Torna a les notícies
El repte de com fer arribar de manera efectiva la digitalització als agricultors i ramaders, a debat
14/02/2019

L’11 de febrer va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC la jornada «Impacte de l’agricultura 4.0 en el marc de la PAC», organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, el Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles i la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya. L’obertura de la jornada va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Jordi Sala, president de l’ICEA, i Javier Lorén Zaragozano, president del Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles.

En la jornada es va fer especial incidència en el fet que tot el desenvolupament i les inversions que s’estan fent en la digitalització del sector agrícola no arriba amb fluïdesa als agricultors i ramaders. «Hi ha barreres que podem agrupar en quatre tipus, tècniques, econòmiques, legals i de formació, que dificulten l’adopció de l’agricultura 4.0 per part dels agricultors i ramaders», va comentar Agustí Fonts, responsable de Valoracions i Projectes Estratègics de l’IRTA, en la seva ponència.

En aquesta línia, Javier Lorén va comentar que els enginyers agrícoles tenen «la responsabilitat d’ajudar a l’agricultor a interpretar les dades que ens aporten les TIC per aplicar les mesures apropiades als seus cultius. El camí és llarg i complex, però ja estem caminant».

Albert Massot, investigador del Departament d’Estudis per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural del Parlament Europeu, també es va manifestar en aquesta mateixa línia i va afirmar que «els estats membres han d’integrar assessors dins el sistema de coneixements i innovació agrícoles, a fi de poder proporcionar informació tecnològica i científica actualitzada desenvolupada per la investigació i la innovació».

Des de l’àmbit de la investigació també s’estan prenent mesures. Emilio Gil, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya al Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, va presentar el projecte Innoseta, una plataforma web que aglutina tota la informació que ja existeix sobre nous desenvolupaments, aplicacions de productes, desenvolupaments de maquinària, dispers per la xarxa i a la qual és difícil accedir-hi. «L’objectiu primordial és que tota la informació estigui organitzada i classificada de manera que sigui útil per a l’agricultor de qualsevol país de la Unió Europea, ja que a més la informació es presenta en diversos idiomes», va comentar.

El que sembla clar és que solucionar aquestes dificultats és prioritari, pels beneficis que la digitalització pot portar al sector agroalimentari. Per a Fernando Quero, director de desenvolupament de mercat a Tecnalia, «la digitalització incrementaria en un 50 % la producció, un 35 % l’eficiència i tot això repercutiria en la qualitat dels nostres productes», que és un aspecte prioritari per competir en un mercat exigent i global.

En aquesta mateixa línia, Rocío Wojski, subdirectora general d’Innovació i Digitalització de MAPA, va comentar que per crear un sector agroalimentari fort i revitalitzar el medi rural «cal comptar amb la innovació, la digitalització, la bioeconomia i els sistemes de coneixement que van a guanyar molt de pes en l’apoderament del sector agroalimentari». Des de l’administració són conscients de la bretxa digital, i de nou es recorre a un adequat assessorament a l’agricultor per posar-hi remei.

La jornada va comptar també amb la presència de Joaquín Olona, conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó, que va posar l’accent en un altre aspecte crític. Segons ell, la digitalització, que per una part és imprescindible, agreujarà un els principals problemes que té el sector i que la PAC no ha pogut resoldre en cinquanta anys: la renda agrària. «Això serà així llevat que l’agricultura 4.0, emmarcada en una PAC més eficaç a favor de l’agricultura familiar i dels agricultors que més contribueixen a la seva millora, els ajudi a reduir els seus costos econòmics, socials i ambientals, no a augmentar-los, al mateix temps que els garanteix unes rendes dignes i suficients», va afirmar. Olona considera que les ajudes no poden convertir-se en drets històrics ni heretar-se, sinó que han de distribuir-se en base a l’activitat real dels agricultors i les seves explotacions.

La jornada va concloure amb una taula rodona on van intervenir Albert Massot; Roger Palau, membre de la Comissió d’Innovació FCA; Miquel Aran, gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i Martí Tarres, d’Oleum Flumen.

Montserrat Bas, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, va tancar l’acte.