Notícies i actualitat
El dilluns 1 de febrer va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’acte de cloenda de l’Any Badia i Margarit, amb què s’ha commemorat el centenari del naixement del filòleg i lingüista, que va dedicar la seva vida a l’estudi de la llengua.
Joandomènec Ros, president de l’IEC, va apuntar que el programa ha estat molt complet i que s’ha pogut recordar Antoni M. Badia i Margarit com a «lingüista, com a professor universitari i com a impulsor de moltes activitats cíviques i culturals». «M’agrada recordar-lo com el rector que va transformar la universitat franquista i postfranquista en una universitat lliure, tan lliure com podia ser en aquell moment», va afegir.
Carles Duarte, comissari de l’Any Badia i Margarit, va subratllar que el filòleg va ser l’home decisiu perquè els estudis universitaris sobre la llengua catalana no quedessin estroncats després de la Guerra Civil. El va definir com un mestre «encoratjador, generós i fecund, que va contribuir d’una manera fonamental a impulsar la catalanística arreu del món». Així mateix, va afirmar que l’Any Badia i Margarit ha estat «una ocasió propícia per a retrobar la seva obra científica i posar-la en diàleg amb el treball de reflexió i recerca de noves fornades d’investigadors».
Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, va destacar la tasca de Badia i Margarit a la universitat: «El rector Badia va marcar un punt d’inflexió en la consideració de la universitat com un punt de referència científica i social». Guàrdia també va sintetitzar el seu llegat en tres punts: «compromís amb els valors universitaris, mirada científica i servei al seu país».
Toni Badia, fill de l’homenatjat, va remarcar que, per al seu pare, la feina «sempre va estar connectada amb la dimensió cívica i social, que sempre va estimar el país i la seva gent i que va ser fidel als seus valors personals: empatia, una força de voluntat fèrria, una ètica aplicada als seus actes i un gran sentit de la justícia».
Finalment, Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va destacar un dels reptes assolits de l’Any Badia i Margarit: «Hem posat la llengua al centre de la commemoració». La titular de Cultura també va reivindicar la seva tasca com a filòleg: «Creiem fermament en la feina dels filòlegs, lingüistes i professionals que es dediquen a l’estudi i la difusió de la llengua, fent que persones de països d’arreu s’interessin pel català».
La música del Trio Claret va posar el punt final a l’acte.
El llegat de Badia i Margarit
L’obra de Badia i Margarit com a lingüista va tenir un gran impacte en la societat catalana. Va ser el responsable de l’àrea de lingüística a la Gran enciclopèdia catalana i va produir més de sis-centes obres sobre morfologia, sintaxi, fonètica i semàntica. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, en va presidir la Secció Filològica i va impulsar l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i el Grup Català de Sociolingüística. Entre els seus treballs més destacats hi ha Llengua i cultura als Països Catalans, La llengua dels barcelonins i Gramàtica de la llengua catalana. Per les seves valuoses aportacions, va ser mereixedor de premis tan rellevants com la Creu de Sant Jordi, el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.