Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Finestra oberta

Ressenyes editorials

 

Les quatre grans Cròniques: I. Llibre dels feits del rei en Jaume

Ferran Soldevila
Revisió filològica de Jordi Bruguera
Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol
(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; LXXIII)
ISBN: 978-84-7283-901-4
Nombre de pàgines: 532

El Llibre dels feits del rei En Jaume és la crònica autobiogràfica d'aquest gran rei conqueridor (1208-1276). La crònica és, sobretot, el relat de les grans conquestes dels regnes de Mallorca i València, amb les quals es va eixamplar el territori de llengua i cultura catalana. És la primera de les grans cròniques catalanes que formaven part de l'edició, curada per Ferran Soldevila, titulada, justament, Les quatre grans Cròniques.

La Secció Històrico-Arqueològica, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ha emprès la reedició d'aquesta obra, revisant i posant al dia tant el text com les notes. Jordi Bruguera ha tingut cura de revisar el text, que és el mateix que el de l'edició crítica, però, en aquesta ocasió, ha adoptat una certa modernització que en facilita la lectura al públic no especialista. M. Teresa Ferrer i Mallol ha actualitzat les notes històriques, redactades per Soldevila, que contenien una informació molt rica. Josep Massot ha portat a terme la revisió general i ha tingut cura de la coordinació i l'edició de l'obra. Aquesta publicació és una nova contribució de l'IEC a la celebració, l'any 2008, del vuitè centenari del naixement de Jaume I.

Conferència d'Albert Hauf en la presentació de l'obra:

 

Ja a la venda a les llibreries

El pensament de Raimon Panikkar. Interdependència, pluralisme, interculturalitat

Jordi Pigem
Premi Institut d’Estudis Catalans de Filosofia 1999
(Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, XXXVI)
ISBN: 978-84-7283-903-8
Nombre de pàgines: 296

Raimon Panikkar és el pensador català contemporani més reconegut internacionalment, tant pel que fa a les distincions acadèmiques com pel volum d'obres traduïdes (ha publicat cinquanta-quatre llibres en més d'una dotzena de llengües). El seu reconeixement com a pensador és, de fet, molt més gran a l'estranger que a casa nostra. El pensament de Raimon Panikkar, de Jordi Pigem, és el primer llibre que presenta i analitza les grans idees de l'obra de Panikkar, fruit d'un estudi exhaustiu dels textos d'aquest filòsof en els idiomes originals. L'obra, que recull la bibliografia completa i actualitzada de Panikkar, segueix l'itinerari vital i intel·lectual del filòsof i teòleg i fa accessibles les seves idees sobre la interculturalitat, el pluralisme, el llenguatge i la interdependència del conjunt de la realitat.

Currículum de l'autor

Jordi Pigem (Barcelona, 1964) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser coordinador de la revista d'ecologia Integral i editor del volum Nueva conciencia (Integral). Del 1998 al 2003 va ser professor i coordinador de l'àrea de filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha estat ponent en simposis internacionals a diferents països, és autor de La odisea de Occidente (Kairós, 1994) i El pensament de Raimon Panikkar (Institut d'Estudis Catalans, 2007), i col·labora habitualment en publicacions periòdiques en català, castellà i anglès.

Currículum de Raimon Panikkar

Nascut a Barcelona el 1918, Raimon Panikkar és professor emèrit de la Universitat de Califòrnia. És doctor en filosofia (Universitat de Madrid, 1946), en ciències (Universitat de Madrid, 1958) i en teologia (Universitat Pontifícia Lateranense del Vaticà, 1961). Ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1997), la Universitat de Tübingen, a Alemanya (2004), i la Universitat d'Urbino, a Itàlia. És autor de més cinquanta-quatre llibres, traduïts a més d'una dotzena d'idiomes. Escriu i fa conferències en sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, italià i alemany).

Ha estat professor a les universitats de Madrid, Roma, Califòrnia i Harvard. El 1988-1989 va rebre una de les distincions acadèmiques de més prestigi en l'àmbit mundial: va impartir a Edimburg les Gifford lectures, una sèrie de conferències magistrals que també han estat encarregades a filòsofs com William James, Henri Bergson, Alfred North Whitehead i Hannah Arendt, a teòlegs com Albert Schweitzer, Karl Barth i Paul Tillich, i a físics com Eddington, Bohr i Heisenberg. Li ha estat atorgat el Premi Nacional de Literatura, la Creu de Sant Jordi, el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres, concedit pel Govern francès, i la Medalla de la Presidència de la República Italiana.

Va tornar a Catalunya fa vint anys i es va establir a Tavertet (Osona), on continua escrivint obres i preparant ponències que li sol·liciten d'arreu del món. És reconegut per les aportacions al diàleg entre cultures i religions i per la reflexió sobre la vida i els reptes del món contemporani.