Torna a les notícies
Mor Ramon Amigó i Anglès, membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
16/09/2011

Ramon Amigó i Anglès (Reus, 1925), membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, va morir el 16 de setembre als vuitanta-sis anys. Considerat una «figura senyera de la recerca onomàstica a Catalunya» ―tal com se’l va qualificar, recentment, en l’homenatge que se li va retre durant el Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques― era un referent per als estudiosos d’aquesta matèria i un ferm defensor i divulgador de la cultura i la llengua catalanes.

Segons Josep Moran, membre de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, Amigó «era el mestre de tota una generació d’erudits del Camp de Tarragona». D’ell, en destaca no només que «era una persona excel·lent i generosa, en tots els sentits, sinó un científic molt rigorós i que va crear una gran escola».

Ramon Amigó i Anglès era professor de català i s’havia format en l’onomàstica dins del món excursionista. Va dur a terme l’aplec i l’estudi de nombrosos repertoris onomàstics. De les seves publicacions destaquen Els topònims de la ciutat de Reus, Els noms de lloc de les terres catalanes: la Mussara (Premi Eduard Brossa el 1955 i premi de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, el 1961) i Siurana de Prades. Altres repertoris d'onomàstica publicats corresponen als termes de la Mussara, Castellvell del Camp i Almoster. És l’autor de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena, redactada amb altres autors, i de la monografia L'ensenyança de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme. Va ser vicepresident de la Societat d'Onomàstica i va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1997.