El Butlletí de l'IEC

Margarida Castañer i Vivas (Olot, 1960) es va doctorar en Filosofia i Lletres (secció Geografia) a la Universitat Autònoma de Barcelona, el desembre de 1992. En el camp de la investigació i de l'exercici professional (vinculat a diferents administracions), s'ha especialitzat en temes d'ordenació del territori i medi ambient, treballant conjuntament amb altres professionals, en planejament urbanístic i regional. Ha dirigit i coordinat diferents estudis realitzats amb la dimensió i el comportament de la xarxa urbana a Catalunya, a partir de la mobilitat laboral obligada. Darrerament s'ha interessat per temes de desenvolupament integral. En el context de la universitat de Girona dirigeix el grup de recerca, anàlisi i planificació territorial i ambiental.

En aquests moments dirigeix la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot i és presidenta de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT).

L'Anuari, que es publica per tercer any consecutiu, recull de manera sistemàtica dos-cents temes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanístics i la política territorial que van ser actualitat, en l'opinió pública, al llarg de l'any passat. Es manté la línia, iniciada el 2004, de tractar-hi dues-centes referències o temes, però s'hi introdueix la novetat de desenvolupar, en alguns casos, un subtema, que queda associat a la referència principal.

Enguany, hem continuat seleccionant dos-cents casos de transformacions territorials seguint la dinàmica de l'edició de l'Anuari 2004. La tria definitiva d'entrades intenta oferir una panoràmica de les transformacions i els projectes del territori amb la finalitat de poder mostrar un perspectiva de l'evolució al llarg del temps. Malgrat que la intenció és abordar casos concrets, també hem decidit recollir-hi alguns temes que, tot i ser generals, tenen una forta transcendència territorial, com ara l'habitatge o el debat sobre el model de la divisió territorial, i, seguint la línia dels anuaris anteriors, hem afegit una petita selecció dels esdeveniments professionals de l'any, com ara seminaris o trobades que tenen una forta implicació en el territori.

I quines són les principals fonts d'informació?

Les fonts de l'Anuari provenen bàsicament de la llista de distribució Territori, que, al seu torn, es nodreix d'informacions aparegudes a molts mitjans de comunicació. A més, nombrosos articles han necessitat recerca d'informació complementària i consulta amb experts i professionals, tant d'empreses i administracions com d'universitats o d'organitzacions ecologistes i plataformes.

De fet, ja des de l'inici, ara fa tres anys, es va tenir clar que aquest projecte era possible gràcies a la feina que, des del 2001, havia estat fent la llista de distribució Territori. Aquesta llista és una iniciativa del geògraf i membre de la junta de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) Àlex Tarroja i, en l'actualitat, és un important dossier de premsa sobre qüestions territorials i un espai de debat públic sobre temes territorials i d'informació sobre cursos, jornades o publicacions.

Deu ser un nombre important de documents...

L'Anuari 2005 s'ha confeccionat a partir d'uns set mil documents, bàsicament premsa, projectes, comunicats i consultes fetes a professionals. L'Anuari es complementa amb un article de síntesi dels fets més destacats de l'any, un apartat de diàlegs –de tipus monogràfic i de to més valoratiu, signat per professionals de renom, sobre dos dels debats més rellevants de l'any– i els índexs toponímic, onomàstic i d'institucions.

L'Anuari proposa solucions o només identifica els problemes territorials?

L'objectiu de l'Anuari és proporcionar informació d'accés fàcil sobre l'evolució del territori que pugui ser útil per als ciutadans, però també per als estudiosos del tema, per als professionals i per als gestors públics; la idea és oferir una informació sistematitzada de la informació d'actualitat, que sovint ens desborda, i una panoràmica de l'evolució dels casos i dels temes en el temps.

Els dos-cents articles persegueixen la brevetat, la síntesi i el to divulgatiu i descriptiu. En la mesura que ha estat possible, hem intentat no treure conclusions o fer interpretacions i judicis de valor. Així, hem mirat de fer aparèixer les veus dels diferents agents que han participat en cada tema i de deixar constància de l'evolució al llarg de l'any.

Evidentment, la confecció de l'Anuari requereix molt temps i la col·laboració de moltes persones.

