Notícies i actualitat
«Prendre consciència dels nostres orígens, per tal que aquest coneixement ens donés el poder d’alliberar-nos de la seva dependència» és la finalitat del llibre de Jordi Monés La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents, segons explica en el pròleg Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, seguint Henry-Irenee Marrou. Aquesta obra, editada per l’Institut d’Estudis Catalans i Pagès editors, es va presentar dimarts 25 d’octubre a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, en el marc de la sessió d’homenatge a l’autor, considerat una figura clau en la renovació de la historiografia educativa a Catalunya i a Espanya.
La primera part del llibre, que s’estén fins al 1939, tracta sobre l’interès de molts educadors catalans per a conèixer els avenços que es produïen en el terreny educatiu a l’estranger, amb la intenció d’aplicar-los al país. La segona part abraça fins a l’any 2000 i l’autor explica què va representar el franquisme en el món educatiu, els moviments de resistència, de recuperació pedagògica i de retrobament amb els nous corrents i mètodes europeus i nord-americans, i també els replantejaments educatius sorgits d’ençà del 1980. La tercera part fa referència a l’àmbit de l’educació de les dones i la lluita pel seu alliberament.
La presentació del llibre va ser a càrrec de Conrad Vilanou, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i Antonio Viñao, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de Múrcia, que parlarà sobre l’aportació a la historiografia educativa. Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogía; Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Irene Balagué, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; Martí Teixidor, president de la Societat Catalana de Pedagogia, i Salomó Marquès, president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, intervindran per parlar de «Jordi Monés, ciutadà i amic». L’acte va cloure amb unes paraules de l’homenatjat.
Jordi Monés (Badalona, 1928) és enginyer tècnic químic. Durant el franquisme, va participar activament en la resistència cultural. Se’l considera un dels primers historiadors de l’educació de les generacions de postguerra. Entre el 1979 i el 1993 va ser docent a l’Institut de Ciències de l’Educació i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973, va fundar el Seminari d’Història de l’Ensenyament, que, el 1983, es va convertir en la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’IEC des del 2000, de la qual ha estat president i actualment és president honorari. Ha publicat una quarantena de llibres i és autor d’uns dos-cents estudis especialitzats.