|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
El geògraf David Saurí, guardonat amb el Premi de Medi Ambient 2007 de l'Institut d'Estudis Catalans El conseller Tresserras visita l'Institut d'Estudis Catalans El Ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost de l'any 2006 Maria Bozzo es jubila a l'IEC envoltada dels seus companys
Joan Massagué descobreix un còctel de fàrmacs per lluitar eficaçment contra la metàstasi del càncer de mama al pulmó L'equip del científic català localitza quatre gens que treballen en equip afavorint el desenvolupament del tumor i la posterior metàstasi
El bioquímic i membre de l'IEC, Joan Massagué, i el seu equip d'investigació del Centre Memorial Sloan-Kettering de Nova York, han descobert el procés que realitzen conjuntament quatre gens i que els converteix en els principals culpables que un càncer de mama s'estengui al pulmó, en la que és la metàstasi més comuna i una de les més perilloses. Massagué ha aconseguit desxifrar com es comporten aquests quatre gens, de què són capaços i, sobretot, com inhibir el seu desenvolupament: amb una combinació de fàrmacs que està disponible al mercat. Aquesta troballa permetrà iniciar assaigs clínics amb pacients de càncer que tinguin mutacions genètiques favorables per aquest procés. A Espanya es diagnostiquen cada any més de setze mil casos de càncer de mama. Joan Massagué va ser el protagonista de la sessió inaugural del Centenari, celebrada el passat 16 d'octubre al Palau de la Música Catalana, on va pronunciar, en un marcat to pedagògic, una conferència sobre l'estat actual de l'oncologia. En la seva intervenció, el científic català ja va mostrar-se optimista i va pronosticar que en cinquanta anys la humanitat podria afrontar la plena gestió del control del càncer. Segons Massagué "en tres dècades hem après probablement el 20% del que hauríem de saber. Ara bé, això no vol dir que ens calguin dotze dècades més per a tota la resta! Com que l'adquisició de coneixements rellevants és un procés progressiu, hauríem d'haver acabat d'aquí a tres dècades". Recull de premsa:
La Societat Catalana d'Estudis Jurídics convoca un seminari per a analitzar el nou Estatut de Catalunya L'objectiu del cicle, que s'inicià el dimecres 11 d'abril, és fixar les bases del desenvolupament immediat en els diversos àmbits del país La Societat Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va iniciar aquest dimecres, 11 d'abril, a la seu de Barcelona de l'IEC, el seminari «L'Estatut del 2006. El dret i els drets de Catalunya a la cruïlla del segle XXI».
El cicle, organitzat des de la doble perspectiva de quins són els drets del país i dels ciutadans, vol apropar-se a la realitat actual de Catalunya i fixar les bases del desenvolupament immediat de l'Estatut en els diversos àmbits del país. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va inaugura el seminari en una sessió en la qual Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l' Institut d'Estudis Autonòmics, va dissertar sobre «L'Estatut del 2006. Introducció». En la jornada de dilluns, 16 d'abril, Jaume Vernet, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, parlarà sobre «Llengua i reforma estatutària». El 26 d'abril, serà el torn d'Alfons López Tena, magistrat membre del Consell General del Poder Judicial, que analitzarà «L'ordre judicial en el nou marc estatutari». El 2 de maig, tindrà lloc la ponència sobre «Les finances públiques en la reforma de l'Estatut», a càrrec d'Elisenda Paluzie, professora titular de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). El 8 de maig, Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explicarà «La constitucionalitat dels drets estatutaris», i en la sessió del 16 de maig, el membre de l'IEC Enric Argullol, catedràtic de Dret Administratiu de la UPF, versarà sobre «L'ordenació territorial en el nou Estatut». La clausura del seminari, que se celebrarà el
23 de maig, la presidirà la consellera de Justícia
de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura. La conferència
de cloenda, «El
dret civil en l'Estatut», serà a càrrec de Ferran
Badosa, catedràtic de Dret Civil de la UB.
Programa: Reportatge fotogràfic:
Salvador Giner analitza la moral del segle XXI a València en una jornada sobre el pensament en la societat actual El membre de l'IEC, Joan Francesc Mira participa també en la sessió organitzada per la Càtedra Josep Lluís Blasco de la Universitat de València El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, va participar en la jornada «El pensament en la societat actual», organitzada per la Càtedra Josep Lluís Blasco de la Universitat de València (UV), que va tenir lloc el 27 de març passat, a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València (UV).
Giner va pronunciar la conferència «L'ètica a la cruïlla», en la qual va analitzar críticament el relativisme moral i els que el teoritzen i afirmen que no hi ha una moral única ni universal. «La moral del segle XXI és una moral negociada», va afirmar el sociòleg i president de l'IEC, que va argumentar a favor d'uns principis morals generals, que el procés de mundialització no solament no soscava, sinó que més aviat consolida. L'escriptor i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, Joan Francesc Mira, també va intervenir en la jornada amb una conferència sobre «Cultura i fetitxisme: la idolatria del buit». Mira va defensar el posicionament de la cultura per sobre de la religió en els temps actuals. «Fa cinc, tres, un i, fins i tot, mig segle, la religió ho acaparava tot. Ara, en canvi, estem plens de cultura». La jornada va cloure amb una taula rodona amb Salvador Giner, Joan Francesc Mira i el professor de la UV Enric Casaban, i amb l'actuació musical de Rafa Xambó, acompanyat a la guitarra per Albert Ortega, que va interpretar temes del seu darrer disc Cançons de la memòria trista. Josep Lluís Blasco (Sagunt, 1940-València, 2003) fou catedràtic de Teoria del Coneixement de la Universitat de València i un líder històric del nacionalisme valencià. Fou degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació durant nou anys, director del Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement i president de la Societat de Filosofia del País Valencià. La UV va crear el 2005 la Càtedra amb el seu nom, dedicada a temes de Filosofia i Ciutadania, com a homenatge al pensador i per a l'estudi sobre els aspectes que més van interessar Blasco. Cicle a Alacant Un dia després, Salvador Giner va intervenir a Alacant en el cicle de conferències «Política i ciutadania: cap a uns nous models de representativitat política?», organitzat per la Universitat d'Alacant (UA). Giner va pronunciar la conferència «Ciutadania i filosofia republicana», en el cicle en el que ja han participat la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Victòria Camps; el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament català, Joan Ridao, i l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. L'objectiu és reflexionar sobre els canvis socials i de tota mena que s'estan produint en les nostres societats i sobre com afecten els sistemes clàssics de representativitat política en una societat democràtica. Nota de premsa de la Universitat d'Alacant Reportatge fotogràfic:
El geògraf David Saurí, guardonat amb el Premi de Medi Ambient 2007 de l'Institut d'Estudis Catalans La distinció s'avança enguany al lliurament dels Premis Sant Jordi de l'IEC, que tindrà lloc el proper 24 d'abril El Premi de Medi Ambient 2007, que convoquen conjuntament l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Obra Social Caixa Sabadell, ha correspost enguany al geògraf David Saurí. El guardó va ser lliurat el dimecres, 11 d'abril, i s'avança, en aquesta edició, a l'acte oficial de lliurament del LXXVI Cartell de premis i de borses d'estudi Premis Sant Jordi 2007 de l'IEC, que es durà a terme el proper 24 d'abril a la seu de Barcelona de l'Institut.
Llicenciat en filosofia i lletres (geografia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en geografia per la Universitat Clark (EUA), Saurí és autor de més d'un centenar de treballs científics, finançats per programes europeus, espanyols i catalans, sobre riscos naturals i tecnològics (especialment inundacions); planejament i gestió de l'aigua; canvi ambiental i relacions entre la natura i la societat. Actualment, és catedràtic de Geografia Humana de la UAB, membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i forma part del Grup d'Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC) –participat per l'IEC–, autors de l'Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Dotació econòmica El Premi de Medi Ambient, dotat amb 6.000 euros, reconeix investigadors o institucions de les terres de llengua catalana per la trajectòria d'estudis, investigació i difusió del coneixement en alguna de les disciplines de les ciències ambientals relacionades amb aspectes socioeconòmics del medi ambient, planificació i ordenació territorial i educació ambiental. En l'acte de lliurament del premi, David Saurí va pronunciar la conferència «Una nova cultura de l'aigua? Gespes, piscines i altres artefactes hídrics a la Regió Metropolitana de Barcelona» i va exposar les característiques del sorgiment de dues noves cultures de l'aigua: d'una banda, la derivada de l'oposició al transvasament de l'Ebre i, de l'altra, la que neix arran dels canvis demogràfics, econòmics, territorials, socials i culturals que ha experimentat la població catalana durant les últimes dècades i que es concreten en l'augment de població als nuclis més perifèrics. L'acte va ser presidit pel president de l'IEC, Salvador Giner; el president de Caixa Sabadell, Lluís Brunet, i el sotsdirector d'Informació i Educació Ambiental de la Generalitat de Catalunya, Josep Planes. També hi va intervenir la catedràtica de Geografia de la UAB i membre de l'Institut, Maria Dolors Garcia Ramon, i el vicepresident segon de Caixa Sabadell, Francesc Clusellas. Deu anys de col·laboració Lluís Brunet va destacar els deu anys de col·laboració amb l'Institut i va afirmar que «l'acte d'avui manifesta el compromís d'ambdues institucions amb el medi ambient». El president de Caixa Sabadell va aprofitar per felicitar i encoratjar la tasca realitzada per l'acadèmia catalana en l'any del seu centenari. Salvador Giner va subratllar que «l'Institut s'ha preocupat sempre per l'ecologia i el medi ambient», i va recordar la realització, des de l'IEC, de l'Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, entre d'altres treballs científics sobre el tema. «Com a representant de la societat civil, crec que la gent ja està assumint la responsabilitat de vetllar pel medi, però també han de fer-ho els polítics, que han de prendre decisions i instaurar polítiques per pal·liar els efectes del canvi climàtic, la sequera, etc. La gent espera dels polítics que actuïn, en una situació gravíssima com la que ens trobem, no podem continuar esperant». Josep Planes va assegurar que el medi ambient «ens preocupa a tots, però, a partir d'ara, ens ha d'ocupar. Tots els estudis de les persones guardonades amb un premi com aquest ens han de donar les eines per actuar». En les edicions anteriors d'aquest premi han estat guardonats Josefina Castellví (2006), Martí Boada (2005), Antoni Tulla (2004), Joan Martínez-Alier (2003), Jaume Terrades (2002) i Joan Grimal (2001). Currículum del guardonat: Resum de la conferència: Conferència de David Saurí: Reportatge fotogràfic:
Joan Manuel Tresserras: «A Catalunya hem estat injustos amb una part molt significativa del nostre star system intel·lectual» El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de
la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va lamentar
que «a Catalunya hem estat
injustos amb una part molt significativa del nostre star system intel·lectual»,
en l’acte d’homenatge al membre de l’Institut d’Estudis
Catalans (IEC), Jordi Sarsanedas i Vives, mort el mes de novembre passat, que
va tenir lloc el passat 29 de març a la seu de Barcelona de l’IEC. «Actes
com aquest fan justícia a les nostres figures literàries, hem
d’aprofitar el patrimoni cultural que tenim i que ara els mitjans de comunicació no
en fan l’ús desitjable. A la meva generació li toca ara
ser justa amb aquestes persones i no podem permetre que la seva memòria
s’esvaeixi indefinidament».
Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 1924) era poeta, narrador i traductor. Llicenciat en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc, França), fou professor a l'Institut Francès, al Liceu Francès i a l'Escola Aula. Redactor de la revista Ariel des del 1947 fins al 1951, fou membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i redactor en cap de la revista Serra d'Or. Ha estat president del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003). Ha traduït del francès, l'anglès i l'italià, i cap al francès (autor de versions franceses de poemes d'Espriu i Martí i Pol). La seva abundant obra literària inclou poesia (A trenc de sorra, La rambla de les flors, L'enlluernament, al cap del carrer, Com una tornada, sí), narracions (Mites, Plou i fa sol) i novel·les (Contra la nit d'Oboixangó, El martell, La noia a la sorra). Va dirigir teatre i fou autor de contes, treballs crítics i, amb regularitat, articles periodístics.
El conseller Tresserras visita l'Institut d'Estudis Catalans
El president de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC), Salvador Giner, va rebre, el passat dimecres 4 d'abril,
el
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat
de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, a la seu de Barcelona de
l'IEC. Aquesta és la primera visita institucional de Tresserras
a l'acadèmia catalana, des que fou nomenat conseller el
29 de novembre passat. Joan Manuel Tresserras és soci
de la Societat
Catalana de Comunicació,
filial de l'IEC, des de 1988, i en fou vicepresident en l'actual
junta de govern fins al seu nomenament. Reportatge fotogràfic:
El Ple de l'IEC aprova la liquidació del pressupost de l'any 2006 El darrer Ple de l'IEC, reunit el passat 27 de març, va aprovar, entre d’altres, la liquidació del pressupost de la corporació corresponent a l’any 2006. Al respecte, el gerent de l’IEC, Ramon Corbella, va presentar als membres de l’acadèmia un detallat informe sobre els comptes del passat exercici. La liquidació del pressupost del 2006 inclou un estat de despeses per un total de 8.953.691,88 euros i un estat d’ingressos que recull els drets econòmics liquidats durant l’exercici per un import de 11.773.828,79 euros. A més, el Ple de l’Institut, màxim òrgan de govern de la institució, va escoltar l’informe d’activitats de la Secció Filològica, a càrrec del seu president, Joan Martí i Castell. Entre els afers corresponents a la Secretaria General, el Ple va ser informat de l’adjudicació dels premis i borses d’estudi corresponents al LXXVI Cartell, que seran lliurats el proper dia 24. En la mateixa sessió, el membre de l'IEC Josep Vigo va llegir una nota necrològica en memòria del botànic Oriol de Bolòs, mort el passat 22 de març, que fou president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut. Liquidació del pressupost (exercici 2006):
|
|||||||||||||||||||||||||
