Torna a les notícies
El director del Museu del Louvre-Lens, Xavier Dectot, fa balanç a l'IEC del primer aniversari d’aquest centre
14/10/2013

El 4 de desembre de 2012 es va inaugurar a França un nou museu: el Louvre-Lens. La implantació d’aquest Museu a la conca minera de Lens, a la regió Nord - Pas de Calais, respon al moviment de descentralització dels grans equipaments culturals parisencs. Amb el nou projecte, el museu més gran de França, un dels elements identitaris de París, afronta un nou repte: repensar com es presenten les col·leccions i imaginar un Louvre més accessible i a una escala més humana. Segons Xavier Dectot, director del Louvre-Lens, el Museu «serà el catalitzador d’un nou desenvolupament econòmic, d’una transformació profunda i sostenible del territori» i comporta «l’accés a nous públics, sovint allunyats de la cultura». Dilluns, 14 d’octubre, Dectot va fer balanç d’aquest primer any del Museu en la conferència inaugural d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La conferència, titulada «El Louvre-Lens. Balance del primer aniversario de un proyecto cultural al servicio de un territorio euroregional», va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.

El Louvre-Lens està situat en una antiga mina de carbó i ocupa una parcel·la de vint hectàrees; l’edifici, de 28.000 m2, és obra del despatx d’arquitectes SANAA, del Japó. A diferència d’altres museus, el Louvre-Lens no disposa de col·leccions pròpies: la Galeria del Temps, que és la principal sala d’exposicions i ocupa 3.000 m2, mostrarà durant els primers cinc anys les obres estrella del Louvre, i el Pavelló de Vidre, amb una superfície de 1.000 m2, està dedicat a exposicions temàtiques anuals. A més, el Museu disposa d’una galeria d’exposicions temporals de 1.800 m2.

Un dels aspectes més innovadors del Museu és el Centre de Recursos, que està situat al vestíbul. Obert al públic, s’hi fan tallers, cursos, conferències i debats, i inclou una mediateca amb unes sis mil obres, fonamentalment dedicades a la història de l’art i a les exposicions temporals, però també a qüestions més específiques, com ara els oficis vinculats als Museu, la història de la seu del Louvre-Lens i el projecte. Dins del Centre de Recursos hi ha un espai en què els visitants es poden submergir en el cor de les obres, gràcies a un dispositiu de projecció d’imatges en gran format i en alta definició. Les obres s’expliquen per mitjà de tècniques com l’anàlisi iconogràfica o la presentació de les obres arqueològiques en tres dimensions.

Una oportunitat per a Lens i per al Louvre

El nou enfocament ―únic en els museus enciclopèdics―, el paper que s’ha donat a les tecnologies multimèdia, l’aposta per la conquesta de nous públics i la dimensió experimental del Louvre-Lens fan que el nou projecte museístic no solament sigui una oportunitat per a Lens, sinó també per al Louvre. Segons el president director del Museu de París, Henri Loyrette, és una oportunitat per a «reconsiderar la missió del Museu, interrogar-se sobre les col·leccions, sortir dels seus murs i mirar-se des d’una mica més enllà». També ofereix la possibilitat «d’experimentar allò que no es pot en l’entorn i l’organització del palau parisenc» i de «testar sobre un nou terreny la vocació social i la missió d’educació artística» del Louvre.