AURÓS, Sant Joan

Renom: No se’n coneix
Municipi
: La Guingueta d’Àneu
Agregat o lloc
: despoblat d’Aurós
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: Segle XI
Acta de consagració
: No se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: Capella
Bisbat
: Urgell  

Coordenades: Longitud 01º 09’ 09’’ ; latitud 42º 38’ 15’’
Coordenades UTM
: 3485  47223

Notícies històriques

La monumental església de Sant Joan d’Aurós presenta moltes dificultats en el moment d’explicar la seva construcció. El terme parroquial d’Aurós no consta a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, del segle ix. Per consegüent, les actuals esglésies d’Aurós han d’ésser construïdes en el moment del poblament d’aquesta contrada.
Mancats com estem, fins a l’actualitat, d’informació documental només podem pensar en la contradicció existent en un lloc tan poc poblat de dues esglésies que no justifiquen un poblament sobirà i un altre de jussà, per trobar-se en una proximitat que determina l’existència de dos barris dins una mateixa població.
Aquesta especial configuració urbana i les proporcions de l’església de Sant Joan ha creat una llegenda, la qual la converteix en un hospital de camí. Si observem la geografia de la contrada podem comprovar la inexistència de camins o ports de muntanya que justifiqui aquesta institució.
No existeix en cap moment una separació d’aquest nucli del de Sant Pere, per consegüent, tota la informació està en funció de la parròquia de Sant Pere.

Descripció de l’edifici

L’església de Sant Joan d’Aurós presenta una planimetria força interessant, malgrat que en el decurs del temps ha sofert profundes transformacions. En origen era una església basilical de tres naus capçada a llevant per tres absis semicirculars, més destacat el central que els lateral. Actualment aquests elements arquitectònics han desaparegut completament i la capçalera s’ha convertit en un espai rectangular d’estructura irregular. Tot i això, es conserven vestigis de l’antic absis semicircular central.
A l’interior de l’església hom encara pot intuir els testimonis dels dobles arcs triomfals que donaven accés als presbiteris desapareguts. De les tres naus la que sembla que ha conservat millor la seva estructura primitiva és la nau lateral nord, de la qual perduren encara integrament els tres arcs formers que la comunicaven amb la nau central i un fragment de la paret de ponent. Una de les arcades d’aquesta nau encara conserva testimonis d’unes senzilles impostes sobre les quals arrencava l’arc. La nau lateral sud ha estat molt modificada, la qual cosa ha emmascarat força la seva estructura. S’ha alterat totalment el mur de la façana i tot l’angle sud-oest del temple amb l’arc former de l’últim tram de la nau. A la zona de la capçalera s’hi modificà el tipus de coberta, la qual actualment presenta una estructura amb volta d’aresta. Els espais corresponents als absis nord i sud han estat tancats i destinats a sagristia. La coberta de fusta és resolta exteriorment a dues vessants, la qual cosa resulta ben palesa que no era així en el projecte inicial, en el qual la nau central devia ésser més alta que les laterals. El testimoni d’una finestra en el mur lateral sud de la nau central així ho demostra. Contràriament hom no ha trobat cap vestigi d’obertura en el mur de tramuntana.
La porta d’accés es troba situada al bell mig de la façana de ponent. És d’estructura senzilla dissenyada amb dos arcs de degradació només ressaltats per una senzilla cornisa motllurada. A la vertical de la porta hom hi veu una espadanya amb un ull rectangular, que evidencia la seva modernitat. A la mateixa façana i tocant en el mur de tramuntana hi ha una gran obertura quadrada d’època posterior. Damunt de la porta de l’església hi ha una inscripció de l’any 1910, data que podria correspondre perfectament al moment de la reforma d’aquesta zona de l’edifici.
Malgrat que la construcció es troba en gran part emblanquinada, en les zones en què es pot observar l’aparell hom veu unes peces de pedra llosenca d’estructura rectangular disposades en sentit horitzontal que s’ha d’interpretar com a part del parament original. En aquells espais en què el carreuat es disposa en zones clarament reformades, l’aparell combina reble de pedra llosenca amb blocs de granit.
Malgrat les múltiples modificacions d’aquest edifici hom pot intuir que l’església de Sant Joan d’Aurós tingué una estructura amb una concepció tipològica molt ambiciosa, que la podríem relacionar amb altres de la mateixa vall com Sant Pere de Sorpe o Sant Pere del Burgal, per bé que estructuralment no tan ben resolta.
La desaparició de les capçaleres, part important d’un edifici romànic per tal de poder apropar la seva construcció a un estil, ens dificulta enormement la datació d’aquest temple. No obstant això, creiem que l’església de Sant Joan d’Aurós és una edificació que segueix les corrents pròpies del món pirinenc i que hauríem d’incloure dins el marc cronològic del segle xi o xii.

Estat actual

Església conservada modificada.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).