ALINS, Sant Vicenç

Renom: no se’n coneix
Municipi
: Alins
Agregat  o lloc
: -
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: segle xi
Acta de consagració
: no se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: parròquia
Bisbat
: Urgell

Coordenades: Longitud 01º 18’ 59” Latitud 42º 33’ 00”
Coordenades UTM
: 3620  47121

 

Notícies històriques

Alins ha estat un dels nuclis de poblament més importants de la contrada. Té la categoria de vila, de la mateixa manera que la propera Tírvia. Com en el cas d’Àreu i Araós, Alins estava constituïda per una força i una vila baixa. La força fou derruïda el 1513 per manament del duc de Cardona. Desconeixem l’existència d’una església en aquesta fortalesa, fos castellera o parroquial, si és que no l’identifiquem amb la capella de Sant Quiri. A l’acta de consagració de la Seu d’Urgell hi ha la primera referència a la parròquia d’Alins, segurament situada a la força, però no tenim documentat el seu trasllat a la vila baixa. 
La primera referència concreta a Sant Vicenç d’Alins és la permuta de la quarta part de la dècima de la ribera de Sió per l’església, amb totes les seves pertinences, efectuada el 1055 entre els canonges de Santa Maria de la Seu i el bisbe Guillem.
L’any 1314 és documentada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de Cardós. Els dos capellans que servien l’església de Sant Vicenç pagaven 14 sous en la dècima de 1391.  Pere Tragó, l’any 1519, confirma que l’església de Sant Vicenç era parroquial.
En la visita pastoral de 1758 s’indica que les parets de l’edifici «estan muy derrotadas y amenazan ruhina». En la descripció que es fa de Sant Vicenç en aquest document, es parla de set altars, dues capelles públiques i quatre capelles particulars. Segurament que l’església romànica, de la qual només en resta el pis baix del campanar, fou enderrocada i substituïda per l’actual església després d’aquesta visita.
Vicente de Frígola, l’any 1824, aporta la notícia que aquesta població tenia en el seu terme mines i fargues, fet que explicaria la seva prosperitat, confirmada l’any 1845 per Pascual Madoz, el qual escriu que l’església de Sant Vicenç Màrtir tenia rector i sis beneficiats. Aquesta riquesa de la població queda confirmada pel mateix autor en assenyalar l’existència de dues fargues que utilitzaven el mineral procedent de les mines del terme d’Ainet de Besan.   

Descripció de l’edifici

De l’originària església de Sant Vicenç d’Alins, actualment convertida en un edifici barroc, només en resta el tram baix del campanar, que es troba adossat en el mur sud de l’actual construcció, i que mesura 3 m per 4 m . Les tres cares que avui són visibles, presenten una ornamentació de tipus llombard que consisteix en seqüències de lesenes i arcuacions cegues.

Vista general del campanar i de l'església barroca


Als costats de l’oest i l’est, les arcuacions cegues prenen un ritme de tres arcades. Contràriament, a la part sud, que presenta major amplada, són quatre els arquets cecs que es repeteixen entre les bandes llombardes.

Detall del cantó sud del campanar


Hom ha de suposar que, en origen, els diferents pisos del campanar eren separats per un fris de dents de serra que es disposava en paral·lel per damunt de les arcuacions, i del qual, per dissort, només n’ha romàs una part en el cantó oest.
Alguns autors constaten que en el parament oest hi ha una finestra d’espitllera. No obstant això, en la campanya feta pel Centre d’Art Romànic Català (ARCAT) l’any 2004, només s’ha pogut comprovar que en aquesta zona del parament hi ha un petit forat que no podem considerar-lo una finestra de la tipologia anteriorment esmentada.

Vista de l'angle sud-oest del campanar


En les parts on l’arrebossat deixa entreveure el parament, aquest és format per carreus irregulars reforçats amb d’altres més grans i molt més ben tallats als escaires.
La tipologia de l’aparell, alhora que la decoració plàstica d’aquesta base del cloquer, ens permet de situar la cronologia d’aquest campanar, i per consegüent, l’església romànica desapareguda, com una edificació del segle xi.

Detall de les arcuacions cegues


Com a singularitat, de totes les edificacions romàniques de la vall Ferrera només hem pogut observar una decoració de prototipus llombard en l’esmentat campanar i en els absis de les esglésies de Sant Serni de Norís i Sant Quiri d’Alins.
Hem de subratllar també que el basament d’aquest campanar de Sant Vicenç és l’únic testimoni de cloquer de torre de planta quadrada del segle xi que es conserva a la vall Ferrera. Tot i que en l’església de Sant Pere de Tor se’n conserva un altre de dimensions més reduïdes, que degut a les múltiples transformacions i a l’arrebossat que el cobreix, fa difícil determinar si és del segle xi o xii.  

Estat actual

Només en resta la base del campanar.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).