DORVE, Sant Bartomeu

Renom: No se’n coneix
Municipi
: La Guingueta d’Àneu
Agregat o lloc
: Dorve
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: segle XII
Acta de consagració
: No se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: Parròquia
Bisbat
: Urgell  

Coordenades: Longitud 01º 18’ 54’’ ; latitud 42º 35’ 30’’
Coordenades UTM
: 3482  47174

Notícies històriques

De l’església de Sant Bartomeu de Dorve, no hem trobat cap document d’època altmedieval, tot i que la decoració llombarda de l’edifici ens documenta la seva existència en el segle xi, si bé fou molt modificat durant els segles xvii i xviii.
Una de les poques notícies documentals que coservem és tardana. Segons s’esmenta en el capbreu de la comanda de Susterris de l’any 1378, aquesta posseïa a Dorve dos homes, un alberg, una terra i dues vinyes.
En el cens de l’any 1553 consta que Dorve tenia sis focs. En el fogatjament de 1595 s’havia quintuplicat i n’hi havia vint-i-nou. Aquest augment de població explicaria les reformes que afectaren l’edifici. Pascual Madoz, a la primera meitat del segle xix, dóna la notícia que a Dorve hi havia vuit cases, tretze focs i vuitanta habitants.

Descripció de l’edifici

Sant Bartomeu de Dorve és una església d’una sola nau amb absis semicircular a la capçalera orientat a llevant i amb una porta situada al mur meridional. En el decurs del temps l’edifici ha sofert diverses modificacions, entre les que esmentaríem l’afegitó de dues capelles laterals distribuïdes respectivament als murs sud i nord  i la torre campanar situada a l’angle sud-oest. L’interior de l’edifici ha estat profusament modificat, ja que les encavallades de fusta que originalment devien cobrir tot el cos de la nau, en època moderna foren substituïdes per una volta de llunetes amb trams marcats per tres arcs doblers.  
La part més ben conservada de l’església primitiva és la zona de l’absis i la part preabsidal. La part més occidental de l’església s’ha desplomat i sembla ser que sense una actuació ràpida l’edifici acabarà per desaparèixer.
La part original d’aquest edifici resta amagada darrera un retaule barroc. D’aquest espai podem ressaltar les dues obertures de l’absis, una situada a migjorn i l’altra a tramuntana, de dues esqueixades. Un ampli arc triomfal de doble plegament donava pas a la nau primitiva. L’absis es cobert amb volta de quart d’esfera i l’espai presbiterial delimitat pels dos arcs triomfals està cobert per volta de mig punt.
La resta d’obertures que hom observa disposades al llarg del mur meridional són evidentment d’època posterior.
La part més original es la zona de l’absis i el cos preabsidal, que donen a l’edifici un perfil esglaonat molt característic. El bardissar ha cobert bona part de l’exterior de l’absis del qual només es pot entreveure la part superior de la finestra del cantó meridional de perfil de mig punt amb per dovelles radials fins l’inici de l’arc. Es diferencien de la resta del parament pel vermell de la pedra tosca emprada, to que també trobem en els brancals de la finestra. Quatres series de tres arquets cecs omplen l’espai semicilíndric exterior del presbiteri. Sota el ràfec del teulat de l’absis hi ha treballat grollerament, un fris de triangles gravats sobre l’arrebossat, que marquen un ritme de ziga-zaga. El to rogenc que hem destacat per al parament de la finestra, es repeteix per dibuixar el perfil dels arcs cecs, en algunes de les bandes llombardes i en la filada de pedres corona els arquets cecs.
L’anàlisi del parament d’aquest espai que considerem romànic és format per carreuons grans de pedra granítica, de factura poc regular, disposats en filades que tendeixen a l’horitzontalitat. La resta de l’aparell de la part que correspondria a les estructures d’època posterior, hom hi observa un carreuat molt més groller, petit i disposat de forma més irregular. Per dissort, no podem fer cap anàlisi del parament de l’interior de l’edifici per trobar-se totalment emblanquinat.
El campanar, d’època posterior, respon al prototipus propi de la zona pallaresa i és de base quadrada, cos vuitavat i coberta piramidal.
La porta que donava accés a l’edificació romànica és de factura primitiva i d’arc de mig punt. En el seu perfil no podem parlar d’un dovellatge, sinó que l’arc semicircular solament es dibuixa per una successió de pedres oblongues.
Sant Bartomeu de Dorve, actualment es troba en un estat semiruïnós: el cor s’ha ensorrat i la part de la volta de la nau més propera a ponent s’ha desplomat.
L’anàlisi de l’única part conservada, ens fa pensar que és un edifici eregit el segle xii, seguint encara les tipologies pròpies de les edificacions de la centúria anterior.

Pica baptismal

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).  

Pica beneitera

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actual

Església mal conservada.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).