La fase catalana de l'Olimpíada de Física escull els alumnes que competiran a l'espanyola

Els alumnes de la província de Barcelona es van aplegar, tal i com es pot veure a la imatge, a la Facultat de Física de la UB per a participar en la fase catalana de l'Olimpíada de Física	Foto: J. Pareto

«Un avió fa un vol per sobre l'Equador a una velocitat de 900 km/h respecte al terra en direcció est. Una de les hostesses, preocupada per mantenir la línia, es pesa en ple vol. En el viatge de tornada, també en el pla equatorial a 900 km/h però en direcció oest, es torna a pesar i descobreix, horroritzada, que la bàscula marca 1/2 kg. més!!! S'ha engreixat? Hi ha altres causes?». Tot i que ho pugui semblar, no es tracta de cap anunci de productes per a reduir el greix del nostre cos ni de cap endevinalla macabra, sinó que és un dels problemes als quals es van haver d'enfrontar els estudiants de segon de batxillerat que es van presentar a la fase catalana de l'Olimpíada Internacional de Física, el 2 de febrer passat a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

	Alumnes d'un IES d'Igualada, amb el seu professor de Física

Una quarantena d'alumnes d'arreu de les comarques barcelonines es van traslladar a les aules de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) per a participar en la primera fase de selecció de l'Olimpíada, la fase catalana, d'on sortiran --juntament amb els de les altres tres seus escollides-- una quinzena d'alumnes que participaran a la fase espanyola, organitzada per la Real Sociedad Española de Física, que es durà a terme del 13 al 16 d'abril a Jaén. Dels nou finalistes de la fase estatal, els cinc primers representaran Espanya en l'Olimpíada Internacional, que se celebrarà del 13 al 22 de juliol a Esfahan (Iran), i els quatre restants participaran en l'Olimpíada Iberoamericana, que tindrà lloc a Córdoba (Argentina) el mes de setembre. La Societat Catalana de Física (SCF), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és l'encarregada d'organitzar la fase local, amb el suport del Departament d'Educació i el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

L'Olimpíada Internacional de Física té l'origen en les competicions organitzades per Txecoslovàquia, Hongria i Polònia el 1967. Des de llavors, s'hi han unit la majoria de països d'Europa i Amèrica. A Espanya, la primera Olimpíada Nacional es va celebrar el 1989.  

Buscant la motivació

L'objectiu de l'Olimpíada no és comprovar el nivell mínim de coneixements sobre els diferents temes, sinó la comprensió de les lleis de la física, així com el grau de maduresa i creativitat dels alumnes. Segons Joan Àngel Padró, coordinador de la fase catalana de l'Olimpíada de Física i degà de la Facultat de Física de la UB, «la prova vol servir d'incentiu als alumnes més brillants interessats per les ciències. Aquest tipus de proves són un repte per als estudiants més capacitats, que sovint no troben prou motivació a classe».

Joan Àngel Padró reparteix els fulls de la prova als alumnes

Bona part dels alumnes presents tenien els nervis propis dels exàmens, encara que la majoria s'hi havien presentat voluntàriament o «voluntàriament pressionats per algun professor», com assenyalaven en Dídac i l'Anna, de l'IES Ernest Lluch de Barcelona; dos estudiants que, com la resta, tenien molt clar que el seu futur estava dirigit a les carreres de ciències. La majoria dels participants es decantaven per estudiar física, química, alguna branca d'enginyeria o, fins i tot, un estudiant de l'IES Alella tenia previst fer una titulació doble, en telecomunicacions i en matemàtiques. Tots coincidien, però, que el nivell de la prova que es disposaven a fer estava «per sobre del que els exigien a l'institut», tal com comentaven en Joan, en Benet i la Naiara, d'Alella.

I és que l'Olimpíada també serveix per a mesurar el nivell de l'estudi de la física al nostre país. «Encara que hi ha maneres més rigoroses per a mesurar-lo», assenyala Padró, «aquesta prova ens proporciona informació contrastable. Els resultats dels alumnes espanyols a la fase internacional són dolents, indicador clar del baix nivell científic assolit pels alumnes de batxillerat al nostre país. En l'Olimpíada Iberoamericana els resultats són força millors». Els estudiants catalans assoleixen resultats bastant satisfactoris, amb un nivell lleugerament superior al de la mitjana. Quasi cada any hi ha un o dos alumnes catalans a la fase internacional. La presència hi és gairebé assegurada. Els resultats, en canvi, ja són una altra cosa.

A la cua d'Europa

Segons l'estudi Sobre la situación de la física y la química en la educación secundaria, elaborat per la Real Sociedad Española de Física y la Real Sociedad Española de Química el mes de juny del 2006, «en la puntuació global de les Olimpíades de Física referida al decenni 1991-2000, Espanya va quedar en el trenta-quatrè lloc entre trenta-vuit països europeus i en el cinquanta-unè entre els seixanta de tot el món. Els nostres representants van obtenir 3,5 punts d'un màxim de 100, davant els 59,5 d'Alemanya, 49 del Regne Unit i 26 d'Itàlia».

La primera prova, el primer escull a superar per a arribar a la fase internacional, era formada per tres preguntes teòriques i cinc problemes pràctics. Tenien cinc fulls per a respondre la prova i tres hores per a finalitzar-la, una durada que va despertar un murmuri d'intranquil·litat a tota l'aula. «Massa estona», pensaven alguns. «Poca», devien pensar després de veure les preguntes.

La solució? Del 13 al 22 de juliol a Esfahan, a l'Iran.

Sobre la situación de la física y la química en la educación secundaria (en castellà):

'Algunes opinions (personals) sobre les Olimpíades de Física i sobre el «nivell de física»
amb què arriben els estudiants de secundària a la facultat (i amb què n'ixen)', per Albert Gras, membre de l'IEC i catedràtic del Departament de Física Aplicada de la Universitat d'Alacant.

Reportatge fotogràfic: