Ressenyes editorials

El pensament de Raimon Panikkar. Interdependència, pluralisme, interculturalitat

Jordi Pigem
Premi Institut d’Estudis Catalans de Filosofia 1999
(Treballs dela Secció de Filosofia i Ciències Socials, XXXVI)
ISBN: 978-84-7283-903-8
Nombre de pàgines: 296

Raimon Panikkar és el pensador català contemporani més reconegut internacionalment, tant pel que fa a les distincions acadèmiques com pel volum d'obres traduïdes (ha publicat cinquanta-quatre llibres en més d'una dotzena de llengües). El seu reconeixement com a pensador és, de fet, molt més gran a l'estranger que a casa nostra. El pensament de Raimon Panikkar, de Jordi Pigem, és el primer llibre que presenta i analitza les grans idees de l'obra de Panikkar, fruit d'un estudi exhaustiu dels textos d'aquest filòsof en els idiomes originals. L'obra, que recull la bibliografia completa i actualitzada de Panikkar, segueix l'itinerari vital i intel·lectual del filòsof i teòleg i fa accessibles les seves idees sobre la interculturalitat, el pluralisme, el llenguatge i la interdependència del conjunt de la realitat.

Currículum de l'autor

Jordi Pigem (Barcelona, 1964) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser coordinador de la revista d'ecologia Integral i editor del volum Nueva conciencia (Integral). Del 1998 al 2003 va ser professor i coordinador de l'àrea de filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha estat ponent en simposis internacionals a diferents països, és autor de La odisea de Occidente (Kairós, 1994) i El pensament de Raimon Panikkar (Institut d'Estudis Catalans, 2007), i col·labora habitualment en publicacions periòdiques en català, castellà i anglès.

Currículum de Raimon Panikkar

Nascut a Barcelona el 1918, Raimon Panikkar és professor emèrit de la Universitat de Califòrnia. És doctor en filosofia (Universitat de Madrid, 1946), en ciències (Universitat de Madrid, 1958) i en teologia (Universitat Pontifícia Lateranense del Vaticà, 1961). Ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1997), la Universitat de Tübingen, a Alemanya (2004), i la Universitat d'Urbino, a Itàlia. És autor de més cinquanta-quatre llibres, traduïts a més d'una dotzena d'idiomes. Escriu i fa conferències en sis idiomes (català, castellà, anglès, francès, italià i alemany).

Ha estat professor a les universitats de Madrid, Roma, Califòrnia i Harvard. El 1988-1989 va rebre una de les distincions acadèmiques de més prestigi en l'àmbit mundial: va impartir a Edimburg les Gifford lectures, una sèrie de conferències magistrals que també han estat encarregades a filòsofs com William James, Henri Bergson, Alfred North Whitehead i Hannah Arendt, a teòlegs com Albert Schweitzer, Karl Barth i Paul Tillich, i a físics com Eddington, Bohr i Heisenberg. Li ha estat atorgat el Premi Nacional de Literatura, la Creu de Sant Jordi, el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres, concedit pel Govern francès, i la Medalla de la Presidència de la República Italiana.

Va tornar a Catalunya fa vint anys i es va establir a Tavertet (Osona), on continua escrivint obres i preparant ponències que li sol·liciten d'arreu del món. És reconegut per les aportacions al diàleg entre cultures i religions i per la reflexió sobre la vida i els reptes del món contemporani.

'La hora del decrecimiento', de Jordi Pigem:

Hortènsia

Jordi Carbonell
Proa
Col·lecció "Els llibres de l'Ossa Menor, 290"
ISBN: 978-84-8437-954-6
Nombre de pàgines: 72

Hortènsia és la història d'un diàleg d'amor, secret i a una sola veu. Un amor interioritzat i massís de maduresa; més: de vellesa, quan la passió i el desig de la descoberta mútua dels cossos s'ha convertit en fusió viva del dia a dia. Els versos d'Hortènsia, escrits al llarg de trenta anys, giren al voltant de l'entorn familiar de Jordi Carbonell, i més en concret, de la que n'ha estat el veritable motor, Hortènsia Curell (del pròleg de Joaquim Molas).

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 1924) és polític, filòleg i membre de l'IEC. Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, va ser professor de llengua catalana als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on va ser expulsat per raons polítiques. Ha estat catedràtic de la Universitat de Càller (Sardenya) i lector de català a la Universitat de Liverpool. Membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana de 1965 a 1971. Des de 1996 fins a juliol de 2004 va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 2001 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.