BORÉN, Sant Martí

Renom: No se’n coneix
Municipi
: Alt Àneu
Agregat o lloc
: Borén
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: moderna amb testimonis del segle XII
Acta de consagració
: No se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: Parròquia
Bisbat
: Urgell  

Coordenades: Longitud 01º 04’ 54’’ ; latitud 42º 39’ 40’’
Coordenades UTM
: 3429  47251

Notícies històriques

En el seu origen no fou una de les parròquies existents en el segle ix i citades a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell. La titutlaritat de Sant Martí ens permet de pensar que fou construïda després de la intervenció del comte Bigó de Tolosa (806-814). Sant Martí de Tours era el sant que cristianitzà les Gàlies i que tingué una gran devoció entre els francs.
La primera notícia documental del poble de Borén és de l’any 908, en la qual l’abat Godemir de Gerri intercanvia diferents propietats amb el comte Ramon I de Tolosa, entre les quals hi consta un bé situat a Boraehnne.
El comte de Pallars Sobirà, Artau II, otorga l’any 1090 un excusatum a «Asner, de Buren, cum filiis suis» vinculats al monestir de Gerri. Aquest document ens permet conèixer que aquesta població era comtal, per tal com el comte dóna al monestir de Gerri «villis Anabiensibus quae meae sunt».
El 19 de març de 1335, l’abat Ramon de Peramea (1307-1344) va atorgar a les viles d’Alòs Jussà, Borén i Isavarre l’afranquiment dels censos que pagaven al cenobi de Santa Maria de Gerri. Tal com apareix en diversos documents conservats al monestir de Gerri, durant els segles xiii i xiv, la vila de Borén sempre es relacionà amb les d’Isavarre i Alós Jussà. L’enfranquiment d’aquests tres pobles es ratifica en el pariatge de 1368 entre l’abat Berenguer d’Erill i el procurador del comte Hug Roger II, Roger de Besora, en què aquestes poblacions resten «solum et insolidum dicto domino comiti et suis in perpetuum cum omni iuridictione alta et bassa et in illo usu quo utuntur nunc dictus abbas et comes praedictus».
L’any 1553 hi havia set focs. Desconeixem el procés de creixement, però Pascual Madoz, l’any 1845, informa que existien quinze cases, vint focs i cent-deu habitants, cosa que ens explicaria que s’hagués refet l’església en època moderna.
 

Descripció de l’edifici

Malgrat que aquesta església ha estat profusament transformada durant el segle xviii, en època altmedieval degué tenir una estructura d’una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. Actualment és una església d’una àmplia nau, amb un campanar de torre quadrada, amb cos vuitavat i coberta piramidal, que respon a la tradició tipològica dels cloquers de la vall. De l’edificació romànica de Sant Martí de Borén, només es conserva la porta situada a la façana de ponent de l’actual edifici. En aquesta mateixa façana hom veu, situat en una fornícula, un relleu que representa sant Martí a cavall, que creiem d’època posterior.

Vista general de la construcció


L’estructura de la portalada es configura en dos arcs de mig punt degradats ornats amb dos bossells a manera de dues arquivoltes llises. Perfila la porta un arc de mig punt dibuixat per una successió de dovelles, treballades en bisell, decorades amb el motiu de rosetes de sis pètals inscrites en cercles. La línia d’impostes, també treballada a bisell, que decora els arcs repeteix el mateix motiu per bé que, en aquesta ocasió, els cercles són tangencials.

Detall de la portalada


Una singularitat d’aquesta porta, la qual ornamentalment segueix les tipologies de Sant Joan d’Isil, Sant Lliser d’Alós d’Isil i Sant Llorenç d’Isavarre, és que no té capitells però sí tres carreus treballats en bossell a manera de semicolumnes, flanquejades per petites motllures, adossats en els muntants de la porta. Les bases, que usualment són de tipus àtic, s’han convertit en aquest cas en uns elements cúbics ornats a la part superior del cos amb uns elements rectangulars rebaixats en el sí de la matèria. Aquests, en lloc de descansar a nivell de la base de la porta, ho fan sobre sobre un podi ornat amb una successió de tres mitges canyes en relleu.
Per bé que l’elaboració escultòrica d’aquesta porta segueix la tradició dels repertoris d’altres edificacions de la vall, la seva factura és més senzilla la qual cosa no treu, emperò, de situar-ne la cronologia a darreries del segle xii.

Escultura. Talla

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).  

Pica baptismal

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Pica d’oli

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Restauracions

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actual

Església modificada. De l’època medieval només conserva la porta i les piques.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).