BERRÓS JUSSÀ, Sant Jaume

Renom: No se’n coneix
Municipi
: La Guingueta d’Àneu
Agregat o lloc
: Berrós Jussà
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: segle ix, amb modificacions posteriors
Acta de consagració
: No se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: parròquia
Bisbat
: Urgell  

Coordenades: Longitud 01º 09’ 14’’ ; latitud 42º 34’ 30’’
Coordenades UTM
: 3485  47156

Notícies històriques

Berrós Jussà encara que associat a Berrós Sobirà, a partir del segle xvi, té un major cens demogràfic, però sembla que la titularitat parroquial no està separada i tenen els mateixos correctors.
El fet de la continuïtat del poblament i el no excessiu creixement d’aquest, va fer que s’hagi conservat l’església parroquial de Sant Jaume amb característiques preromàniques.
Berrós Jussà, com altres d’aquests nuclis dobles, situat uns dos-cents metres per sota de Berrós Sobirà i una mitja hora de camí, va convertir-se en el centre de la contrada a partir de la baixa edat mitjana. Per això, segons Pascual Madoz, al segle xix, la seva església parroquial tenia com a sufragània la parroquial de Berrós Sobirà, la qual no tenia rector. Berrós Jussà tenia sis cases, set focs i quaranta-dos habitants.
L’única notícia documental que ens ha arribat de l’edat mitjana és el capbreu-llevador de la comanda de Susterris, de l’any 1378, en què tenia un home i un alberg a Berrós Jussà.
En el fogatjament de l’any 1553 es compten cinc focs, que s’havien duplicat l’any 1595. Pascual Madoz, a la primera meitat del segle xix, informa que a Berrós Jussà hi havia sis cases, set focs i quaranta-dos habitants.

Descripció de l’edifici

Hom pensa que l’església de Sant Jaume de Berrós Jussà, tipològicament és una de les més problemàtiques que hem estudiat de tota la vall d’Àneu. La seva estructura asimètrica crea confusió a l’hora de procedir a la lectura dels elements de la seva arquitectura. Hom ha encetat l’anàlisi d’aquest edifici partint de les mesures de la nau. Les seves dimensions totals de longitud i d’amplitud, juntament amb la planimetria rectangular del seu absis, ens inclinen a fer la hipòtesi de que en origen aquest edifici fou construït en el període preromànic i la seva configuració era d’una sola nau amb un absis rectangular a la capçalera. Dins encara del període altmedieval, per circumstàncies que actualment desconeixem, fou ampliada amb altars laterals tant al mur nord com al mur sud. Hom creu que les diferents mesures dels espais d’aquestes capelles, tenen el seu raonament en l’orografia del terreny, ja que la paret nord de l’edifici no admet gaires ampliacions atès que es troba a tocar de la roca de la muntanya.
Aquesta hipòtesi arquitectònica, ens l’ha suggerit la planimetria de l’església de Sant Víctor de Dòrria (Toses, Ripollès), en la qual l’estructura actual emmascarà el seu origen romànic amb l’afegitó de dues capelles laterals simètriques en el decurs del segle xiii i inicis del xiv. Hom pensa també que la hipòtesi de dos moments de construcció, siguin d’època preromànica o romànica, venen determinats també pel canvi de gruix de parament notablement inferiors en les capelles laterals.
Per tant doncs, la correcta disposició de la porta en el mur sud, ens inclina encara més a pensar que aquesta edificació degué esser construïda dins el marc cronològic entre el segle ix i x, amb afegitons de les capelles laterals, que correspondrien als segles xii i xiii, i que l’únic cos de l’edifici que podríem relacionar a l’època moderna seria la sagristia, que actualment s’ubica a l’angle sud-est de l’edifici, i que alhora cobreix el punt de llum que s’obria en el braç de llevant del cos afegit al mur meridional. A la paret de ponent hi ha una obertura de perfil semicircular. En la seva vertical, ja en el parament de l’espadanya de dos ulls que presideix aquest mur, trobem un petit òcul tapiat. L’aparença del mur oest sembla força modificada, cosa que es palesa a la zona del campanar de cadireta.
Si bé la volta de la nau de l’edifici és realitzada amb llates de fusta, hom creu que en origen, seguint la tradició, degué esser coberta amb encavallades de fusta. La part absidal, amb la mateixa volta de mig canó, tal vegada podria ésser l’originària. La causa d’aquesta transformació de la coberta interior fou possiblement propiciada pel desplom del mur sud, la qual cosa motivà la nova reestructuració d’aquesta part del temple, modificant l’estètica del mur i de la porta d’entrada.

Restauracions

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actual

Església conservada modificada.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).