Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Premis Sant Jordi 2007
Borses d'estudi

Ajuts Fundació Mercè Rodoreda

Descripció de les borses:
Instituïts l’any 1994. La Fundació Mercè Rodoreda convoca quatre ajuts per a l’elaboració d’un treball en una de les línies següents:
a) Estudi de la novel·la catalana feta entre els anys 1939 i 1983.
b) Estudi de la recepció crítica de l’obra en general o d’alguna obra en particular de Mercè Rodoreda en un país o en un grup de països.
c) Edició i estudi de l’epistolari de Mercè Rodoreda, preferentment d’un dels tres períodes següents:
— 1939-1954
— 1954-1972
— 1972-1983
d) Estudi d’un tema lliure relacionat amb la vida o l’obra de Mercè Rodoreda.

Sílvia Aldavert i Sílvia Fornells

Mercè Rodoreda i el viatge pel temps. Anàlisi comparativa amb les obres de Virginia Woolf o James Joyce.

Projecte guanyador:
"Mercè Rodoreda i el viatge pel temps. Anàlisi comparativa amb les obres de Virginia Woolf o James Joyce" pretén aprofundir en l'aportació de Rodoeda a la novel·la del segle XX. Per aquest motiu, establirem una comparativa amb determinades obres de Virginia Woolf (Orlando, Les ones) i James Joyce (Dublinesos, Ulisses). Sobretot, en valorarem el trencament del temps i el paper de la metamorfosi. Com és sabut, un dels àmbits d'experimentació més treballats durant el segle XX és, precisament, el factor temporal. A Europa, tant des de les arts com des de la filosofia, es va treballar per dotar l'individu d'un nou temps menys cartesià. Parlem d'un temps en què el passat, el present i el futur es barregen indefectiblement. La metamorfosi en sentit modern també ha estat un element estètic cabdal a partir de Kafka. Al nostre entendre, convé mostrar que la nostra literatura, especialment   Rodoreda, també ha ajudat a definir els camins estètics del segle XX.

Currículums de Sílvia Aldavert i Sílvia Fornells:

 

Carme Arnau

Recull de cartes de Mercè Rodoreda

 

Francesca Romana Ucella

Mercè Rodoreda escriptora i amiga. Records personals

 

Borses d'estudi de la Generalitat de Catalunya

Descripció de les borses:
Instituïdes l’any 1986, aquestes borses d’estudi s’adrecen a investigadors estrangers, llicenciats o graduats en facultats universitàries o escoles superiors, interessats a fer una estada en un territori de llengua catalana a fi d’estudiar un tema relacionat amb la cultura catalana.

Sophia Simon (Alemanya)

La identitat cultural dels algueresos catalanoparlants

Projecte guanyador:
El tema del treball "La identitat cultural dels algueresos catalanoparlants" és la situació lingüística singular de la ciutat de l'Alguer, en la qual es parlen (almenys) tres idiomes: l'italià, el sard i un dialecte del català. Davant d'aquesta situació, se'm presentava la qüestió de la identitat lingüística i cultural dels algueresos.

L'any 2001, l'Associació Germano-Catalana em va atorgar la beca Rudolf-Brummer-Stipendium, amb la qual vaig fer la meva primera estada de dos mesos a l'Alguer, del setembre a l'octubre de l'any 2002. En aquest període, em vaig posar en contacte, per damunt de tot, amb representants de la vida cultural de l'Alguer. Vaig fer entrevistes a músics, actors i escriptors que utilitzen, en les obres, el dialecte local. Així, vaig constatar que, sobretot els intel·lectuals i els artistes, s'ocupen de conservar l'alguerès. Després vaig fer unes quantes entrevistes a persones de diferents professions i edats, vaig rebre molta informació sobre l'ús quotidià de l'alguerès, i em va semblar que aquest procediment seria molt prometedor per a poder valorar la situació real del dialecte local i la identitat dels algueresos. Per aquest motiu, vull continuar fent entrevistes pròximament.  

En els anys setanta, a l'Alguer hi havia les directives lingüístiques de l'escola oficial italiana, segons les quals s'havia de parlar amb els fills només en italià, perquè «l'ús del català és damnós per a l'aprenentatge de la llengua italiana», perquè «l'alguerès és una subllengua inútil i afuncional per a representar les realitats del món exterior», perquè «l'alguerès és parlat només a l'Alguer», etc., un missatge que la majoria de la població algueresa ha rebut i, per tant, assimilat.  

Per aquest i molts altres motius, avui, d'una població de 40.000 habitants només el 25 % dels algueresos, aproximadament, parla el dialecte català amb una digressió directament proporcional a l'edat.

Els canvis en l'ús i en el prestigi de l'alguerès, quina influència tenen en la vida real de la població algueresa? Quins canvis han generat en el comportament lingüístic totes aquestes transformacions? Quina funció té el dialecte local avui dia? És una llengua que es parla de veritat o es tracta més aviat de «deixalles» folklòriques?

Amb la recerca vull comprendre l'status quo de l'alguerès d'avui i el paper que té per als habitants de les diferents generacions. A parer meu, l'única manera de rebre informacions realistes és parlar directament i sense qüestionaris amb els habitants sobre els costums i les experiències lingüístiques i també sobre les raons per les quals tenen un comportament lingüístic determinat. Això implica, naturalment, conèixer les biografies de les persones.

Com que parlo l'italià i el català, tinc la possibilitat de parlar amb la gent en l'idioma més convenient per a la situació comunicativa concreta, cosa que m'ha permès, en les primeres entrevistes, quan començava, per exemple, una conversa en català, de deduir conclusions de la reacció de l'interlocutor.

Espero que el meu projecte --tant l'avaluació científica com la publicació d'un llibre de «retrats lingüístics»-- pugui ser una contribució important per a analitzar i documentar la situació actual de l'alguerès i per a traçar-ne un quadre molt bonic i útil a la vegada.

Currículum de Sophia Simon:

 

M. Elisa Soldani (Itàlia). Recull el diploma Esther Redondo Garcia

Els homes de negoci italians a Barcelona durant la Guerra Civil catalana

 

Stefano Torresi (Itàlia)

Llengua i identitat en la poesia catalana de la postguerra

Projecte guanyador:
L'objectiu principal de " Llengua i identitat en la poesia catalana de la postguerra" és analitzar les modalitats d'oposició al règim que van dur a terme alguns poetes durant la dictadura franquista, amb un èmfasi especial en l'elecció de la llengua catalana com a instrument (tant explícit com implícit) d'afirmació de la pròpia catalanitat.

La recerca s'efectuarà donant preferència, primer de tot, als escriptors del corrent realista, encara que es podrà estendre a altres poetes que, de manera més o menys evident, per raons lligades a l'afirmació de la pròpia identitat, decideixen eludir la força atractiva del castellà --elecció que hauria portat, inevitablement, cap a una expressió necessàriament artificial i mancada d'espontaneïtat-- i optar pel català com a llengua de la pròpia creació literària.

Currículum d'Stefano Torresi:

 

Borsa d'estudi Ramon d'Alòs-Moner

Descripció de la borsa:
Instituïda el 1966, aquesta borsa d’estudi s’ofereix per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica).

Pilar Arnau i Segarra

Repertori de narradors mallorquins a partir de la generació dels setanta (Arxiu biogràfic i bibliogràfic 1867-2007)

Projecte guanyador:
L'objectiu de "Repertori de narradors mallorquins a partir de la generació dels setanta (Arxiu biogràfic i bibliogràfic 1867-2007)" és elaborar una base de dades biobibliogràfiques de la narrativa mallorquina contemporània, centrada, temporalment, a partir de l'eclosió literària iniciada a finals del 1967 fins als nostres dies. A partir d'una selecció autorial, es durà a terme el buidatge de premsa (especialment, suplements literaris), revistes especilitzades nacionals i internacionals, volums d'actes de congressos, etc., a fi de preparar una base de dades sobre la recepció de les obres i els autors.

Atès el nombre tan elevat de narradors insulars i dels seus opus, aquest repertori constituirà una eina de treball molt útil per a l'ensenyament i la recerca literaris.

