11/05/2022

Vicent Cucarella: «Cal afavorir l’adaptació a un decreixement energètic equitatiu planificat i sostenible»


El dimarts 10 de maig, la Societat Catalana d’Economia va organitzar la conferència «El sector públic en l’era del descens energètic i el canvi climàtic», a càrrec de Vicent Cucarella Tormo, síndic major de Comptes de la Comunitat Valenciana, secretari general de l’Organització Europea d’Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic i president de l’Associació d’Òrgans de Control Extern Autonòmic. L’objectiu de la xerrada era abordar l’afectació del canvi climàtic i les mesures per a neutralitzar-lo sobre el sector públic.

Per contextualitzar la situació actual, Cucarella va posar sobre la taula els tres «elefants» que cal tenir en compte: el canvi climàtic, el zenit dels combustibles fòssils i l’escassesa de minerals. Per tal de combatre els dos primers, es confia en la transició energètica amb les fonts renovables a gran escala, però el tercer impedeix aquesta solució. Una de les causes de l’escassetat de minerals és la concepció que cada any cal créixer un 3 %, fet que comporta que cada vint-i-cinc anys es dupliqui el consum i la producció. «És impensable mantenir un creixement exponencial», va dir l’economista, «ja que no és possible el creixement infinit en un món finit».

Si comparem quants recursos de la Terra consumim anualment i la seva capacitat de càrrega, la taxa que en surt és d’un 1,7. És a dir, cada any consumim allò que al planeta li costa 1,7 anys de regenerar. «Hem d’assimilar que la nostra societat ha crescut dopada. Ha aprofitat una droga que s’ha trobat a la Terra, com els combustibles fòssils, que ens ha permès créixer d’una manera mai vista en la història de la humanitat», va apuntar el ponent. Segons molts experts, tindrem altres energies. No obstant això, Cucarella afirma que cal que ens preocupem igualment, atès que la resta de possibilitats tenen una sèrie de limitacions: són intermitents i depenen de circumstàncies incontrolables, les taxes de retorn energètic són menors, utilitzen sistemes de captació que no són permanents, i hi ha moltes dificultats per a substituir el gran consum d’hidrocarburs dedicats al transport per terra, mar i aire.

L’economista va subratllar que «sempre hi ha hagut addicions energètiques, no substitucions», negant, així, que s’hagin portat mai a terme transicions energètiques. Tanmateix, en el futur, inevitablement, caldrà reduir el consum energètic i, per tant, el creixement econòmic: «Haurem de canviar l’actual mode de vida. En les societats desenvolupades occidentals, el creixement econòmic genera malestars com la desforestació, la contaminació o problemes psicològics.» En paraules de Cucarella, «l’objectiu ha de ser el benestar de la societat», i no pas «créixer per créixer».

El sector públic pot actuar en aquesta línia. El ponent va recomanar diverses accions, com ara fomentar la reducció de la mobilitat motoritzada, ajudar al disseny d’habitatges amb baix consum energètic, fomentar la reconversió de l’agricultura per contribuir a la resiliència alimentària, o imposar la disminució i reutilització d’envasos. En va destacar, especialment, una: «Cal afavorir l’adaptació a un decreixement equitatiu planificat i sostenible, per tal d’evitar un col·lapse traumàtic».

«El sistema s’ha de dotar de resiliència per a afrontar reptes com la falta de béns clau, l’augment de fenòmens climàtics extrems o les pertorbacions en la producció agrícola», hi va afegir Cucarella. Per acabar la conferència, va recalcar que és necessari reduir el consum energètic mitjançant la millora de l’eficiència energètica, però també mitjançant la disminució de l’activitat. «El sector públic ha de col·laborar a atenuar el canvi climàtic i adaptar-se al declivi de l’energia procedent dels combustibles fòssils, per passar a una transició social i sistèmica cap a una situació compatible amb una dotació energètica menor i respectuosa amb el medi ambient», va sentenciar.


 

1...45678...259