Notícies i actualitat
El dijous 28 de gener va començar el cicle Dijous de ciència 2021, organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Enguany, el cicle està format per onze conferències que tindran com a fil conductor l’organització i el govern de la ciència i la tecnologia. La primera xerrada va ser impartida per Francesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, i es titulava «La recerca a Catalunya avui».
Ara per ara, el sistema de recerca de Catalunya disposa de dotze universitats i cinquanta-set centres de recerca com a elements troncals. Grau considera que hi ha molta recerca al Principat, però encara hi manca un element essencial: «Ens falta la peça que quantitativament hauria de ser més important en una societat del coneixement: les empreses». Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2018, a Catalunya hi ha 2.008 empreses amb activitat interna de recerca i desenvolupament (R+D), xifra que representa un 0,32 % del total d’empreses: «L’activitat econòmica i social d’una societat del coneixement està basada en el coneixement».
Segons el ponent, la situació en què es troba el sistema de recerca de Catalunya és on correspon: «El nombre total de publicacions per PIB segueix la tendència general, fins i tot una mica per sobre de l’esperable». Així mateix, l’impacte normalitzat en citacions sobre les publicacions per capita se situa lleugerament per sobre de la mitjana de l’Europa occidental: «En termes d’impacte científic, Catalunya està funcionant bé».
El doctor va recordar que l’objectiu a Europa és, des de fa vint anys, que la despesa interna en R+D superi el 3 % del PIB, amb una inversió pública de l’1 % i una de privada del 2 %. El 2009 Catalunya va destinar-hi l’1,7 % del PIB, però la xifra ha anat baixant amb els anys: «Cal canviar aquesta tendència. És el gran repte politicoeconòmic.» El 2018, la mitjana de la Unió Europea destinada a la despesa en R+D sobre el PIB era del 2,12 %, mentre que la catalana va ser de l’1,52 %, amb només un 0,58 % d’inversió pública.
Grau va mencionar alguns dels aspectes a reforçar del sistema de recerca de Catalunya, com ara incrementar la despesa en recerca, promoure la col·laboració publicoprivada i flexibilitzar la governança. Una de les fonts d’esperança que va destacar, però, va ser que «el teixit productiu és diversificat, dinàmic i notablement internacionalitzat».
El ponent va mencionar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Es tracta d’un acord de país aprovat per unanimitat per tots els representants dels àmbits que afecten el coneixement. La finalitat del pacte és incrementar de manera progressiva i contínua la despesa pública en R+D a Catalunya fins a assolir l’1 % del PIB, al mateix temps que s’incentiva la inversió privada: «El 3 % segueix sent l’objectiu de Catalunya i no hi hauríem de renunciar».
A tall de recapitulació, el doctor va concloure que cal incrementar la despesa pública en R+D fins al 0,75 % del PIB: «Del 2021 fins al 2024 hem d’aconseguir aquest objectiu. Si continuem perdent posicions, Catalunya no podrà ser una societat del coneixement, sinó una societat supeditada a aquells que sí que en són una.»