Currículum de Pilar Arnau:

 

Borses d'estudi dels Països Catalans

Descripció de les borses:
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit científic, il·lustrin les relacions entre els diversos territoris del domini lingüístic català –entre dos territoris com a mínim–, sincrònicament o diacrònica.

Laia Herrera (en relació amb l'àmbit de les Illes Balears)

La presència i la participació de les dones en els Parlaments de Catalunya i de les Illes Balears i la qüestió de l'acció política

Projecte guanyador:
La recerca que portaré a terme, gràcies a la Borsa d'Estudis Països Catalans, se centra en l'estudi de la presència i participació de les dones al Parlament de Catalunya i al de les Illes Balears, i les mesures d'acció positiva.

Currículum de Laia Herrera:
Em dic Laia Herrera Pujol, sóc de Mallorca però vaig venir a estudiar la carrera a Barcelona i m'hi he quedat a viure. He estudiat història i tinc estudis de ciències polítiques. A més, sóc postgraduada en participació ciutadana i polítiques de gènere, i actualment curso el màster en polítiques públiques. He fet recerca sobre joventut, participació i gènere, cosa que he compaginat amb el treball al tercer sector i la participació en diverses entitats feministes.

 

Carla González Collantes (en relació amb l'àmbit de les Illes Balears)

Una llengua musicada (De les Illes Balears a la resta de territoris de parla catalana)

 

Mònica Campàs i Homs (en relació amb l'àmbit de la Catalunya Nord)

Biosensors per a toxines marines: lligams científics entre el Rossselló i el Montsià

Projecte guanyador:
L'objectiu de "Biosensors per a toxines marines: lligams científics entre el Rossselló i el Montsià" és potenciar la comunicació científica entre el grup BIOMEM de la Universitat de Perpinyà i la unitat de Seguiment del Medi Marí del Centre Nacional d'Aqüicultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Sant Carles de la Ràpita. Aquesta col·laboració permetrà desenvolupar assaigs bioquímics i biosensors (enzimàtics i immunoquímics) per a detectar toxines marines, concretament per a àcid okadaic, amb la finalitat d'assegurar el sector productiu de mol·luscs bivalves (musclos, vieires, cloïsses, petxines, tellerines, etc.) i millorar la protecció del consumidor. El Llenguadoc-Rosselló és una de les regions més afectades per proliferacions de Dinophysis , dinoflagel·lat productor de toxines diarreiques. Pel que fa a Catalunya, les alertes per toxines marines han provocat fins a dotze tancaments en diverses zones de producció del litoral entre el 1989 i el 2005, algunes de les quals al delta de l'Ebre.

En general, els programes de vigilància i control d'aliments d'origen marí es duen a terme mitjançant mètodes biològics i analítics. Els assaigs bioquímics i els biosensors constitueixen una alternativa prometedora, perquè són més simples, més ràpids, més sensibles, més específics i més econòmics. L'aspecte fortament innovador i la decisió 2002/225/CE de la Comunitat Europea d'acceptar noves «eines» bioanalítiques per a detectar toxines i altres anàlits, n'han propiciat l'impuls. L'experiència del grup BIOMEM en el desenvolupament de biosensors (sobretot per a pesticides) i de la unitat de Seguiment del Medi Marí en toxines marines (de fet, és responsable del programa de vigilància de toxines marines implantat per la Direcció General de Pesca al llarg del litoral català) mostra la complementarietat d'ambdós equips.

L'aproximació científica dels dos grups aportarà les garanties necessàries per a fer front a nous reptes tecnològics de manera conjunta a través de projectes de recerca transfronterers i internacionals, els quals proporcionaran eines preventives d'ús fàcil per als productors de bivalves. La transferència i el flux continu de coneixement entre el Rosselló i el Montsià beneficiaran els dos centres de recerca, i els situaren en posicions capdavanteres i estratègiques dins de l'àmbit de les toxines marines i en feren dues referències en l'àmbit internacional.

Currículum de Mònica Campàs:

 

Article més visitat de la revista Contributions to Science

Joan Barceló i Charlotte Poschenrieder

Phytoremediation: principles and perspectives