Torna a les notícies
L’IEC lamenta la mort de Ramon Parés i d’Alexandre Olivar, membres de l’Institut d’Estudis Catalans
01/10/2018

El 30 de setembre van morir Ramon Parés, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, i Alexandre Olivar, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica. La cerimònia de comiat de Ramon Parés tindrà lloc al tanatori de les Corts de Barcelona, dimarts 2 d’octubre, a les 11.30 hores. La cerimònia de comiat d’Alexandre Olivar serà dimecres 3 d'octubre, a les 10.45 hores, a l’Abadia de Montserrat.

Ramon Parés (Barcelona, 1927-2018) era doctor en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, va ser col·laborador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques i catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona, on fou degà de la Facultat de Biologia entre els anys 1968 i 1973. Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Nancy (França, 1989). Va ser president de la Comissió per a l’Estímul de la Cultura Científica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1989-1995). Era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona —de la qual fou president del 1995 al 2003. Formà part del Comitè Acadèmic de la Universitat de Barcelona (1990-1993) i de la Comissió Executiva de la Junta de Museus pel Parlament de Catalunya (1994-2002). Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986) i la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997).

Alexandre Olivar (Barcelona, 1919-Montserrat, 2018) era llicenciat en teologia i monjo de Montserrat. El 1942 fou ordenat sacerdot. Va ser professor d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia al monestir de Montserrat. S’encarregà de la secció de manuscrits i incunables de la Biblioteca de Montserrat, de la qual fou director (1946-1953) i en publicà els catàlegs. Va editar fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya, com els sacramentaris de Vic i de Ripoll. Especialitzat en Pere Crisòleg, va publicar l’estudi Los sermones de San Pedro Crisólogo (1962) i va fer l’edició crítica dels seus sermons en la col·lecció «Corpus Christianorum». Va ser autor també de La predicación cristiana antigua (1991). Fou secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat (1965) i en publicà les actes. Va ser el fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics de l’IEC (1969), de la qual va ser president d’honor. Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de diverses societats nacionals i internacionals.