Finestra oberta |
|||||||||
|
Ressenyes editorials
Diccionario de sociología Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinosa i Cristobal Torres (editors)
La seu de la Fundación e Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset de Madrid va ser el lloc escollit, el passat 9 de gener, per a la presentació de la segona edició del Diccionario de Sociologia, obra de Salvador Giner, Emilio Lamo de Espinoza i Cristobal Torres. L'acte va comptar amb la presència de la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera.
El Diccionario de sociología, la primera edició del qual va ser publicada el 1998, ja s'ha convertit en l'obra bàsica de referència en l'àmbit de la sociologia hispana. És per això que se'n publica aquesta nova edició, revisada, augmentada, amb 159 veus noves, i actualitzada. L'expansió contínua de les ciències socials, la seva funció com a saber professional per a l'enginyeria social, les polítiques social i educativa, les polítiques del Govern i les actuacions públiques i privades es reflecteixen en nombroses novetats terminològiques i, per aquest motiu, els editors han introduït o ampliat aquells termes de més pes i vigència. Per altra banda, se sumen a aquesta edició quaranta-tres col·laboradors nous, entre els quals, destacats científics iberoamericans, donant entrada, d'aquesta manera, a la comunitat hispànica més àmplia.
 Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna Oriol Junqueras
Els estudis històrics que analitzen els segles XVI i XVII solen partir de les línies argumentals apuntades per dos grans historiadors: Jaume Vicens Vives, que analitza amb profunditat la crisi del segle XV; i Pierre Vilar, que explica la remuntada social i econòmica del segle XVIII. Però en general es noten a faltar estudis específics d'aquest període. Quan ens apropem a l'Alta Edat Moderna sense partir de les idees que expliquen els períodes anterior i posterior, ens trobem amb una època singular, plena de contradiccions i matisos, durant la qual l'economia catalana batega al ritme de les convulsions del Mediterrani occidental: guerres, pirateria, conflictes d'interessos entre les diferents potències comercials, i una política de càlcul sense gaire concessions ni escrúpols. Tenint en compte aquest context, l'objectiu d'aquest estudi és explicar les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques que afecten Catalunya, amb especial interès pels efectes que comporten sobre l'economia catalana les diferents guerres, conflictes i tensions que pateix Europa i el Mediterrani entre 1516 i 1640. I, un cop establertes les línies bàsiques de l'evolució econòmica, el llibre intenta aportar elements que ajudin a mostrar les interdependències entre demografia, economia i política en les relacions de Catalunya amb Castella i el Mediterrani (els principals espais econòmics i geogràfics amb els que s'interrelaciona) i amb la monarquia hispànica (l'àmbit politic en el que es mou).
L'Opus Dei enfronta Catalunya amb l'Aragó. L'art sacre del Museu de Lleida en joc Diversos autors
El 19 de desembre passat es va presentar a l'aula magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs el llibre L'Opus Dei enfronta Catalunya amb l'Aragó. L'art sacre del Museu de Lleida en joc, una obra col·lectiva signada per Ascari M. Mundó, membre de l'IEC, Guillem Chacón, Josep M. Prim, Marta Canales, Montserrat Macià i Ramon Sistac, també membre de l'IEC i delegat del president a Lleida, i prologada per Joaquim Montclús. El llibre argumenta i reflexiona sobre el fals conflicte de les obres d'art del Museu de Lleida procedents de la Franja de Ponent i s'endinsa en els motius espanyols i de l'Opus Dei per a trencar la Terra Ferma. En un pròleg excel·lent, Joaquim Montclús explica els deu anys de lluita a favor de la unitat del bisbat de Lleida i les obres, tasca feixuga assumida, dissortadament, fins fa poc, únicament pels coratjosos companys de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. I dins del llibre, Guillem Chacón detalla alguns dels capítols més interessants i decisius en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes de la Franja, com ara la internacionalització del conflicte amb l'Aragó o, en el cas de les obres, el manifest que se signà a Fraga –aviat farà un any–, amb més de dues-centes entitats acadèmiques i culturals, donant suport a la Institució Cultural i la Franja de Ponent en la defensa del nostre patrimoni. Fruit de tot plegat, el món polític català i, finalment, totes les entitats cíviques i culturals de la Franja han donat la raó a la Institució demanant que l'únic propietari sigui el Museu de Lleida i considerant l'opció d'una exposició itinerant o subseu del Museu de Lleida en alguna localitat de la Franja, com ara Tamarit o Fraga, per esmentar un parell d'opcions.
Antologia de textos de les Illes Balears. Segles XVII-XVIII Joan Miralles Montserrat
Joan Miralles, membre de l'IEC i professor de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, va presentar el segon volum de la seva obra Antologia de textos de les Illes Balears. Segles XVII-XVIII el passat dijous 18 de gener a l'Espai Mallorca, acompanyat pel professor Albert Rossich. L'Antologia de textos de les Illes Balears, publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Baleàrics, pretén mostrar, d'una banda, la unitat de la llengua catalana i, de l'altra, la diversitat dels tipus de textos segons les èpoques i els diferents usos. L'obra inclou textos des de la conquista de Mallorca (1229), la d'Eivissa (1235) i la de Menorca (1287), fins a la Guerra Civil (1936-1939). El text més antic reproduït és un text cerimonial del 1601, i l'últim, un poema del comte d'Aiamans del 1795. Entre els documents publicats a l'Antologia, trobam textos administratius, poemes, sermons, textos teatrals, tractats, textos de literatura popular... fins a un Aranzel de los preus a qué se han de vendre las tornas de moltons, crestats, ovellas, cabras, bous y vacas al tenor de lo manat per el Real Acuerdo en 22 de setembre de 1788, la Comèdia de Sant Antoni Abat, de Sebastià Gelabert, i la Fàbula jocosa de la àguila y el escaravat en vers martilià, de Guillem Roca i Seguí. L'Antologia de textos de les Illes Balears és un antic projecte del doctor Joan Miralles i Monserrat, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, que, afortunadament, comença a ser realitat, i que pretén mostrar, d'una banda, la unitat de la llengua catalana i, de l'altra, la diversitat dels tipus de textos segons les èpoques i els diferents usos. Des del punt de vista cronològic, l'obra va des de la conquista de Mallorca (1229), la d'Eivissa (1235) i la de Menorca (1287), fins a la Guerra Civil (1936-39). En aquest segon volum, hi són inclosos els textos mallorquins dels segles XVII i XVIII, amb una lúcida introducció del professor Albert Rossich.
|
|||||||||
