El fons d'art de l'acadèmia catalana aplega un gran nombre de peces d'alt valor artístic dels principals autors dels Països Catalans

Institut d'Estudis Catalans 1997-1998, obra de Josep Guinovart	Fotos: Jordi Pareto

El 2 de març passat, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va rebre la donació de l'obra La consciència (1982), de Josep Salvadó Jassans, de mans de la vídua de l'autor. Aquest fet, que podria passar desapercebut enmig de la proliferació d'activitats que organitza l'Institut, enguany encara més, amb motiu del centenari, té, però, una rellevància especial, ja que serveix per a donar a conèixer una vessant molt desconeguda de l'IEC: el fons d'art. L'Institut d'Estudis Catalans disposa, avui, d'un important nombre d'obres d'art que, ja sigui per encàrrec o per donació, han anat augmentant de manera exponencial en els darrers anys i que el converteixen, de fet, també en un museu.

L'Institut d'Estudis Catalans és l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats que, d'acord amb l'esperit fundacional i els Estatuts, acull i «promou l'alta recerca científica i principalment la de tots els elements de la cultura catalana». No té, certament, com a objectiu, convertir-se en un museu o en un espai de referència per als artistes i els amants de l'art. Tanmateix, l'art ha estat present a l'IEC des dels primers anys de la institució. Qualsevol persona que hagi entrat (o que entri) a la seu de Barcelona de l'acadèmia catalana, la Casa de Convalescència, al carrer del Carme, 47, al bell mig del barri del Raval, podrà contemplar, entre moltes altres obres d'art, la figura de sant Pau que hi ha al centre del pati, l'esplèndid quadre de gran format de Torres García i el Tàpies de la Sala Puig i Cadafalch.

	La Filosofia presentada per Pal·les al Parnàs com a desena musa, de Torres García

Les tres peces esmentades són exponents de les tres etapes que es poden diferenciar dins del fons d'art de l'IEC: el que ja era present a la Casa de Convalescència, abans de la cessió a l'Institut, l'any 1931, pocs dies abans de la proclamació de la República; el que es va fer per encàrrec a l'etapa fundacional de la institució (fins que el règim franquista va proscriure l'IEC), i les donacions que van fer un gran nombre d'artistes catalans a finals dels anys noranta. Per a conèixer-ho una mica millor, hi fem un passeig de la mà de Francesc Fontbona, historiador de l'art i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC. Comencem, doncs.

La Casa de Convalescència

La seu de l'Institut a Barcelona, la Casa de Convalescència, és, per si mateixa, una obra d'art que milers de visitants contemplen cada any. Només entrar a l'IEC, hi trobem una magnífica escultura de sant Pau, obra de Lluís Bonifaç, una obra mestra de l'escultura catalana del segle XVII. Segons indica Francesc Fontbona, la tria del sant es deu al fet que un dels màxims mecenes de l'edifici va ser Pau Ferran, qui va voler posar el seu patró al bell mig del pati i qui també va incloure el seu escut d'armes arreu de la construcció. Si hi pareu atenció, podreu veure un escut amb tres ferradures –una evident transformació en icona del cognom del mecenes– als quatre costats del pati.

Dos dels tapissos flamencs situats a la Sala Prat de la Riba de l'IEC

Si pugem al primer pis de l'Institut, a la Sala Prat de la Riba, la més àmplia de totes, hi contemplarem dues peces de gran valor artístic: una capella barroca espectacular, recentment restaurada, que conté un quadre central de Viladomat, i quatre tapissos flamencs del segle XVI, adquirits per la Generalitat de Catalunya de l'època, i que, quan aquesta institució va desaparèixer pel Decret de Nova Planta, van passar a mans de l'Audiència i, posteriorment, a la Diputació de Barcelona, que sota la presidència d'Enric Prat de la Riba va aprovar el dictamen fundacional de l'Institut d'Estudis Catalans, el 18 de juny de 1907.

Les obres de l'etapa fundacional

En els primers anys de l'Institut, alguns autors van rebre l'encàrrec de fer treballs per a la acadèmia catalana, recentment estrenada, amb seu, aleshores, al Palau de la Generalitat. Els dos casos paradigmàtics d'aquesta època i que avui en dia són dues de les obres més valuoses del fons d'art, són Josep Llimona i Joaquim Torres García. Llimona va fer, l'any 1912, un conjunt escultòric de cinc peces, Catalunya rodejada de les lletres, les ciències i les arts, ubicat a la part superior de la porta de la sala de lectura de la primera seu de la Biblioteca de Catalunya, creada per l'IEC, i també situada a la part nord del Palau de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquesta obra es pot veure actualment, desmuntada, a la planta baixa de la seu de l'Institut, pendent que es reubiqui definitivament seguint la distribució original.

A l'esquerra, grup escultòric de Josep Llimona, situat l'any 1912 a la Biblioteca de Catalunya, dins de la primera ubicació de l'IEC; a la dreta, dues de les escultures en l'actual seu de l'Institut

Segons Fontbona, el fris de Torres García La Filosofia presentada per Pal·les al Parnàs com a desena musa, del 1911, podria estar valorat avui, a preu de mercat, «sobre el milió dos-cents mil euros», i es pot contemplar a la Sala Puig i Cadafalch, al primer pis de l'IEC. Tanmateix, aquesta ubicació no va convèncer la filla de l'artista, que va visitar l'IEC anys enrere i no es va estar de manifestar «la falta de tacte» que suposava col·locar l'obra del seu pare en una sala amb «aquell nom». Davant l'estupor general, la filla de Torres García va comentar que la relació entre el seu pare i Puig i Cadafalch era «manifestament dolenta».

La gran donació

	IEC 2001, obra d'Antoni Tàpies

L'any 1995, l'Institut va decidir crear un fons d'art pròpiament dit per a «vincular l'IEC amb el món artístic dels Països Catalans», segons va comentar Manuel Castellet, aleshores president de l'acadèmia. L'Institut va demanar l'aportació dels artistes catalans i va reunir, en aquest període i fins al 2001, un total de seixanta-set obres d'art, que, segons assenyala l'informe elaborat pel Gabinet de la Presidència, tenen un valor superior als 420.000 euros. Entre aquesta gran quantitat d'obres, hi podem trobar peces de ceràmica, escultures, pintures, gravats, etc.

Entre les obres més rellevants trobem les següents: IEC, d'Antoni Tàpies (2001); Parc de la Ciutadella, de Josep Amat (1984), o Collage a l'Institut d'Estudis Catalans, d'Antoni Clavé (1994). Altres artistes que hi són representats són Andreu Alfaro, que també ha creat la peça escultòrica del centenari de l'IEC; Josep M. Subirachs, amb un bodegó fet en bronze i una litografia de la Divina Comèdia, i Joan Brossa, amb un poema visual. Fins i tot hi podem veure obres de l'escriptora Mercè Rodoreda i només fa uns dies, l'IEC acabar d'incoporar un bust de Joan Coromines, obra de Miquel Cusachs, amb motiu de la cloenda de l'any Coromines. Una deliciosa amalgama de noms i estils que formen una visió inèdita d'una de les cares menys conegudes de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.

La Casa de la Convalescència constitueix, per si mateixa, una obra d'art mereixedora de visita	Foto: Montse Catalan

'La consciència', obra de Josep Salvadó Jassans:

Cartell commemoratiu del Centenari de l'IEC, obra de Manuel Boix:

Escultura commemorativa del Centenari de l'IEC, obra d'Andreu Alfaro:

Informe sobre el fons d'art de l'IEC, elaborat pel Gabinet de la Presidència:

Políptic sobre la Casa de la Convalescència: