Mercè Comes Maymó és professora de l'Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona i del màster europeu interuniversitari (UAB-UB) Història de la ciència: ciència, història i societat. És vicepresidenta de la Commission on the History of Science and Technology in Islamic Societies (International Union of History and Philosophy of Science). El seu camp de recerca és el de l'astronomia, especialment, els instruments astronòmics, la geografia matemàtica i la cartografia nàutica àrab medieval, temes sobre els quals ha publicat una bibliografia abundant. Actualment, és investigadora principal del projecte Cartografia nàutica àrab en el context de la cartografia nàutica mediterrània (s. XIII - XVI), influències entre Orient i Occident. Pertany al grup de recerca consolidat, finançat per la Generalitat de Catalunya, Grup Millàs Vallicrosa d'Història de la Ciència Àrab; és membre del consell de redacció de les revistes Suhayl, Journal for the History of Arabic Science i Al-Qantara, i és acadèmica numerària de l'Acadèmia Internacional d'Història de les Ciències. Comes es la coordinadora del congrés "Un llegat compartit. Ciència Islàmica a Orient i Occident. Homenatge al professor J. M. Millàs Vallicrosa", que se celebra fins el 14 d'abril i que s'emmarca en el Centenari de l'IEC.

Com s'articula el congrés que vostè coordina?

El congrés es du a terme per una sèrie de circumstàncies que s'esdevenen, precisament, aquest any 2007. D'una banda, fa setanta-cinc anys que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va publicar l' Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, del nostre mestre Josep M. Millàs Vallicrosa. Això coincideix amb el centenari de l'IEC i amb l'Any de la Ciència a Barcelona. D'altra banda, cal afegir-hi l'interès de la Commission on the History of Science and Technology in Islamic Societies (CHSTIS), de la qual sóc vicepresidenta, a organitzar, per primera vegada, una trobada fora de les que es fan habitualment cada quatre anys en el marc dels congressos internacionals que du a terme la International Union of History and Philosophy of Science (IUHPS). Desenvolupar el congrés a Barcelona ens va semblar molt oportú, per les circumstàncies que he esmentat abans. El congrés s'articularà en cinc sessions científiques, sobre tecnologia, ciències exactes a Orient, ciències exactes a occident, medicina i ciències naturals i transmissió dels coneixements científics, a més d'una sessió dedicada a homenatjar el professor Josep M. Millàs Vallicrosa.

Quins són els objectius de la trobada?

Les aportacions de la ciència islàmica a Occident no solament són poc conegudes, sinó que sovint són obviades. Els àrabs no van ser simples transmissors de la ciència grega; al contrari, hi van incorporar innovacions importantíssimes que després van transmetre a l'Europa renaixentista. Oblidar-ho és deixar la cadena del desenvolupament de la ciència sense una de les baules més importants.

Especialment, van destacar en el camp de les ciències exactes –les matemàtiques i l'astronomia–, tot i que també van fer aportacions importants en altres camps, com ara la tecnologia, la medicina, l'agronomia, etc.

Quinaés la importància de l'obra de Millàs Vallicrosa per a la comprensió de les ciències catalanes a la Catalunya medieval?

L'obra de Millàs és cabdal per a conèixer el desenvolupament de la ciència a la Catalunya medieval. Millàs va posar els fonaments d'aquests estudis amb l'obra Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval.