|
|
|
|
"La situació de la
llengua a l'Alguer és molt preocupant"
|
|
Rafael Caria (L'Alguer, 1941) ha fet contribucions decisives al coneixement de la lexicografia i la toponímia alguereses, així com al coneixement de la realitat social de l’Alguer. La seva ha estat una recerca tant de camp com arxivística i els seus estudis han contribuït a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. Com a escriptor, Caria ha conreat eminentment una poesia fortament arrelada a la realitat local de l’Alguer, per la temàtica, la recreació de l’ambient geogràfic i cultural, la metàfora i el sentiment mediterrani, i alhora una poesia que transcendeix l’àmbit local i ateny unes preocupacions universals, apropa la llengua i l’ànima de l’Alguer al conjunt de terres de llengua i cultura catalanes i, encara més enllà, per tal com posa la veu de l’Alguer en el context polifònic de les literatures europees mediterrànies. Rafel Caria és membre corresponent de la Secció Filològica de l'IEC des del 28 de febrer de 2006.
Fins a quin punt és viva al 2007 la identitat catalana de l'Alguer? La identitat catalana està assumida per totes les institucions, però tot això no vol dir que la llengua hagi progressat dins de totes les entitats i tota la població. Per a alguns, la catalanitat de l'Alguer és vista com una singularitat cultural, però des del meu punt de vista, no ho és ja que es tracta de tradició, de religió, de llengua, de treball... El poble tradicional de l'Alguer té consciència de la seva catalanitat. Els algueresos sabem que som els "catalans d'Itàlia" o de Sardenya... i això també ho diuen els qui no parlen català. Per exemple, per publicar un llibre en català o alguerès normatiu, s'ha de fer una edició limitada i que sigui subvencionada en un 90 % per l'ajuntament de l'Alguer, ja que l'editor no té mercat i no és rendible per a la seva empresa. L'Estat italià ha assumit i defensa la condició catalana de l'Alguer? La política lingüística de l'ajuntament de l'Alguer, de la regió autonòmica i de la província és nul·la davant d'allò que és el principi de tutela de les minories a Itàlia. La situació de la llengua a l'Alguer és molt preocupant. Dins del domini lingüístic, la situació més greu és la que es viu a l'Alguer perquè aquí no ajuda ni el nombre ni la massa d'usuaris. Som una minoria minoritzada. I no hi ha cap inciativa engrescadora pel que fa a la promoció de la llengua? Un dels pocs elements positius que ens queda en la promoció de la llengua catalana a l'Alguer és l'emissora Catalan TV, que és propietat d'un alguerès amb grans recursos econòmics. Aquesta emissora ha establert una línia de promoció de l'ús de l'alguerès en un àmbit d'audiència de deu a dotze mil televidents. A més, des del meu nomenament com a membre de la Secció Filològica de l'IEC, m'han obert les portes i he començat a promocionar el coneixement del què és la nostra acadèmia nacional, l'Institut d'Estudis Catalans, i la tasca que ha fet en aquests cent anys. Jo només sóc un servidor d'aquells que vulguin treballar per salvar la situació de l'alguerès, que avui està en greu perill d'extinció.
|
|
