Notícies i actualitat
«Catalunya no pot perdre més superfície agrícola per la instal·lació d’energia fotovoltaica.» Amb aquesta afirmació comença la declaració signada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que defensa «una Catalunya que contribueixi a pal·liar la crisi alimentària i energètica fent un ús més eficient dels seus recursos». El text ha estat signat juntament amb la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya i la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA-EdC). La Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC, que presideix Pere Puigdomènech, també ha donat suport a la declaració.
El manifest, que posa sobre la taula un tema que ha generat debat i controvèrsia en els darrers anys, defensa que l’impuls de l’energia fotovoltaica és «essencial» per a lluitar contra el canvi climàtic, però recorda que Catalunya té una dependència alimentària molt elevada, ja que produeix menys de la meitat d’allò que consumeix. «La superfície agrària, i molt especialment de regadiu, és un bé escàs i que cal defensar», referma el document. És per això que les organitzacions que han signat la declaració sostenen que «la competència entre dos actius estratègics crítics, com són l’energia i l’alimentació, no s’hauria d’haver produït mai».
Aquest fet suposa propulsar la producció d’energia fotovoltaica sense afectar el sòl agrari. El document proposa diversos espais on portar a terme aquest impuls, com ara terrats d’habitatges, infraestructures viàries, terres ermes, nous espais forestals provinents de l’abandó agrícola o com a tallafocs als boscos, entre d’altres.
La SECCB es va reunir el passat dilluns 20 de juny i va compartir els arguments que recull la declaració, en particular quan fixa que «Catalunya ha actuat amb molt endarreriment, fins al punt que és la comunitat autònoma amb un menor desenvolupament de les energies renovables. Ara, s’ha evidenciat aquesta disfunció i es vol corregir de forma precipitada optant per les solucions més còmodes que, malauradament, impliquen la pèrdua d’actius extremament crítics pel que fa a la producció dels aliments. Opcions que, a més a més, representen una seriosa desconsideració pels valors de l’activitat agrària».
«Més que mai la nostra societat necessita consensuar el conjunt d’accions que ha de prendre de forma decidida per fer front als reptes energètics i mediambientals que es presenten. Ha de fer-ho de forma harmoniosa amb el conjunt de necessitats i, en particular, amb la producció d’aliments, de la qual depèn la vida de tots els ciutadans», se subratlla des de la SECCB.
Tal com conclou el manifest, l’energia fotovoltaica sobre sòl agrari comporta la pèrdua de producció agrària, la pèrdua de llocs de treball, el despoblament rural i l’encariment del sòl agrari: «En resum, ocupar el sòl agrari amb energia fotovoltaica és fer un pas més vers el retrocés de l’economia i la vitalitat rural.»
Per acabar, les organitzacions involucrades insisteixen que les respostes no han de venir del mercat ni dels propietaris de les terres, sinó de les administracions públiques. «En aquest objectiu l’Administració pública té la responsabilitat i un paper cabdal com a agent regulador del mercat», sentencia la declaració.