Ressenyes editorials

Corbella, de la pintura existencial a l'essencial

Joan Martí i Castell
Viena Edicions
ISBN: 84-8330-403-1
Nombre de pàgines: 160

Domènec Corbella (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1946) és catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la qual li ha publicat una adaptació de la seva tesi doctoral sobre Joan Miró i altres estudis metodològics i de recerca pictòrica. Des de la seva primera exposició personal, ara fa 35 anys, ha realitzat un total de 55 exposicions, la majoria de les quals a Catalunya i a Itàlia –país també essencial en la seva formació–, però també a l’Estat espanyol i a Andorra.

En l’estudi que obre el volum, Joan Martí i Castell analitza la trajectòria artística del pintor i recorre les sis etapes “espirituals” en què es divideix el seu procés evolutiu, vivencial i emotiu. De l’esperit existencial a l’essencial, aquest procés dóna lloc a una producció pictòrica en consonància i clarament diferenciada temàticament, de manera que podem observar a grans trets com la figuració desfigurada del principi passa progressivament a ser informalista, expressionista, mediterrània, intimista i finalment essencial, en l’etapa en què encara es troba immers actualment.

Joan Martí i Castell (Tarragona, 1945) és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector. Ha publicat nombroses obres, particularment en els àmbits de la sociolingüística i de la història de la llengua. És president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre del consell de direcció del Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT) i membre del Consell Permanent del Consell Social de la Llengua de la
Generalitat de Catalunya.

En el proper número d'El Butlletí de l'IEC els informarem sobre l'acte de presentació de l'obra de Joan Martí i Castell a la seu de l'Institut a Barcelona.

Francesc de B. Moll. Obres Completes, vol.III

Edició a cura de Maria Pilar Perea
Presentació de Joan Veny
Editorial Moll
ISBN: 84-273-1803-0
Nombre de pàgines: 524

El tercer volum de les Obres completes de Francesc de B. Moll recull els diversos articles que el filòleg ciutadellenc dedicà a la dialectologia i a l'onomàstica, i per aquest motiu s'estructura en dues parts.

La primera part, consagrada als estudis dialectals, incorpora nou treballs que, al seu torn, es poden agrupar grosso modo en tres grans blocs:

a) La descripció dialectal. Aquest subapartat inclou tres estudis. En primer lloc, la monografia «Estudi fonètic i lexical del dialecte de Ciutadella», que Moll va redactar en honor del seu mentor, Antoni M. Alcover, i que es va publicar en la Miscelanea Filológica d'homenatge, editada el 1932, i en la qual col·laboraren els millors filòlegs europeus. Aquesta monografia es va reeditar, amb certes ampliacions, especialment pel que fa a l'apartat corresponent al lèxic, gairebé cinquanta anys més tard, el 1979, a la revista Randa. En segon lloc, s'inclou l'estudi «Els parlars baleàrics», que fou presentat l'abril del 1953 al VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica, i que consisteix en una descripció general dels trets lingüístics sobresortints dels subdialectes insulars. I, en tercer lloc, es fa constar «El parlar de Mallorca», un altre treball descriptiu extens, redactat inicialment en castellà, l'any 1978, per a la Historia de Mallorca coordinada per Joan Mascaró Pasarius, i que fou traduït al català el 1980 i publicat a la «Col·lecció Popular Barcino», i novament editat, l'any 1990, amb addicions, en la col·lecció «Biblioteca Bàsica de Mallorca» de l'Editorial Moll.

b) Les reflexions que Moll va fer a l'entorn dels dialectes i l'estàndard i sobre els conceptes de llengua i dialecte. Els dos articles que formen part d'aquest bloc són «Els dialectes i la llengua literària», conferència que pronuncià l'any 1953 a Barcelona, en el marc de les campanyes de promoció del Diccionari català-valencià-balear, i que es va publicar en el Cap d'any 1956; i «Llengua o dialecte? català o mallorquí?», que consistí en la lliçó inaugural del curs de l'Obra Cultural Balear, que tingué lloc en la Casa de la Cultura de Palma, el 10 d'octubre de 1978.

c) L'examen d'aspectes específics en què es pot dividir l'extensa disciplina dialectològica. En aquest subapartat figuren quatre articles que tracten facetes diferents, però complementàries. En primer lloc, la relació de la dialectologia amb el lèxic ve representada pel text «Espigoladures dialectals», publicat l'any 1961 a Estudis Romànics. Aquest treball constitueix un avançament del que serà el volum cinquè d'aquestes Obres Completes, que reproduirà el conjunt de l'obra de Moll dedicada als estudis lexicals i etimològics. En segon lloc, la relació de la dialectologia amb els factors evolutius associats a l'espai i al temps: es tracta d'«Estática y dinámica del catalán en Mallorca», que es va publicar el 1960 a la revista fundada i dirigida per Camilo José Cela, Papeles de Son Armadans. En tercer lloc, el contacte de llengües, que recull l'article «El castellano en Mallorca», editat, l'any 1961, als Studia Philologica Homenaje ofrecido a Dámaso Alonso. I, finalment, la relació entre els dialectes i el llenguatge litúrgic, un àmbit específic de la llengua literària, i que apareix en «L'ús del vernacle en la litúrgia a les Illes Balears», ponència presentada en el II Congrés Litúrgic de Montserrat» i editada el 1967.

La segona part del volum, que se centra en l'onomàstica, reprodueix l'obra cabdal que Francesc de B. Moll va dedicar a aquesta disciplina: Els llinatges catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Assaig de divulgació lingüística, que veié una primera edició l'any 1959 i que fou ampliada, el 1982, en una segona edició. Acompanyen aquest extens treball, del qual també es reprodueix l'índex de noms, dos textos breus que hi estan relacionats: d'una banda, «El fichero de Toponimia Balear», presentat el 1955 al V Congreso Internacional de Ciencias Onomásticas, que dóna compte del projecte de recerca onomàstica que l'Estudi General Lul·lià havia de dur a terme; i, d'una altra, «L'ortografia dels cognoms o llinatges», publicat a El Correo Catalán, l'any 1963, que es fa ressò d'alguns dels criteris aplicats en l'edició d'Els llinatges catalans .

Tots els treballs s'han editat respectant absolutament els textos originals. Sols s'ha introduït un canvi motivat per la tendència actual a la generalització d'un sol sistema de transcripció fonètica:1 la conversió a l'alfabet fonètic internacional (AFI) de les transcripcions fonètiques efectuades en alfabet romànic que apareixen amb molta freqüència en alguns treballs, especialment en els textos del primer subapartat del bloc dialectal, «Estudi fonètic i lexical del dialecte de Ciutadella», «Els parlars baleàrics» i «El parlar de Mallorca». Cal fer constar que l'edició de 1932 del primer article ja havia experimentat una adaptació a l'alfabet romànic en ser publicat a Randa.

D'altra banda, per facilitar la consulta de determinades obres que consten en els diferents treballs, s'han desenvolupat, en alguns casos, en nota a peu de pàgina, les referències bibliogràfiques que en el text apareixien de manera abreujada.