Torna a les notícies
«El Sincrotró ALBA és com un gran microscopi per a entendre millor la matèria i desenvolupar, per exemple, millors fàrmacs»
31/01/2023

El 26 de gener, Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA, va impartir la conferència «Present i futur de l’ALBA» a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La conferència, en la qual Biscari va explicar com funciona i quines utilitats té aquesta gran infraestructura pública, va inaugurar la quarta edició del cicle Dijous de ciència i tecnologia, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

La científica va iniciar la conferència descrivint què fa un sincrotró: «Els nostres ulls estan acostumats a la part visible de l’espectre electromagnètic: el que veiem és el resultat de la interacció entre les freqüències de llum visible i la matèria. El sincrotró el que fa és ampliar aquest espectre: podem veure més freqüències i obtenir informació molt valuosa, com la composició química o magnètica d’un cos. Com ho fem? La llum del sincrotró la produeixen electrons accelerats: aquests electrons giren en una circumferència de 300 metres a un milió de voltes per segon. El que fem per estudiar un material és posar-lo en un dels nostres laboratoris on arriba la llum que produïm. Recollim les dades i les analitzem. Actualment tenim deu línies operant i n’hi ha dues més que s’obriran aquest any i dues més en construcció.»

Biscari també va exposar amb exemples la utilitat que té aquesta infraestructura per a la nostra societat: «Hem fet, des del 2012, més de 2.400 experiments, una part molt important sobre salut. Tenim línies, per exemple, que analitzen les proteïnes, una recerca que utilitzen molt les farmacèutiques. Tenim també una línia d’investigació sobre la covid: podem veure una cèl·lula a una resolució de 300 nanòmetres sense tallar-la. També col·laborem amb l’Hospital Sant Joan de Déu en un estudi de malalties minoritàries, per a les quals és difícil fer assajos clínics. Al sincrotró podem veure quins fàrmacs interaccionen amb les cèl·lules i quins no, així les farmacèutiques s’estalvien molt de temps.»

Altres línies d’investigació en marxa al sincrotró són, per exemple, com millorar l’agricultura en països amb problemes per a abastir la població d’aliments o com fabricar bateries més sostenibles, que no es basin només en el liti, un material molt limitat. Un altre projecte destacat és la col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per a l’enviament d’un satèl·lit a l’espai l’any 2034. D’aquesta manera, va apuntar Biscari, «l’ALBA participa en un projecte de ciència que no busca una aplicació a curt termini, sinó ampliar el coneixement que tenim sobre l’origen de l’Univers i sobre els forats negres».

La conferenciant també va explicar que aquests experiments els fan els mateixos científics de la infraestructura, que són 240 persones. També fan ús de les seves instal·lacions usuaris públics, que hi accedeixen per convocatòries competitives. Finalment, també hi ha alguns usuaris privats que recorren a l’ALBA per a millorar la seva producció científica.