AURÓS, Sant Pere

Renom: No se’n coneix
Municipi
: La Guingueta d’Àneu
Agregat o lloc
: despoblat d’Aurós
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: segle XII
Acta de consagració
: No se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: Parròquia
Bisbat
: Urgell  

Coordenades: Longitud 01º 09’ 09’’ ; latitud 42º 38’ 20’’
Coordenades UTM
:  3482  47226

Notícies històriques

No tenim notícies documentals de l’església de Sant Pere d’Aurós, si no utilitzem com a document la mateixa construcció del temple, edifici construït en el segle xi.
El primer esment d’aquesta església és de l’any 1333, en què consta com a parroquial. La seva continuïtat com a parròquia, tot i l’escàs nombre de feligresos, tenia encara vigència l’any 1758. Ja no tenia aquesta categoria eclesiàstica l’any 1786, moment en que ja devia haver quedat incorporada, com a capella, a la casa d’Aurós. Tot i aquesta circumstància, el fet que l’any 1805 encara conservés pica baptismal i d’olis i  que els habitants del mas d’Aurós s’hi seguissin enterrant, ens explica que continuava amb culte i com a sufràgania de la parròquia d’Unarre.
En el capbreu de les valls d’Àneu de 1669, Aurós no hi figura com a nucli de població. Tanmateix, en el fogatjament de 1553 consta que hi havia dos focs, que s’havien duplicat l’any 1595. A la primera meitat del segle xix, Pascual Madoz dóna la notícia de què hi havia una casa, un foc i onze habitants. Malgrat que «carece de ayunt. y bajo este concepto no se halla agregado á pueblo alguno, tiene 1 alc., cuyo destino ha sido ejercido alternativamente por 2 individuos (padre é hijo) de una misma familia».

Descripció de l’edifici

L’església de Sant Pere d’Aurós, en origen, fou un edifici d’una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. Per dissort, en el decurs del temps, aquesta edificació ha sofert diverses transformacions que actualment li donen un aspecte, fins i tot, dubtós. La part més autèntica sembla ésser la capçalera, on trobem dues finestres amb arc de mig punt barroerament dibuixat amb una planimetria de doble esqueixada. La de llevant és practicable, mentre que la del sud és paredada.
De la decoració d’aquesta església, avui dia només en resta una successió d’arcs cecs coronats per unes petites mènsules que combinen, majoritàriament, temàtiques de tipus antropomòrfic amb d’altres de caràcter geomètric. Res ha romàs de les possibles bandes llombardes que delimitaven aquesta decoració i que ens delimitarien l’inici de la nau.
La transformació interior d’aquesta església, actualment amb embigat de fusta, no permet d’establir una hipòtesi de com era el seu arranjament constructiu. L’observació exterior, no obstant, deixa veure clarament que la zona absidal fou exageradament sobrealçada i que la disposició de les cobertes, amb llosa de pissarra, prenen una inclinació a dues vessants sense diferenciar l’espai absidial del de la nau de l’església. La porta, com en la majoria edificacions d’època altmedieval, la trobem situada en el mur meridional, si bé desfigurada.
El fet d’aquest sobrealçament ens recorda la solució arquitectònica donada a l’església de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu, per tal de poder conservar i salvaguardar les poques parts d’aquest edifici del total enrunament.
Actualment damunt del mur de ponent hom hi pot contemplar un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. No descartem que en origen aquest element arquitectònic fos ubicat en aquest indret, però és absolutament evident que el que avui es conserva és d’època posterior.
Pel que fa a l’aparell de la part absidal d’aquesta església, hom veu una diferenciació entre el tipus de pedra emprat per dibuixar la successió d’arcs cecs de la resta del parament, el qual hom pensa que és, amb més o menys modificacions, el del període romànic. La construcció, es configura amb pedres tot just desbastades de mides irregulars disposats de manera aleatòria que ni tan sols mantenen la projecció horitzontal.
Aquest tipus de parament ens condueix a pensar que possiblement l’església de Sant Pere d’Aurós degué ésser una edificació erigida en un moment força tardà del període altmedieval, que hauríem de situar dins del marc del segle xii.

Pintura sobre taula

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actual

Església conservada modificada.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).