Finestra oberta |
|
|
Ressenyes editorials
Crònica de l'obra del Diccionari Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll
Aquest llibre conta la història del Diccionari Català-Valencià-Balear, l'obra més important del segle XX per a la llengua catalana, i presenta totes les persones que s'han pogut identificar com a col·laboradores, prenent com a font el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Aquest bolletí va néixer, sobretot, com a eina d'enllaç entre Antoni M. Alcover i els seus col·laboradors, i tot i que es pot dir que ja feia aquesta funció, des del primer número, el nostre entusiasta promotor hi volgué dedicar una secció especial, la «Crònica de l'Obra del Diccionari», dins la qual hi hauria les notícies particularment referides a la feina concreta de posada en marxa i d'evolució diària de la seva ambiciosa empresa. Aquesta secció, amb les característiques particulars que té, es va mantenir efectiva en els dos primers volums (fins al 1905), va desaparèixer a partir del tercer i va ser restablida al dotzè per Francesc de B. Moll. Que no hi hagués la secció no vol dir, però, que la història del Diccionari no continuàs, sinó que es manifestava amb articles de títols molt més concrets, i qualcuns ben representatius de l'estil alcoverià: «Com estam de doblers fets», «Com és que encara no surt el Diccionari», «¿Com estam, gent frissadora?», «¡Fora son!», «Quan cou, cura»... És ben ver que tot el Bolletí és, en
si mateix, una història de l'obra del diccionari, perquè de
fet es pot dir que tota la feina lingüística que va fer
Alcover al llarg del segle XX va ser en funció del Diccionari,
però també ho és que del contengut del Bolletí una
part està referida, més directament, a donar a conèixer
les vicissituds de la tasca, mentre que les altres són autònomes
i segueixen el seu propi fil. Els texts aquí aplegats corresponen
a aqueixa part, dedicada especialment a contar com avancen els treballs
del Diccionari, i comencen explicant com va néixer
la Lletra de Convit i acaben amb la notícia del
començament del tercer tom. Amb poques paraules, es podria
dir que la crònica és la mostra d'un entusiasme desbordant
inicial per una empresa única, d'un refredament posterior
quan Alcover entra en conflicte amb l'IEC, d'una tenacitat indescriptible
que el duu a vèncer totes les dificultats que en aquells moments
se li plantegen, i de l'èxit final, que, però, coincideix
amb el declivi de la persona. Al llarg de totes aquestes etapes, veim
desfilar persones, entitats i publicacions que, d'una manera o altra,
influeixen o bé en l'avanç de l'empresa o en el sorgiment
de les dificultats que es van haver de superar. Jaume Corbera ha
duit a terme una laboriosa investigació per a identificar totes
aquestes persones i entitats i presenta, aquí, una semblança
de cada una.
|
