ALINS, Sant Vicenç
ALINS, Sant Vicenç |
|
Renom: no se’n coneix
Municipi: Alins
Agregat o lloc: -
Comarca:
Pallars Sobirà
Època: segle xi
Acta de consagració: no se’n coneix
Categoria eclesiàstica: parròquia
Bisbat: Urgell
Coordenades: Longitud 01º
Coordenades UTM:
3620 47121
Notícies històriques
Alins
ha estat un dels nuclis de poblament més importants de la contrada. Té la
categoria de vila, de la mateixa manera que la propera Tírvia. Com en el cas
d’Àreu i Araós, Alins estava constituïda per una força i una vila baixa.
La força fou derruïda el 1513 per manament del duc de Cardona. Desconeixem
l’existència d’una església en aquesta fortalesa, fos castellera o
parroquial, si és que no l’identifiquem amb la capella de Sant Quiri. A
l’acta de consagració de
La primera referència concreta a Sant Vicenç d’Alins és la permuta
de la quarta part de la dècima de la ribera de Sió per l’església, amb
totes les seves pertinences, efectuada el 1055 entre els canonges de Santa Maria
de
L’any 1314 és documentada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la
seva visita al deganat de Cardós. Els dos capellans que servien l’església
de Sant Vicenç pagaven 14 sous en la dècima de 1391.
Pere Tragó, l’any 1519, confirma que l’església de Sant Vicenç era
parroquial.
En la visita pastoral de 1758 s’indica que les parets de l’edifici «estan
muy derrotadas y amenazan ruhina». En la descripció que es fa de Sant Vicenç
en aquest document, es parla de set altars, dues capelles públiques i quatre
capelles particulars. Segurament que l’església romànica, de la qual només
en resta el pis baix del campanar, fou enderrocada i substituïda per l’actual
església després d’aquesta visita.
Vicente de Frígola, l’any 1824, aporta la notícia que aquesta població
tenia en el seu terme mines i fargues, fet que explicaria la seva prosperitat,
confirmada l’any 1845 per Pascual Madoz, el qual escriu que l’església de
Sant Vicenç Màrtir tenia rector i sis beneficiats. Aquesta riquesa de la
població queda confirmada pel mateix autor en assenyalar l’existència de
dues fargues que utilitzaven el mineral procedent de les mines del terme
d’Ainet de Besan.
De
l’originària església de Sant Vicenç d’Alins, actualment convertida en un
edifici barroc, només en resta el tram baix del campanar, que es troba adossat
en el mur sud de l’actual construcció, i que mesura
Als costats de l’oest i l’est, les arcuacions cegues prenen un ritme de tres
arcades. Contràriament, a la part sud, que presenta major amplada, són quatre
els arquets cecs que es repeteixen entre les bandes llombardes.
Hom ha de suposar que, en origen, els diferents pisos del campanar eren
separats per un fris de dents de serra que es disposava en paral·lel per damunt
de les arcuacions, i del qual, per dissort, només n’ha romàs una part en el
cantó oest.
Alguns autors constaten que en el parament oest hi ha una finestra
d’espitllera. No obstant això, en la campanya feta pel Centre d’Art Romànic
Català (ARCAT) l’any 2004, només s’ha pogut comprovar que en aquesta zona
del parament hi ha un petit forat que no podem considerar-lo una finestra de la
tipologia anteriorment esmentada.
En les parts on l’arrebossat deixa entreveure el parament, aquest és format
per carreus irregulars reforçats amb d’altres més grans i molt més ben
tallats als escaires.
La tipologia de l’aparell, alhora que la decoració plàstica d’aquesta base
del cloquer, ens permet de situar la cronologia d’aquest campanar, i per
consegüent, l’església romànica desapareguda, com una edificació del segle
xi.
Com a singularitat, de totes les edificacions romàniques de
Hem de subratllar també que el basament d’aquest campanar de Sant Vicenç
és l’únic testimoni de cloquer de torre de planta quadrada del segle xi
que es conserva a
Només en resta la base del campanar.
Bibliografia
Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).