D'una banda, hem de destacar que és un projecte de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, la qual és, per tant, la responsable de tot el procés. En la confecció, hi intervenen, d'una banda, la direcció, que, des de l'inici, ha estat a càrrec del geògraf Àlex Tarroja i que, en aquesta darrera edició, ha compartit amb Montserrat Mercadé, també geògrafa. Aquesta direcció és assistida per un grup de coordinació que treballa en totes les tasques de l'Anuari; això vol dir que treballa en la tria dels temes, la selecció de la documentació, la selecció de redactors, el control de la infografia i el control d'edició. D'altra banda, els articles són confeccionats per una trentena de redactors --seleccionats prèviament--, que són un conjunt de joves professionals (geògrafs, arquitectes, ambientòlegs, enginyers, etc.). A més, hi ha persones que treballen en la infografia, d'altres, en la fotografia, i, finalment, d'altres, en la maquetació i l'edició.

S'ha de tenir present que l'edició d'aquest llibre és el resultat d'un conveni de col·laboració entre l'Institut d'Estudis Catalans, de qui és filial la SCOT, i la Diputació de Barcelona, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

El 2005 va veure la continuació dels debats destacats els dos anys anteriors, com ara el ferrocarril d'alta velocitat, el Quart Cinturó, el túnel de Bracons, els aeroports de Barcelona i de Lleida, l'habitatge, el Pla Hidrològic, el tramvia o les transformacions urbanes de Fòrum-Diagonal Mar i del 22@ al Poblenou. Igualment, hi ha continuïtat en alguns temes apareguts el 2004, com la contaminació del riu Ebre a Flix, la Llei de millora de barris, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner o el Pla Nacional d'Assignació d'Emissions.

El 2005 ha dut al centre del debat temes que havien romàs en un segon terme, com la línia de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs o la urbanització de Fluvianàutic, les casernes de Sant Andreu, els incendis forestals, etc. Recull també temes apareguts el 2005, que signifiquen gairebé el 50 % de les entrades de l' Anuari, com l'autovia A-7 a les Terres de l'Ebre, el ferrocarril orbital Vilanova-Mataró, la sequera, la contaminació per nitrats d'origen agrari a la Bisbal d'Empordà, la Llei del dret a l'habitatge, la millora urbana al barri de la Mina, la transformació urbana entorn de l'estació de Lleida o la Xarxa Natura 2000.

De fet, per a treballar, tots el temes són molt complexos, ja que, com hem dit anteriorment, cal tractar molta informació, amb molta cura i seguint una metodologia per a cada cas, sense emetre judicis de valor. Ara bé, el més feixuc és quan disposem de poques referències a la premsa i cal anar a buscar altres fonts d'informació; això és especialment complicat quan parlem de modificacions en el planejament urbanístic.

Sobre si Catalunya gaudeix de bona salut pel que fa al desenvolupament territorial, és una qüestió que cal contestar amb molts matisos. De fet, l'Anuari posa en relleu conflictes, però també algunes transformacions, en sentit positiu. És innegable que encara hi ha molta feina per a fer, encara es cometen il·legalitats, encara no es valoren totes les alternatives abans d'iniciar tots els projectes de caire territorial, encara no es valoren tots els impactes. Això no obstant, es comença a parlar d'una nova cultura del territori, que es reflecteix tant en la manera de treballar els tècnics i els professionals com en la manera de prendre les decisions, i també en la sensibilitat del ciutadà, que està molt més atent a les actuacions sobre el territori i que, a més, comença a tenir present que no només es pot apostar per la cultura de l'«Aquí no», sinó que cal buscar alternatives i col·laborar en les solucions.

De fet, que hi hagi conflicte, sovint no vol dir que no existeix una bona cultura, sinó que hi ha preocupació i debat al voltant de les qüestions territorials. Ara bé, com hem dit, hi ha molt camp a córrer, i l'important no és només analitzar l'actuació territorial concreta, sinó valorar totes les implicacions socials, culturals i ambientals de cada actuació i valorar si cal o no cal tal intervenció.

Es poden preveure quins seran els temes que es tractaran en l'Anuari de 2006?

Els temes principals del 2006, en part, seran continuïtat dels del 2005; possiblement apareixeran alguns plans directors urbanístics, nous plans d'ordenació urbanística municipal, etc. En definitiva, se seguirà la mateixa línia dels anys anteriors .