Torna a les notícies
El biòleg Jordi Casanova presenta a l’IEC els darrers estudis sobre morfogènesi
16/10/2013

Com s’arriba a formar el cos dels éssers vius, i les seves parts, amb morfologies i mides específiques és una de les qüestions centrals de la biologia. La morfogènesi, en general, i l’organogènesi, en particular, són esdeveniments complexos que impliquen canvis globals en les poblacions cel·lulars en termes de proliferació, migració, diferenciació i forma. Estudis recents han començat a desvetllar com són controlats aquests canvis sincrònics per gens que especifiquen la determinació cel·lular, i per la capacitat de les cèl·lules per respondre als senyals extracel·lulars. Jordi Casanova, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona i cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, va presentar una visió general dels resultats dels seus estudis en aquest camp el 14 d’octubre, a l’IEC, convidat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut.

Un punt d’inflexió en aquesta recerca s’ha produït en la mesura en què s’han pogut estudiar aquests asptectes en el context de tot l’organisme en viu. Segons va explicar el ponent, en el seu laboratori han analitzat aquestes qüestions en diferents sistemes model en el desenvolupament del gènere Drosophila, i majoritàriament en el seu sistema traqueal, un sistema complex de tubs que condueixen l’oxigen des de l’exterior de l’animal fins als teixits interns.

Jordi Casanova i Roca va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona. Va redactar la tesi doctoral sota la direcció del Dr. Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular de Madrid i és doctor per la Universitat Autònoma de Madrid. Posteriorment, va prosseguir la formació postdoctoral a la Universitat de Colúmbia (Nova York). La seva recerca està dedicada a estudiar com els gens regulen el desenvolupament dels éssers vius. L’any 2000 va ser escollit membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO). Ha compaginat la recerca amb la divulgació i reflexió sobre les implicacions dels descobriments en biologia. En aquest terreny, ha publicat el llibre Petita història dels humans.