Agenda

dimecres  21 novembre 2018
19 h
Lliçó magistral Protecció de la identitat digital i reputació online a la xarxa: Ciberseguretat i privacitat aplicada al dia a dia empresarial

dimecres  21 novembre 2018
19.30 h
Conferència Pompeu Fabra i les Normes de Castelló

dimecres  21 novembre 2018
9 h
XV Jornada CREAF-SCB-ICHN: «Reptes, idees i solucions per a fer ciència ciutadana útil i amb impacte» 

dijous  22 novembre 2018
10 h
Simposi Carles Fages de Climent

dijous  22 novembre 2018
10.30 h
Acte inaugural del Tarraco Biennal

dijous  22 novembre 2018
18.30 h
Sessió «Llengua i identitat»

dijous  22 novembre 2018
19 h
Fenomenologia del Món Social i Polític

dijous  22 novembre 2018
19 h
Col·loqui: «Nombres en viaje: la gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno»

dijous  22 novembre 2018
9.30 h
III Jornades Internacionals Comunicació i Salut

divendres  23 novembre 2018
16.30 h
Conferència Pompeu Fabra, l’obra decisiva al País Valencià actual


:: Més activitats ::
 
07/11/2018
Maria Aurèlia Capmany a l’IEC

Fins divendres 9 de novembre tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el Simposi Trias sobre Maria Aurèlia Capmany, que forma part dels actes de l’Any Maria Aurèlia Capmany. Al Simposi, que fa un repàs de l’aportació de l’autora a les lletres catalanes i que se centra en alguns dels aspectes menys coneguts del seu pensament i de la seva filosofia, hi prenen part alguns dels especialistes més reputats en l’obra de l’autora.

A la inauguració del simposi, que va tenir lloc ahir a la sala Prat de la Riba de l’IEC, hi van ser presents Joandomènec Ros, president de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda; Joan-Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Francesco Ardolino, coordinador del Màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals de la UB; Joan Vergés Gifra, directr de la Càtedra Ferrater Mora; Joaquim Trias, patró de la Càtedra Ferrater Mora i Marta Nadal, comissària de l’Any Maria Aurèlia Capmany.

En els últims quinze anys la Càtedra Ferrater Mora ha organitzat un simposi anual sobre l’obra i la figura d’un pensador o intel·lectual destacat (si bé, no sempre, prou conegut) de la història catalana moderna. Enguany es dedica a la figura de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), novel·lista, dramaturga, política i assagista barcelonina. 
La organització del simposi ha anat a càrrec de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, el Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, la Universitat de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos. Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu(1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).
 
Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).
 
L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX.
 
El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany com a commemoració oficial de l’any 2018, coincidint amb el cent cinquantè aniversari del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Institució Catalana d'Estudis Agraris

Dossiers Agraris. La varietat carinyena

 
 

Vicenç M. Rosselló Verger

Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i el sud-est

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència