Península. En un moment en què la botànica espanyola estava totalment dedicada a la fanerogàmia, és molt remarcable l'empenta que Creu Casas va donar a la criptogàmia, a partir d'un curs dedicat a la briologia que va impartir l'any 1969. D'aquest curs en van sortir els primers col·laboradors de Casas, procedents de diverses universitats espanyoles, així com les Reuniones de Briología, estades en zones poc explorades de la Península, que van culminar, l'any 1989, amb la constitució de la Sociedad Española de Briología, de la qual Casas fou la primera presidenta. Casas també va endegar, amb altres criptogamistes, els Simposios de Botánica Criptogàmica, que celebrem biennalment. Aquells que hem tingut la sort de treballar amb Creu Casas destaquem, sobretot, la constància, el rigor científic i l'entusiasme per la briologia i per tots els camps de la botànica que Casas ens va saber transmetre. La generositat i la humilitat defineixen molt bé la seva personalitat. El suport que van rebre de Creu Casas els joves que s'estaven iniciant en la briologia és la resposta que donem als nostres col·legues europeus quan ens pregunten per què hi ha un nombre tan elevat de briòlegs que treballen a l'Estat espanyol. Tots nosaltres vam poder comptar, en tot moment, amb les seves opinions, sempre encertades. Incansable al camp i al laboratori, fins un mes abans de morir va estar treballant en la síntesi de les molses dels Pirineus, que tant estimava i coneixia, i en el plantejament d'un nou llibre sobre les hepàtiques de la península Ibèrica. La briologia espanyola ha sofert una gran pèrdua, no només d'una gran investigadora, sinó també d'una gran persona. Esperem que els que hem tingut la satisfacció de treballar amb ella puguem seguir-ne l'exemple.
Col·laboracions de membres de l'IEC als mitjans de comunicació Defensem
de la crítica els crítics,
de Josep-Maria Terricabras La
cultura europea, de
Carles Duarte Patriotismes, de
Joan-F. Mira Flàccida
palidesa,
de Ramon Folch La
qualitat dels tomàquets, de
Pere Puigdomènech La
ceba de Grass,
de Joan-F. MIra La
mirada il·lustrada, de Josep
Gifreu Menorca
ahir i avui, de Joan Solà Eleccions:
silenci i crits, de Josep-Maria
Terricabras Crims
i pecats, de Ramon
Folch L'ésser humà, de Ramon
Folch Hi
ha una abstenció intel·ligent?,
de Salvador
Giner
Entrevistes a membres i socis de les societats filials de l'IEC als mitjans de comunicació Entrevista
a Oriol Homs Entrevista
a Joandomènec Ros Entrevista
a Andreu Mas-Colell
|
