Notícies i actualitat
L'11 de febrer es va celebrar a la Sala Pere i Joan Coromines la sessió de recepció de Roderic Guigó com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques. El discurs portava per títol «Sobre la naturalesa computacional de la vida».
Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques, va donar inici a la sessió i va cedir la paraula a Roderic Guigó, qui va iniciar el seu discurs explicant que «l’any 1894, Erwin Schrödinger, el físic que va proposar el model mecànic quàntic de l’àtom, va publicar un llibre titulat What is Life?, on suggereix per primera vegada que el material hereditari és un codi i, com a tal, inclou instruccions que determinen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Tot i que en aquell moment encara no estava definitivament establert que el DNA era el material hereditari i ni tan sols se’n coneixia l’estructura, Schrödinger suggereix que un codi capaç d’especificar l’enorme diversitat de formes i estructures que veiem en els éssers vius ha d’estar constituït per un nombre petit d’elements que s’ordenen en l’espai i que és en l’ordre i la seqüència i no pas en la naturalesa material dels elements on resideixen les instruccions que configuren el codi».
Més endavant, Guigó va afirmar que «creiem que els gens, o potser la fibra cromosòmica sencera, són una associació ordenada d’àtoms, dotada de suficient resistibilitat per mantenir el seu ordre permanentment».
Guigó va afirmar també que «el nombre d’àtoms on està l’estructura no té per què ser molt gran per tal de produir un nombre gairebé il·limitat de possibles arranjaments. Com a exemple, penseu en el codi morse».