15/09/2021

Els Premis Crítica Serra d’Or reconeixen tres treballs vinculats a l’IEC


Divendres tindrà lloc, en el marc de la Setmana del Llibre en català, al moll de la Fusta de Barcelona, l’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or, que enguany celebren la seva cinquanta-cinquena edició. Tres treballs vinculats a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han estat reconeguts en l’apartat de recerca. El treball Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, editat per l’IEC i coordinat per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat, membres de l’Institut, ha rebut el premi en l’àmbit de les ciències. Ramon Ordeig i Mata ha guanyat el guardó en l’àmbit de les humanitats per l’obra Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, que correspon al volum VIII de la col·lecció «Catalunya Carolíngia», dirigida actualment per Josep M. Salrach i Gaspar Feliu, membres de l’Institut. Finalment, l’obra Manual of Catalan linguistics, editada per Joan A. Argenter, membre de l’IEC, i Jens Lüdtke, ha estat reconeguda en la categoria de catalanística. La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, assistirà a l’acte de lliurament dels premis.

Un dels guardonats, David Serrat, secretari científic de l’IEC des del 2014 fins aquest 2021, ens ha parlat de l’obra guardonada i de la seva tasca a l’Institut.

Què representa per a l’equip rebre un dels reconeixements de Serra d’Or, un premi amb més de cinquanta anys d’antiguitat i que reuneix tots els àmbits de la creació?

És un honor rebre aquest Crítica Serra d’Or. Fer recerca a partir d’allò que es va fer fa més de quaranta anys, poder recordar què se n’ha fet d’aquell llibre i fer balanç i propostes per a veure com encarem el futur ha estat un treball immens de més de seixanta persones. Rebre premis d’aquest tipus, amb el pedigrí d’aquest, és un orgull.

El que heu fet és oferir una nova versió del llibre blanc del 1976, actualitzat l’any 1988. Quin ha estat el plantejament (més enllà de canviar-ne el format, de paper a digital)?

No volíem fer una segona edició; això, com dius, ja està fet. En aquest cas, preteníem fer un balanç de com està la gestió de la natura actualment, analitzant-la des del punt de vista d’acadèmics, científics i tecnòlegs que hi han treballat i que podien donar idees més actuals, per sectors i amb un enfocament diferent. En aquest temps, la visió que es tenia de la natura ha canviat: nova tecnologia, nous recursos… Hi hem afegit molts temes que l’any 1976 no es tractaven. El més important que aportem és la visió propositiva, en el sentit de marcar accions de cara al futur. Intentem apuntar cap a on hem d’anar per a no caure en els mateixos errors. Parlem del desenvolupament de les ciutats, dels contaminants, dels efectes del turisme en el medi natural i de moltes altres qüestions que són sobre la taula.

Pel que fa a la part propositiva, quines propostes destacaríeu?

El document inclou més de cent propostes; citar-ne unes poques no faria justícia a les altres. És bo que la gent es miri el treball en general. Des d’un punt de vista global, proposem que cal millorar la legislació ambiental i la protecció dels espais naturals, apostem per la promoció de la recerca i l’educació ambiental. També posem èmfasi en la necessitat de qüestionar el model econòmic actual: cal anar cap a unes pràctiques més sostenibles.

Si parlem de temes més concrets, actualment tenim problemes sobre la taula que necessiten respostes, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, el projecte de parc eòlic a la badia de Roses o les inundacions. Qui llegeixi el llibre hi trobarà propostes de com s’haurien d’enfocar aquests temes. Moltes no són senzilles, però qui hagi de prendre mesures tindrà una base sòlida per a prendre-les. 

El llibre blanc ha estat una referència per a la gestió i la conservació del patrimoni natural. En el context polític actual, creieu que continuarà sent un document bàsic?

Sí, creiem que sí. Tenim tres representants de l’IEC al Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) i ja hi hem plantejat el tema, però també ho hem fet arribar a tots els grups parlamentaris i a les diferents administracions del país.

D’altra banda, aquesta tardor volem organitzar debats presencials, sectorials i algun de general. Intentarem fer públics els resultats dels debats, amb solucions a problemes concrets. Per exemple, parlar de l’ampliació de l’aeroport del Prat tenint en compte només la Ricarda és una mica ridícul. Cal tenir presents els problemes que comporta el desenvolupament lligat a l’ampliació i el problema geopolític, com ara ampliar altres aeroports com els de Girona o Reus. Que es plantegi aquest problema pensant només en els ocells o les plantes de la Ricarda és simplificar el tema i aquest no és el sentit del llibre. El que proposem és que es plantegin els temes d’una manera molt més global: hi han col·laborat economistes, demògrafs…, hem de sortir de solucions demagògiques, com ara plantejar que l’ampliació no es pot fer tenint en compte simplement el problema de la Ricarda, malgrat que ja pugui ser greu per si sol. 

 Creieu que les polítiques públiques de gestió de la natura a Catalunya han evolucionat cap a millor? 

La meva opinió és que s’ha fet molt, però que es podria haver fet millor. Hem de ser realistes. En els darrers cent cinquanta anys hem passat de 1.200 milions d’habitants a 8.000 milions d’habitants en el conjunt del planeta. No podem anar amb el lliri a la mà i pensar que podem conservar la natura com era fa cent cinquanta anys ni pensar en solucions miraculoses. El problema demogràfic i el model energètic que tenim fan molt difícil modelitzar la natura amb la que teníem abans; hem d’intentar trobar un equilibri amb la natura compaginant tots aquests factors. 

Heu estat el secretari científic de l’IEC des del 2014 fins fa poc. Quin paper ha de tenir l’Institut en la recerca del país? 

L’IEC té un paper molt important, que no és el mateix que tenia quan el va crear Prat de la Riba, quan no hi havia universitats ni centres de recerca. L’Institut no té personal de plantilla de recerca. Ha d’anar a plantejar temes que els que subvencionen projectes de recerca competitius no accepten perquè consideren que són massa locals o simplement descriptius. Hem d’oferir el nostre punt de vista, el de la catalanística, però des de la globalitat i de manera pluridisciplinària. Un dels projectes en marxa, per exemple, és el de la seqüenciació genòmica dels éssers vius vegetals i animals dels Països Catalans. Un altre projecte és CATCAR, que posa a l’abast de la societat tota la documentació d’època carolíngia. Hem de saber plantejar debats i donar solucions a problemes socials que afecten els Països Catalans d’una manera àgil. Costa trobar el punt en el qual l’estudi del científic pugui interessar la societat. Hem de saber explicar els projectes.

 

Podeu consultar l’obra aquí.


 

123456...245